‘Rocío, contar la verdad para seguir viva’ ha tingut impacte social, mediàtic i polític. La docuserie de Rocío Carrasco que ha arribat a la seua fi, ha sigut un fenomen televisiu que no sols ha aconseguit una altíssima audiència, sinó que ha servit d’ajuda a altres dones.
Altres víctimes de violència de gènere i violència vicària, la que exerceix el maltractador sobre la dona utilitzant als fills, que, com han manifestat, s’han vist reflectides en el testimoniatge de la filla de Rocío Jurado.
Han sigut 12 episodis i 2 entrevistes en directe on ha relatat el que ha callat en els últims 20 anys, amb l’única intenció de ser escoltat i creguda, com ella mateixa confessava durant la seua última intervenció en directe en plató.
Esta docu-serie no sols ha sigut una catarsi per al seu protagonista. En la seua última intervenció amb Carlota Corredera, una setmana després de l’emissió de l’últim capítol, va saber l’abast del seu testimoniatge.
Tot gràcies a haver tret forces per a verbalitzar el que ha viscut al costat del seu exmarit, els seus fills i els Mohedano. Carrasco s’ha convertit en una icona feminista. De fet, en l’entrevista del 2 de juny, les xarxes s’inundaren d’avatars roses. Va ser el que la presentadora gallega va denominar ‘una marea rosa’, que no va fer més que emocionar a la protagonista.
«No esperava ser abanderada de res, però ara ho soc amb gust. Al principi m’espantava crear expectatives i defraudar. Hui, si ho soc, benvingut siga», responia la mare de Rocío Flores. «M’he adonat que soc feminista, neòfita, però em muir per aprendre, per saber i poder aportar més granets d’arena».
I té clar com continuarà fent-ho. Entre els seus plans té previst «fer moltes coses com fer un concert benèfic en el qual canten dones». Però a més subhastar l’icònic vaig portar fúcsia que ha lluït al llarg del documental. Unes accions els beneficis de les quals destinarà a la lluita contra la violència de gènere.
El vestido que s’hi ha convertit en un referent
Tot el que ha envoltat l’enregistrament de la docuserie ha estat molt mesurat fins al més mínim detall. Res s’ha deixat a l’atzar. I això ha inclòs el ‘outfit’ amb el qual hem vist a Rocío Carrasco trencar el seu silenci de més de dos dècades setmana a setmana, des del passat 21 de març.
«No ho vaig triar jo, va ser l’opció que triem tots entre diverses que teníem, però l’artífex va ser Adrián Madrid», ha aclarit fent referència a un dels responsables de la Fábrica de la Tele -productora del documental.
El color és molt significatiu. Un to que s’ha convertit en tendència i que és símbol de l’apoderament i de la lluita pels drets de les dones. I segons els experts en comunicació no verbal, és una tonalitat que s’associa a la Resurrecció, en renàixer.
