The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre «L’Estat emprenedor», al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan «intel·ligent» al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

Barcala assegura que només queden quatre flecos per a les llicències de les fogueres d’Alacant

L’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, garantix que les subvencions a les fogueres ja estan abonades, que les de les barraques es pagaran en els pròxims dies i que les llicències estan pràcticament resoltes, a l’espera de quatre detalls tècnics.

Barcala es ratifica i manté el silenci sobre el cas de Les Naus a la Platja de Sant Joan

L’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, reitera que no farà cap declaració sobre el cas de Les Naus, malgrat la comissió municipal i la investigació judicial per les adjudicacions de vivendes públiques a la Platja de Sant Joan, i participa en l’homenatge a l’enginyer Florentino Regalado.

CSIF porta a Fiscalia les suposades coaccions als seus delegats en la negociació d’Educació

El sindicat CSIF ha presentat un escrit a Fiscalia i a Delegacio del Govern perque investiguen els intents de coaccio i intimidacio que, segons denuncia, van patir els seus delegats en la mesa de negociacio d’Educacio per la vaga indefinida del professorat no universitari.

El Ministeri envia a Alacant i a la Generalitat l’esborrany del conveni del Parc Central

El Ministeri de Transports ha remés a l’Ajuntament d’Alacant i a la Generalitat l’esborrany del conveni per al futur Parc Central, amb una inversió prevista de 347 milions d’euros, que ara analitzen els tècnics municipals.

Patricia, assassinada a Callosa de Segura, és la víctima 23 de violència masclista en 2026

Patricia, de 48 anys, ha sigut assassinada presumptament per la seua parella a Callosa de Segura i es convertix en la víctima número 23 de violència masclista en 2026 i la 1.364 des de 2003. Igualtat confirma el cas, trasllada el seu suport a l'entorn de la víctima i recorda els recursos d'atenció disponibles les 24 hores.

El Levante llançarà este dijous la campanya d’abonaments, que començarà el 8 de juny

El Levante presentarà este dijous la campanya d’abonaments per a la pròxima temporada, que arrancarà el 8 de juny i no admetrà noves altes, prioritzant la fidelització dels actuals abonats.

Parker avisa abans de la Copa: Huesca no té res a perdre i és la seua última bala

James Lewis Parker, lateral argentí del Horneo Alicante, advertix que l BM Huesca arriba als quarts de final de la Copa del Rei sense res a perdre després del descens i que per a molts jugadors el torneig és la seua última oportunitat. El jugador remarca el factor pista i anima l afició alacantina a omplir el pavelló.

Educació titlla d’irreal l’informe econòmic de la Plataforma de Docents en Lluita

La Conselleria d'Educació qualifica d'irreal i poc rigorós l'informe econòmic amb què la Plataforma de Docents en Lluita vol sustentar les seues demandes de reducció de ràtios, climatització de centres i més plantilla, i adverteix que barreja fons ja compromesos, ingressos puntuals i recursos inexistents.