The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre “L’Estat emprenedor”, al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan “intel·ligent” al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Detonen de forma controlada una bomba de la Guerra Civil trobada en un solar de València

Una bomba d'aviació de més de 50 quilos de la Guerra Civil ha sigut trobada en un solar de València i detonada de manera controlada en una zona aïllada del port, després d'un operatiu coordinat entre Policia Nacional i Autoritat Portuària.

Paiporta s’alia amb el Teatre Nacional de Catalunya per a reforçar la seua reconstrucció cultural després de la dana

L'Ajuntament de Paiporta i el Teatre Nacional de Catalunya firmen un acord per a impulsar la reconstrucció cultural del municipi, reforçar les arts escèniques en català i acompanyar la reparació dels seus principals equipaments.

Pérez Llorca ressalta l’avanç de les obres de la futura Estació Central del TRAM d’Alacant

La Generalitat subratlla l'avanç de les obres de la futura Estació Central del TRAM d'Alacant, una infraestructura clau per a la intermodalitat que preveu entrar en servici a principis de 2029.

Justícia reforça el jutjat que instruïx la causa de la DANA a Catarroja

La Conselleria de Justícia garantix la continuïtat dels recursos humans en el jutjat de Catarroja que instruïx la causa de la DANA i convertix 200 reforços judicials en places estructurals a partir de juliol.

Emergències recomana a les persones asmàtiques usar màscara per l’alta concentració de pols en suspensió

La prevista màxima concentració de pols en suspensió entre la matinada del dissabte i la del diumenge porta a Emergències a aconsellar màscara i tancament de finestres a persones asmàtiques o amb problemes respiratoris.

El Llevant es juga la permanència davant el Getafe i busca el seu primer doble triomf a casa

El Llevant rep al Getafe en un dol clau per la permanència en el qual intentarà encadenar per primera vegada en la temporada dos victòries seguides en el Ciutat de València.

Morant reivindica la reconstrucció de Benetússer i avisa al Consell que no acaba al juny

Diana Morant destaca que el Govern destina més de 40 milions a la reconstrucció de Benetússer i retrau al Consell que parle d'una recuperació que acaba al juny.

Morant acusa a Pérez Llorca d’obstaculitzar la investigació de la dana i exigix retornar els reforços al jutjat

Diana Morant acusa a Juanfran Pérez Llorca d'obstruir la justícia en retirar reforços del jutjat que investiga la dana i reclama retornar immediatament tots els mitjans.