9.2 C
València
Dijous, 8 gener, 2026

The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre “L’Estat emprenedor”, al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan “intel·ligent” al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

Banalitzar el tractament de l’obesitat augmenta el risc d’altres patologies

L'auge dels fàrmacs per a aprimar ha disparat el seu ús i, amb ell, els efectes adversos i els rebots de pes. Experts reclamen avaluació prèvia i canvis d'hàbits.

Generalitat i Ajuntament de València busquen seu provisional per a les obres de Sorolla

Generalitat i Ajuntament de València han acordat buscar una seu provisional, previsiblement el Museu de la Ciutat, per a exhibir les obres de Sorolla. Avancen l'arribada dels quadres mentres es resol el recurs i abans del seu trasllat al Palau de les Comunicacions.

Pérez Llorca insistix: el congrés del PPCV serà després de la reconstrucció per la dana

Pérez Llorca ha reiterat que el congrés del PPCV no es convocarà fins que concloga la reconstrucció després de la dana i ha assegurat que hi ha temps suficient. Els militants decidiran el futur del partit quan finalitze eixa fase, mentres un gestor integra totes les sensibilitats.

Pérez Llorca continuarà intentant pactes amb l’oposició malgrat el no de Morant

Pérez Llorca ha ratificat que continuarà buscant acords amb l'oposició malgrat el no de Diana Morant. Reivindica diàleg per a rebaixar la crispació i apel·la a donar exemple després de la DANA.

Llorca defén la col·laboració del PP en la investigació de la dana

Pérez Llorca ha sostingut que els dirigents del PP estan col·laborant amb la justícia en la causa per la dana del 29 d'octubre de 2024 i ha contrastat eixa actitud amb la del Govern d'Espanya. També ha dit que compten amb la presència de Edmundo González i María Corina Machado per als premis de la Fundació Broseta.

El Decret de Convivència valencià ha entrat en vigor amb més protecció a l’alumnat

La nova norma ha entrat en vigor per a reforçar la protecció de l'alumnat, previndre la violència i el ciberassetjament i consolidar entorns segurs i inclusius. Inclou una coordinació de benestar, límits al mòbil i procediments disciplinaris més àgils.

Generalitat i Ajuntament de València busquen seu temporal per al museu de Sorolla

Generalitat i Ajuntament van acordar buscar una seu provisional, probablement el Museu de la Ciutat, per a exhibir les obres de Sorolla de la Hispanic Society fins al seu trasllat al Palau de les Comunicacions.

Pérez Llorca insistix: el congrés del PPCV serà després de la reconstrucció per la DANA

Pérez Llorca ha reafirmat que el congrés del PPCV es convocarà quan acabe la reconstrucció després de la DANA i sosté que hi ha temps suficient.