The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre “L’Estat emprenedor”, al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan “intel·ligent” al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Tres alts càrrecs de la Conselleria declararan com a testimonis per les VPP de la Platja de Sant Joan

La jutgessa que investiga les presumptes irregularitats en l'adjudicació de vivendes de protecció pública a la Platja de Sant Joan cita a tres responsables de la Conselleria com a testimonis i reclama aclarir qui va elaborar els informes incorporats a la causa.

El nou subdelegat del Govern a Alacant defén com a irrenunciable el transvasament Tajo-Segura

Manuel Pineda, nou subdelegat del Govern a Alacant, situa el transvasament Tajo-Segura com a infraestructura irrenunciable i marca com a prioritats l'aigua, la vivenda i la lluita contra la violència masclista.

La comissió d’Alacant citarà a Barcala i a càrrecs de tots els partits per les VPP de la Platja de Sant Joan

La comissió de l'Ajuntament d'Alacant sobre les presumptes irregularitats en les VPP de la Platja de Sant Joan citarà a l'alcalde Luis Barcala i a responsables polítics de diferents etapes, enmig de retrets per la rapidesa dels terminis.

La jutgessa cita com a testimonis a tres alts càrrecs de la Conselleria per les VPP de la Platja de Sant Joan

La jutgessa que investiga possibles irregularitats en l'adjudicació de vivendes de protecció pública a la Platja de Sant Joan cita com a testimonis a tres responsables de la Conselleria i reclama aclarir qui va elaborar els informes clau del cas.

Gayà passa noves proves mèdiques després d’un fort colp en el pòmul

José Luis Gayà se sotmet a noves proves mèdiques després del fort colp en el pòmul patit davant el Sevilla, mentres el València espera conéixer la seua evolució per al pròxim partit.

La DANA reobri el debat sobre un Cecopi gestionat només per tècnics

El subdirector d'Emergències de la Generalitat Valenciana defén en el Congrés que la DANA d'octubre de 2024 ha obert el debat sobre un Cecopi amb comandament estrictament tècnic i admet fallades en la percepció de la gravetat de l'episodi.

La jutgessa cita com a testimonis a tres alts càrrecs de la Conselleria per les VPP d’Alacant

La jutgessa que investiga les possibles irregularitats en les vivendes de protecció pública de la Platja de Sant Joan cita com a testimonis a tres alts càrrecs de la Conselleria i demana identificar a més tècnics implicats en els informes.

Tretze detinguts per ús indegut de pirotècnia en les Falles de València

La Policia Nacional va detindre a tretze hòmens, molts d'ells d'Alemanya i Paises Baixos, per l'ús indegut de material pirotècnic durant les Falles 2026 a València i va tramitar 60 propostes de sanció.