The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre “L’Estat emprenedor”, al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan “intel·ligent” al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Renzo Saravia seguix un pla específic de treball amb el València

Renzo Saravia seguix un pla específic i progressiu en els seus primers dies al València. El lateral, fitxat fins a final de temporada per a cobrir a Foulquier, combina treball grupal i individual.

Logan Costa s’incorpora parcialment i és la gran novetat en l’entrenament del Vila-real

El central francés ha participat en els rondos inicials i suma set mesos de baixa després de la seua lesió de lligaments. Kambwala avança i Gerard Moreno seguix quasi descartat davant el Barcelona.

Colp a la banda albanesa que va robar 11 xalets de luxe de Dénia a Rota i es va emportar fins a 2 milions

La Policia ha desarticulat parcialment una organització albanesa que va assaltar 11 xalets i viles de luxe de Dénia a Rota. El botí va ascendir a entre 1,5 i 2 milions en efectiu, joies i rellotges.

PP i Vox aproven de manera definitiva el pressupost municipal d’Alacant: 367,3 milions

PP i Vox han aprovat definitivament el pressupost de l'Ajuntament d'Alacant, que ascendix a 367,3 milions i creix un 5,8%. Els comptes prioritzen neteja, manteniment i impuls social i cultural.

Un policia fora de servici deté a una dona per almenys cinc ‘furts amorosos’ a València

Un policia nacional anara de servici ha interceptat en Campanar a una jove de 29 anys quan abordava a dos ancianes amb gestos afectuosos. A l'arrestada se li imputen altres quatre fets comesos entre el 19 i el 23 de febrer i ha passat a disposició judicial.

El sector de fregides i esmalts eleva la facturació un 1,55% en plena incertesa

El sector va tancar 2025 amb 1.363 milions d'euros i un avanç del 1,55% enfront de 2024, encara lluny dels nivells de 2021. Exportacions a l'alça per Algèria i costos pressionant màrgens.

La Generalitat garantix la compatibilitat dels parcs inundables de l’Horta Sud amb les obres hidràuliques de l’Estat

La Generalitat assegura que la xarxa de parcs metropolitans inundables de l'Horta Sud es coordina amb les actuacions hidràuliques estatals per a evitar duplicitats i reforçar la protecció enfront d'inundacions. El pla, d'unes 1.500 hectàrees i amb aval tècnic, preveu solucions basades en la naturalesa i usos compatibles

La Generalitat repartirà fruites, llet i hortalisses en 904 escoles per a reforçar hàbits saludables

El programa aconseguirà a 192.985 escolars de 904 centres i integra el repartiment gratuït amb accions pedagògiques per a conéixer l'origen dels aliments. Finançat per la UE via FEAGA i gestionat per l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, creix en cobertura i preveu 1,49 milions per a 2025-2026.