The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre «L’Estat emprenedor», al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan «intel·ligent» al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

Dos anys de presó per agredir sexualment una dona coneguda a través d’una app a Busot

Un home de 43 anys ha sigut condemnat a dos anys de presó per agredir sexualment una dona que havia conegut per una aplicació de contactes i a la qual va obligar a mantindre relacions sexuals en contra de la seua voluntat al domicili d’ella, a Busot (Alacant). La pena queda en suspens durant dos anys i inclou una indemnització de 8.000 euros, llibertat vigilada i ordre d’allunyament.

Extingit l’incendi forestal de Beniarbeig després de més de set hores de treball

Els bombers han donat per extingit a les 22.18 hores l’incendi declarat a primera hora de la vesprada a Beniarbeig, a la Marina Alta, en una zona de canyar i matoll prop del riu Girona.

Dos anys de presó per agredir sexualment una dona coneguda en una aplicació de cites

Un home de 43 anys ha sigut condemnat a dos anys de presó per agredir sexualment una dona que havia conegut en una aplicació de contactes. La pena ha quedat en suspens durant dos anys i inclou una indemnització de 8.000 euros i cinc anys d’allunyament i llibertat vigilada.

Extingit l’incendi forestal de Beniarbeig, a la vora del riu Girona

El Consorci Provincial de Bombers d’Alacant ha donat per extingit l’incendi forestal declarat a Beniarbeig, a la Marina Alta, a les 22.18 hores de dijous.

Desmantellades sis fàbriques il·legals de tabac amb més de 20 milions de cigarrets

La Guàrdia Civil ha detingut 50 persones i ha desmantellat sis fàbriques clandestines de tabac en una macrooperació internacional amb seu en diverses províncies, entre elles Alacant, amb més de 20 milions de cigarrets i 38,4 tones de tabac intervinguts.

Aemet activa l’avís groc per fortes pluges i tempestes a l’interior de Castelló i València

Aemet ha activat per a este divendres un avís groc per pluges de fins a 20 litres en una hora i tempestes fortes a l’interior sud de Castelló i nord de València, mentre persisteixen les altes temperatures a l’interior d’Alacant.

Aemet activa l’avís groc per fortes pluges i tempestes a l’interior de Castelló i València

Aemet ha activat per a este divendres, de 15 a 22 hores, l’avís groc per pluges intenses i tempestes a l’interior sud de Castelló i nord de València, i manté avisos per calor en punts de les tres províncies.

Els WhatsApp entre Mazón i Catalá revelen que ja parlaven de “desenes de morts” a les 23.27 hores de la dana

Els missatges de WhatsApp aportats al jutjat mostren que Carlos Mazón va advertir María José Catalá a les 23.27 hores del 29 d’octubre de 2024 que hi havia “desenes de morts” per la dana, i revelen també dubtes interns sobre protocols i gestió municipal de l’emergència.