The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre «L’Estat emprenedor», al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan «intel·ligent» al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

Controlat l’incendi forestal de Serra i reobert el trànsit marítim al Port de Sagunt

L’incendi declarat este divendres a Serra s’ha estabilitzat cap a les 20.00 hores després d’una evolució positiva, fet que ha permés retirar els dos mitjans aeris del MITECO i reobrir el trànsit marítim al Port de Sagunt.

LIFE Intemares impulsa que quasi una quarta part de la mar espanyola estiga protegida

El projecte europeu LIFE Intemares ha ajudat a passar del 8 % al 22,5 % d’àrea marina protegida a Espanya des de 2017 i ha permés declarar 12 nous espais marins de la Red Natura 2000.

Set mitjans aeris lluiten contra un incendi forestal a Serra

Set mitjans aeris i nombroses unitats terrestres treballen en l’extinció d’un incendi forestal declarat esta vesprada al terme municipal de Serra, prop de la carretera CC-3341.

El professorat manté la pressió: STEPV i UGT veuen insuficients les mesures de la Generalitat

STEPV i UGT asseguren que la vaga indefinida del professorat valencià ha funcionat, però adverteixen que la mobilització continuarà perquè consideren insuficients les mesures anunciades per la Generalitat.

La Audiencia obliga la jutgessa a mantindre la transcripció de les declaracions del cas DANA

La Audiencia de València ha donat la raó a l’exconsellera de Justícia Salomé Pradas i ha ordenat a la jutgessa instructora del cas DANA que no interrompisca la transcripció de les declaracions a partir del 30 de juny de 2026. La decisió deixa sense efecte l’ordre inicial del jutjat de Catarroja, que preveia aturar este treball arran del cessament de quatre funcionàries assignades a la causa.

Paiporta afronta la renovació total del clavegueram amb 90 milions després de la DANA

Paiporta preveu reconstruir 22,46 quilometres de clavegueram en quatre anys amb una inversio de mes de 90 milions, en una actuacio considerada sense precedents a Espanya després de la DANA de 2024.

Colón estrena reforma este dilluns amb el nou segell urbà Valentia

La reurbanització del carrer Colón de València comença dilluns 15 de juny com a primera obra del Pla Valentia, amb cinc mesos de treballs, més espai per a vianants i un nou segell identitari al paviment.

Així serà el calendari escolar 2026-2027 a la Comunitat Valenciana

El curs 2026-2027 començarà el 9 de setembre en Infantil, Primària, ESO, Batxillerat i FP i acabarà el 18 de juny, amb 179 dies lectius i més flexibilitat per als ajuntaments.