The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre “L’Estat emprenedor”, al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan “intel·ligent” al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

A juí el exalcalde de Quartell i un exconcejal per presumpta corrupció urbanística lligada al cas Avialsa

El exalcalde de Quartell i un exconcejal se senten en la banqueta per una presumpta trama de corrupció urbanística vinculada a l'anomenat cas Avialsa, amb peticions de fins a 18 anys i mig de presó.

La jutgessa de la DANA cita a una vintena de testimonis en els pròxims dos mesos

El Jutjat d'Instrucció 3 de Catarroja prendrà declaració a almenys una vintena de testimonis per la gestió de la DANA, entre càrrecs del Consell, alcaldes i tècnics.

Els bombers de València multipliquen les eixides per a retirar eixams d’abelles

Els bombers de València van realitzar 448 intervencions en 2025 per a retirar eixams i en els quatre primers mesos de 2026 ja sumen 161, amb un fort repunt en l'ultime cap de setmana.

Jaime Ruix, el jove de 26 anys que assumix l’alcaldia d’una ciutat de 30.000 habitants

Jaime Ruix, amb 26 anys i una trajectòria política iniciada als 17, assumirà al maig l'alcaldia de La Pobla de Vallbona després d'un pacte de govern. Defén que la joventut està preparada per a gestionar ajuntaments i posa el focus en la proximitat amb els veïns.

Dissabte amb núvols, pluges febles i temperatures sense canvis en la Comunitat Valenciana

El dissabte arribarà a la Comunitat Valenciana amb cels nuvolosos, pluges febles i vents fluixos de component este, sense canvis tèrmics rellevants.

El València Basket recorrerà la multa d’Eurolliga per llançament d’objectes

El València Basket presentarà un recurs contra la multa de cinc mil euros imposada per l'Eurolliga pel llançament d'objectes durant el segon partit de quarts de final davant el Panathinaikos.

Multa de cinc mil euros al València Basket per llançament d’objectes en Eurolliga

L'Eurolliga imposa una multa de cinc mil euros al València Basket pel llançament d'objectes a la pista davant el Panathinaikos i endurix el focus disciplinari sobre diversos incidents recents.

Multa de cinc mil euros al València Basket per llançament d’objectes en Eurolliga

L'Eurolliga ha multat al València Basket amb cinc mil euros per llançament d'objectes a la pista en el segon partit de quarts davant el Panathinaikos i ha imposat sancions addicionals al president del club grec i al jugador Mike James.