The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre «L’Estat emprenedor», al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan «intel·ligent» al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

La investigació pel robatori del Tresor de Villena avança amb la Guàrdia Civil bolcada

La Guàrdia Civil manté el cas del robatori del Tresor de Villena com una prioritat i guarda el màxim sigil mentres avancen les investigacions per localitzar els tres encaputxats i les peces sostretes, valorades en uns 5 milions d’euros.

El Consell culpa el Botànic i Sánchez dels mals resultats de l’informe PISA

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha atribuït els mals resultats de l’informe PISA a les reformes educatives del Govern de Pedro Sánchez i ha assegurat que, en la Comunitat Valenciana, s’han agreujat per la gestió del Botànic.

La comunitat noruega de l’Alfàs seguirà en directe el funeral del rei Harald V

El Club Noruego Costa Blanca i la Iglesia Noruega de l'Albir han anunciat que seguiran en directe el funeral del rei Harald V des de l'Alfàs del Pi, en una jornada de dol molt sentida per a la nombrosa colònia noruega del municipi.

254 conductors acaben davant del jutge a l’agost per delictes de trànsit a la Comunitat Valenciana

La Agrupación de Tráfico de la Guàrdia Civil ha posat a disposició judicial 254 conductors a l’agost per delictes contra la seguretat viària, amb especial incidència de l’alcohol i la falta de permís. A la província de València s’han registrat 121 d’estos fets.

Fiscalia demana 4 anys i mig de presó per un presumpte alçament de béns a Alacant

Una dona, la seua parella i el fill d’ell s’enfronten a 4 anys i mig de presó per un presumpte delicte d’alçament de béns per eludir una deuda amb Hisenda, en un juí que es farà a l’Audiència d’Alacant.

El València torna a ser cuer quasi dos anys després

El València és cuer de LaLiga amb un punt després de la quarta jornada, situació que no vivia des de gener de 2025. L’equip de Carlos Corberán encadena tres derrotes i un empat i només supera l’Elx en gols.

La investigació pel robatori del Tresor de Villena avança amb la Guàrdia Civil bolcada

La investigació pel robatori de gran part del Tresor de Villena continua avançant, amb la Guàrdia Civil centrada en el cas i mantenint el màxim sigil per no comprometre les perquisicions.

Els docents valencians cobraran 75 euros més en la nòmina de setembre

El Consell ha ratificat la pujada salarial pactada amb ANPE i CSIF per al professorat no universitari, que començarà a cobrar 75 euros més este setembre i completarà 200 euros en 2028, amb nous dies lliures i dret a la desconnexió digital.