The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre “L’Estat emprenedor”, al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan “intel·ligent” al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Pérez Llorca analitza amb el grup Forts els seus plans d’inversió en la Comunitat Valenciana

Juanfran Pérez Llorca es reunix amb la cúpula del grup Forts per a revisar la seua presència en la Comunitat Valenciana i abordar els seus plans d'inversió i creixement.

Labora llança ajudes als ajuntaments per a contractar aturades majors de 45 anys

Labora posarà en marxa una nova convocatòria d'ajudes dirigida a ajuntaments per a contractar dones desocupades, amb prioritat per a majors de 45 anys, i reforçar així la seua ocupabilitat i retorn al mercat laboral.

Pérez Llorca analitza amb el grup Forts la seua activitat i inversions en la Comunitat Valenciana

Juanfran Pérez Llorca s'ha reunit amb la cúpula del grup Forts per a revisar la seua presència en la Comunitat Valenciana i abordar els seus plans de futur i inversions.

Benidorm estrena un quadre de comandament per a controlar l’impacte ambiental del turisme

Benidorm llança un projecte pilot que crea un quadre de comandament digital per a mesurar i comparar l'impacte ambiental del sector hoteler, amb la finalitat d'impulsar un turisme més sostenible.

Els veïns de Tabarca fan el primer pas perquè l’illa siga entitat local menor

L'Associació de Veïns de Tabarca Illa Plana ha iniciat els tràmits perquè l'illa es constituïsca en entitat local menor i guanye autonomia respecte a l'Ajuntament d'Alacant.

Torrent i la Generalitat forcen una reunió amb la CHJ per a salvar l’aqüeducte Els Arquets de Baix

Torrent i la Generalitat han sol·licitat una reunió amb la CHJ per a defendre la reconstrucció de l'aqüeducte Els Arquets de Baix, arrasat per la dana, amb nous arguments tècnics i patrimonials.

La Generalitat estrena la nova planta de residus de Villena després d’una inversió de 12 milions

La Generalitat ha posat en marxa la renovada planta de tractament de residus de Villena, modernitzada i automatitzada després d'una inversió de més de 12 milions i preparada per a reduir al màxim les deixalles que acaben en abocador.

Dansa València porta de nou la dansa als carrers amb el cicle Moviments Urbans

Dansa València rellança el cicle Moviments Urbans per a convertir museus, places i ponts de València en escenaris de dansa contemporània oberts a tots els públics.