The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre «L’Estat emprenedor», al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan «intel·ligent» al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

Carlos Espí fitxa pel Real Madrid fins 2031 després de brillar al Levante

El davanter valencià Carlos Espí deixa el Levante UD i firma pel Real Madrid per cinc temporades, fins al 30 de juny de 2031, després d’una irrupció destacada en l’elit.

Carlos Espí, màxim golejador granota, fitxa pel Real Madrid

El Levante UD ha tancat amb el Real Madrid el traspàs del davanter Carlos Espí, màxima venda d’un jugador de la seua pedrera. El punta valencià, de 20 anys, s’acomiada com a màxim golejador granota de l’última temporada.

1.800 veïns poden tornar a casa pel bon avanç de l’incendi de la Vall d’Uixó

La millora en l’evolució de l’incendi forestal de la Vall d’Uixó ha permés el retorn de 1.800 persones a Alfondeguilla, Chóvar i Sueras, encara amb el foc sense estabilitzar i unes 5.200 persones desalojades.

L’abstenció de Vox frena la reprovació de Barcala pel cas dels pisos de Les Naus

L’abstenció dels quatre regidors de Vox en el ple d’Alacant ha impedit la reprovació de l’alcalde Luis Barcala, reclamada per l’esquerra per la seua negativa a declarar en la comissió sobre les vivendes públiques de Les Naus.

Veïns d’Ayódar reclamen més prevenció per a evitar nous incendis forestals

Els habitants d’Ayódar han tornat a les seues cases després de l’evacuació per l’incendi de la Vall d'Uixó i exigixen més prevenció per a evitar que es repetisquen focs com este.

El president de la CHJ admet que hi hagué “molt poc temps de maniobra” al barranc del Poyo

Miguel Polo ha detallat al jutjat els missatges que va enviar després de la DANA de 2024, admetent que al barranc del Poyo hi hagué molt poc temps de maniobra i incidint en l’impacte sobre l’abastiment d’aigua i les infraestructures.

El festival FRESCA! tanca la sisena edició amb un 90% d’ocupació

El festival FRESCA!, impulsat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i l’IVC, ha tancat la sisena edició a Alacant amb un 90% d’ocupació i un augment del 12% d’espectadors respecte a 2024. Cinc dels nou muntatges de gran format han esgotat entrades a Casa Mediterráneo, mentre que FRESCA! Al Carrer ha oferit dos espectacles gratuïts en els Jardins de la Diputació.

Quatre de cada deu conductors valencians no revisen la vista abans de conduir

El 42,3 % dels conductors de la Comunitat Valenciana no es fa revisions visuals periòdiques, malgrat que la vista és clau per a la seguretat viària. El COOCV recorda també la importància d’usar ulleres de sol adequades, sobretot amb lents polaritzades.
FILMOTECA D'ESTIU