The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre “L’Estat emprenedor”, al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan “intel·ligent” al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Anuncios

Últimes notícies

Les màximes superen els 25 graus en nombrosos observatoris de la Comunitat Valenciana

Les temperatures màximes han sobrepassat els 25 graus en nombrosos observatoris de la Comunitat Valenciana, amb pics pròxims als 28 graus i tempestes menys intenses en el nord de Castelló.

Una acusació demana un acarament entre Pradas i Suárez pel retard del Es-Alert en la DANA

Una acusació particular sol·licita un acarament entre Salomé Pradas i Jorge Suárez per a esclarir per què es va retardar més d'una hora l'enviament del missatge És-Alert durant la DANA del 29 d'octubre de 2024.

Educació rebaixa els servicis mínims en 2n de Batxillerat i manté només l’avaluació final

Educació proposa uns servicis mínims més flexibles en la vaga del professorat de 2n de Batxillerat, limitats a l'avaluació final, però els sindicats rebutgen l'oferta i anuncien que la impugnaran.

El Govern aprova la licitació del corredor d’autobús Madrid-València, tercer eix del nou mapa concessional

El Govern dona llum verda a la licitació del corredor Madrid-València, que unifica tres concessions d'autobús en 22 rutes, amb 275 parades i previsió de més de mig milió de viatgers anuals des de 2025.

Continua la retirada de pins secs en Serra Gelada i els treballs s’amplien a Benidorm

Medi Ambient manté la retirada de pins secs al parc natural de Serra Gelada i amplia la intervenció al terme municipal de Benidorm, amb tales, desbrossaments i mesures preventives enfront d'incendis i riscos per a la població.

La Universitat d’Alacant i la de Machala impulsen un ecosistema d’emprenedoria i innovació a l’Equador

La Universitat d'Alacant i la Universitat Tècnica de Machala han firmat un conveni per a crear un ecosistema d'emprenedoria i innovació a la província equatoriana de l'Or, basat en el model de quàdruple hèlice.

Medi Ambient retira pins secs en Serra Gelada i amplia els treballs a Benidorm

Medi Ambient continua la retirada de pins secs al parc natural de Serra Gelada i amplia les actuacions al terme municipal de Benidorm per a reduir el risc d'incendis i millorar l'estat de la muntanya.

Cinema Jove homenatja a Greta Gerwig pel seu impacte en el paper de la dona a Hollywood

La 41 edició de Cinema Jove dedicarà un cicle a Greta Gerwig, repassant la seua evolució del cinema independent als grans èxits de taquilla i la seua mirada feminista a Hollywood.