The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre «L’Estat emprenedor», al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan «intel·ligent» al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

La Comunitat Valenciana batrà rècord d’ingressos de finançament en 2027 amb 16.311 milions

La Comunitat Valenciana rebrà en 2027 unes entregues a compte rècord de 16.311 milions, un 8,8 % més que en 2026, que s’elevaran fins als 18.968 milions si es compta la liquidació de 2025. El ministre Arcadi España critica que el Consell haja demanat ajornar el Consell de Política Fiscal i Financera i rebutge negociar el nou model de finançament.

Més Guàrdia Civil per l’Arenal Sound mentre seguix l’incendi de la Vall d’Uixó

La Delegació del Govern ha anunciat un reforç de la Guàrdia Civil amb agents d’altres províncies per cobrir l’Arenal Sound i l’incendi de la Vall d’Uixó.

L’abandó rural convertix el territori en una mecha forestal contínua

El geògraf de la Universitat de València Javier Berenguer alerta que l’abandó rural ha creat una 'mecha forestal ininterrompuda' i augmenta el risc d’incendis, especialment en la frontera entre vivendes i muntanya a la Comunitat Valenciana.

Marcos Benavent, el ‘ionqui dels diners’, ja està empresonat per la primera condemna del cas Imelsa

Marcos Benavent, exgerent d'Imelsa conegut com el 'ionqui dels diners', ja està a la presó de Picassent per complir la primera condemna del cas Imelsa, de quasi huit anys. Va ingressar de manera voluntària abans que expirara el termini marcat per l'Audiència Provincial de València.

Air Nostrum torna als beneficis amb 10,5 milions en 2025 després d’alçar ingressos un 11 %

Air Nostrum ha tancat 2025 amb un benefici net abans d’impostos de 10,5 milions d’euros i uns ingressos de 690,1 milions, un 11 % més que en 2024. La companyia ha millorat ocupació, passatgers i resultat d’explotació, i continua tornant el deute de la pandèmia.

Rescaten cinc gossos, tres gats i un ocell de cases desallotjades per l’incendi de la Vall d’Uixó

Un centre caní de Vila-real ha tret cinc gossos, tres gats i un ocell de vivendes de municipis desallotjats per l’incendi de la Vall d’Uixó, després de més de cinc dies sols. Els animals s’han reunit amb els seus amos, que han viscut el rescat amb una forta càrrega emocional.

La quarta ona de calor deixarà fins a 40 graus este dijous a la Comunitat

Aemet ha activat per a este dijous l’avís groc per calor en punts d’Alacant i València, amb màximes que podran arribar als 40 graus.

L’incendi de la Vall d’Uixó continua actiu i arrasa 9.300 hectàrees en un perímetre de 81 km

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó continua sense estar controlat després de cinc dies, amb un perímetre de 81 quilòmetres i 9.300 hectàrees cremades. Més de 1.200 professionals i una trentena de mitjans aeris treballen coordinats en les tasques d’extinció.
FILMOTECA D'ESTIU