The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre «L’Estat emprenedor», al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan «intel·ligent» al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

CSIF reclama més professors en Educació i qualifica d’insuficient l’augment de 5.000 places

CSIF ha considerat insuficient la proposta de la Conselleria d’Educació d’incrementar 5.000 places en quatre cursos i ha reclamat més docents i la seua incorporació més ràpida per a reduir ràtios i millorar l’atenció educativa.

Quarta autonomia amb més autònoms en pluriactivitat: així està la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana és la quarta autonomia amb més autònoms en pluriactivitat, amb 29.085 treballadors que compatibilitzen el seu negoci amb una faena assalariada, segons UPTA.

Les màximes freguen els 40 °C a Xixona en l’inici de la tercera ona de calor

La tercera ona de calor de l’estiu ha deixat quasi 40 °C a Xixona i ha activat l’avís taronja per al migdia a l’interior de València i Alacant.

La Generalitat destina 49,26 milions a modernitzar 853 pimes industrials

Les ajudes Inpyme mobilitzaran 178 milions, mantindran 27.111 llocs de treball i permetran crear 1.023 ocupacions noves.

Foulquier continua al marge i pot perdre’s l’inici de la Lliga amb el Valencia

Dimitri Foulquier continua recuperant-se al marge del grup a Paterna, es perdrà el pròxim amistós contra l’Eldense i no té garantit arribar al debut de Lliga davant el Celta en Mestalla.

Ferit per arma de foc un home de 53 anys en un carrer de Castelló

Un home de 53 anys ha resultat ferit per arma de foc al carrer Maestro Bretón de Castelló i ha sigut traslladat al Hospital General, on ha sigut atés i ja ha rebut l’alta mèdica.

PSPV i Compromís exigixen que Pérez Llorca explique qui va pagar el seu viatge a la final del Mundial

PSPV i Compromís han demanat al president Juanfran Pérez Llorca que detalle qui va pagar el seu viatge i estada a Nova York per vore la final del Mundial de futbol, mentres PP i Vox resten importància a la polèmica destacant que no hi ha gasto públic.

Aemet activa avís taronja dijous a València i Alacant per temperatures de fins a 40 graus

La nova ona de calor, la tercera de l’estiu a la Comunitat Valenciana, tindrà el seu punt àlgid entre dimarts i divendres, amb avís taronja dijous a València i Alacant per màximes de fins a 40 graus i avís groc a l’interior de Castelló.