The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre «L’Estat emprenedor», al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan «intel·ligent» al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

Rovira defensa els pressupostos de 2026 com a útils i justos i reclama ajuda a Pedro Sánchez

El conseller d’Economia, Hisenda i Administració Pública, José Antonio Rovira, defensa que els pressupostos de la Generalitat per a 2026, de 33.305 milions, són útils i justos per als valencians i exigeix al Govern un fons de nivellació i el pagament del deute pendent en dependència i sanitat.

Detingut un home per la mort violenta d’un jove valencià a Casp

La Guàrdia Civil deté un home per la seua presumpta implicació en l’homicidi d’un jove valencià de 27 anys en una baralla a Casp (Saragossa), després d’un ampli dispositiu de busca per camins i zona de muntanya.

Una professora d’Alcoi agredida per impedir que un home sense autorització s’emportara un alumne

Una professora del CEIP El Romeral d’Alcoi ha sigut agredida presumptament per la parella de la mare d’un alumne en negar-se a entregar-li el xiquet sense l’autorització familiar requerida. El centre va activar el protocol d’agressió al professorat i el pla PREVI, i la comunitat educativa ha reaccionat amb una concentració de rebuig.

Hosbec alerta que pujar l’IVA turístic seria com posar-se aranzels a un mateix

La patronal hotelera Hosbec rebutja qualsevol pujada de l’IVA en allotjament i restauració, adverteix de la pèrdua de competitivitat internacional i subratlla l’impacte sobre ocupació i inversió a la Comunitat Valenciana.

Pérez Llorca alerta de danys irreparables al camp valencià pels retalls de la UE en la PAC

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, advertix a Brussel·les que els possibles retalls en els fons de la futura PAC podrien causar danys irreparables al camp valencià i reclama protecció per a joves, jubilats i sectors clau com la ceràmica.

Els sindicats reclamen a Educació el document final abans de tornar a negociar la vaga docent

STEPV, CCOO i UGT demanen a la Conselleria d'Educació que els remeta el text complet amb els huit punts de l'acord abans de la reunió d'este divendres a les 14.00 hores per a abordar la vaga indefinida del professorat públic.

Pérez Llorca espera que la nova proposta siga solvent per a posar fi a la vaga docent

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, confia que el nou oferiment que el Consell farà este divendres als sindicats de professorat valencià siga tècnicament solvent i suficient per a desconvocar la vaga indefinida que ja porta dinou dies. La proposta arribarà sense detalls avançats i enmig de la divisió sindical, especialment pel bloqueig en matèria retributiva.

La criminalitat puja un 4,7 % en el primer trimestre a la Comunitat Valenciana

La criminalitat creix un 4,7 % a la Comunitat Valenciana entre gener i març respecte a 2025, per damunt de la mitjana estatal de l’1 %, amb augments especials en homicidis, segrests i delictes sexuals.