11.6 C
València
Diumenge, 21 desembre, 2025

The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre “L’Estat emprenedor”, al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan “intel·ligent” al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

València es mobilitza pel dret a la vivenda i exigix un pla de xoc

Una marxa ha recorregut el centre de València per a denunciar la situació de la vivenda i exigir un pla de xoc. La Generalitat replica que el problema és la falta d'oferta i detalla mesures en marxa.

Guanyar la Grossa de Nadal és 1 entre 100.000: més probable que un llamp i menys que un accident

La probabilitat de guanyar la Grossa de Nadal és d'1 entre 100.000. És més probable que et toque que que et caiga un llamp, però menys que morir en un accident de trànsit.

La DANA de València va deixar quasi 7 milions en pèrdues no reconegudes en el sector artístic

Un peritatge de AVVAC xifra en més de 6,9 milions els danys de la DANA del 29 d'octubre de 2024 en les arts visuals de la Comunitat Valenciana. Gran part seguix sense compensar.

Un penal de Dela en el 92 rescata al Llevant i frena a la Reial Societat (1-1)

El Llevant va igualar sobre la botzina amb un penal transformat per Adrián de la Font després d'enderrocament a Carlos Álvarez. La Real va deixar escapar un triomf que ja assaboria.

Un penal de Dela en el 92 rescata al Llevant i frena a la Reial Societat

El Llevant va igualar en el temps afegit gràcies a un penal transformat per Dela després d'enderrocament a Carlos Álvarez. La Real, que es veia guanyadora, va deixar escapar dos punts.

1-1: Un penal de Dela rescata al Llevant i frena a la Reial Societat

El Llevant va igualar en el 92 gràcies a un penal transformat per Dela després d'una falta sobre Carlos Álvarez. La Real, superior per trams, va deixar escapar un triomf que va acariciar.

Entreguen els premis ‘No oblidar la dana’ en homenatge a víctimes i reconstrucció

El Centre de Voluntariat 'La Cantina' ha entregat la primera edició dels premis 'No oblidar la dana', que rendixen tribut a víctimes, afectats i voluntariat després de les inundacions de 2024. La gala ha reunit a prop de 70 entitats i ha reconegut 11 iniciatives clau per a l'ajuda i la reconstrucció.

Una cabotada de Kubo avança a la Reial Societat en el Ciutat (0-1)

Una cabotada de Takefusa Kubo just abans del descans dona avantatge mínim a la Reial Societat davant el Llevant en el Ciutat de València. L'acció va nàixer d'una pèrdua local i un centre de Gonçalo Guedes; va ser el primer tir a porta visitant.