The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre «L’Estat emprenedor», al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan «intel·ligent» al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

Ayora reforça serveis socials i atenció a la dependència amb 2,5 milions de la Generalitat

La Conselleria de Serveis Socials ha destinat 2,49 milions d’euros a recursos bàsics i especialitzats d’Ayora mitjançant el contracte programa, amb inversions destacades en residències, atenció domiciliària i parcs accessibles.

Avís de crescudes sobtades en barrancs i rius menuts de Castelló este divendres

La Confederación Hidrográfica del Ebro ha alertat de possibles crescudes sobtades en barrancs i cursos menuts de Castelló i altres províncies per la vesprada d'este divendres, davant els avisos grocs per pluges intenses i tempestes de l'Aemet.

STAS denuncia que el reforç de vigilància forestal arriba massa tard

La secció sindical de STAS en Vaersa a València ha acusat la Generalitat d’improvisar en el reforç de la vigilància forestal, que arriba en ple agost, i ha criticat les condicions laborals dels brigadistes. El sindicat dona suport a la incorporació de 122 efectius però no descarta mobilitzacions ni una possible vaga.

Paterna demana tancar el Parc del Túria i la Vallesa durant l’eclipsi solar

L’Ajuntament de Paterna ha sol·licitat a la Generalitat Valenciana el tancament preventiu del Parc Natural del Túria i de l’entorn de la Vallesa durant l’eclipsi solar del 12 d’agost, davant la previsió d’una elevada afluència de visitants i per risc d’incendis.

Alfondeguilla dedicarà un carrer a Moncofa per l’ajuda en l’incendi de la Vall d’Uixó

Alfondeguilla ha aprovat dedicar l’actual carrer Herrero Tejedor a Moncofa com a agraïment per l’acollida dels evacuats durant l’incendi forestal de la Vall d’Uixó, que va obligar a desallotjar el municipi durant sis dies.

Risc màxim d’incendis en la Comunitat per a la jornada de l’eclipsi solar

La Generalitat ha declarat el nivell 3 de preemergència per risc màxim d’incendis el 12 d’agost, coincidint amb l’eclipsi solar, amb el tancament de nombrosos parcs naturals i fortes restriccions a l’ús del foc i a les acampades.

Compromís exigix que Pérez Llorca explique en Les Corts l’acollida de menors migrants

Compromís ha sol·licitat la compareixença urgent de Juanfran Pérez Llorca i Elena Albalat en la Diputació Permanent per a explicar els recursos que la Generalitat destina a l’acollida de menors migrants no acompanyats. El grup critica la posició de Vox i reclama que la Comunitat Valenciana complisca la normativa i actue amb humanitat.

Educació crea quasi 4.800 places d’FP en empresa a la Comunitat Valenciana

Educació ha impulsat 4.765 places de Formació en Empresa per al curs 2025-2026 a la Comunitat Valenciana, per a reforçar el vincle entre FP i mercat laboral. El pla es basa en quasi 1.800 empreses prospectades i informes per a planificar l’oferta de 2026-2027.
FILMOTECA D'ESTIU