12.9 C
València
Dimecres, 14 gener, 2026

The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre “L’Estat emprenedor”, al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan “intel·ligent” al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

Robles condecora a quatre alcaldes per la dana i a cinc militars pels incendis

Defensa ha reconegut a regidors de Letur, Mira, Loriguilla i Sedaví pel seu suport després de la dana i a cinc efectius de la UME per la seua labor en els incendis.

Els reis recorren l’exposició que narra 160 anys de transformació de València

Els monarques han visitat en el CCCC la mostra 'La transformació de València 1866-2026'. El recorregut connecta 30 fites urbanes amb portades i anàlisis.

Les reserves del Xúquer pugen 21 hm³ i les del Segura 6 hm³ en l’última setmana

El Xúquer se situa al 52,3% de la seua capacitat després de sumar 21 hm³; el Segura aconseguix el 26,6% amb 6 hm³ més. La bretxa amb la mitjana decennal diferix en cada conca.

Mor Ricard Pérez Casado, exalcalde de València i impulsor del Jardí del Túria, als 80 anys

El exalcalde de València Ricard Pérez Casado ha mort als 80 anys. L'Ajuntament decreta tres dies de dol i habilita un llibre de condols mentres la ciutat recorda el seu llegat urbà.

L’excap de Bombers situa la primera defunció de la DANA a les 18.30 en el Cecopi

José Miguel Basset ha declarat que el Cecopi va saber de la primera defunció en la DANA sobre les 18.30, malgrat un wasap de les 16.28 que al·ludia a un mort a Utiel. Ha assegurat que l'És_Alert de les 20.11 no es va decidir en el Cecopi i que va desconéixer també el segon avís de les 20.57

Mor el exalcalde de València Ricard Pérez Casado als 80 anys

Ricard Pérez Casado, alcalde de València entre 1979 i 1989, ha mort als 80 anys. La seua etapa va deixar fites com el Jardí del Túria i el Palau de la Música

Ha mort Ricard Pérez Casado, alcalde de València en els anys 80

El exalcalde de València entre 1979 i 1989, Ricard Pérez Casado, ha mort als 80 anys. La seua trajectòria va marcar una dècada clau per a l'Ajuntament.

Basset es desmarca de l’orde de mobilitzar i retirar als bombers dels llits el 29-O

L'ex responsable dels bombers de València ha assegurat davant la jutgessa que no va decidir ni la mobilització per a vigilar llits ni la retirada del 29-O. També ha sostingut que l'És_Alert de les 20.11 no ho va acordar el Cecopi i que ell va proposar un avís per a romandre a casa.