The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre «L’Estat emprenedor», al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan «intel·ligent» al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

El nou Gulliver del Jardí del Túria estarà llest en sis mesos i alçarà nou metres

El nou parc infantil 'El Lilliput de Gulliver' completarà l'oferta lúdica del Jardí del Túria amb una escultura jugable de quasi nou metres, integrada en un espai temàtic d'uns 2.500 metres quadrats entre el Pont de les Arts i el de Glòries Valencianes.

Educació i sindicats acosten posicions en burocràcia i ràtios però ajornen l’acord

La Conselleria d’Educació i els cinc sindicats docents avancen en burocràcia, ràtios i substitucions en l’onzena reunió de negociació, però mantenen bloquejat el valencià i el capítol salarial i continuen sense tancar un acord que desactive la vaga indefinida.

El València Basket es retroba 23 anys després amb el Joventut en un playoff històric

El València Basket jugarà les semifinals de la Lliga Endesa contra el Joventut, el club davant del qual va aconseguir fa 23 anys la seua primera eliminatòria guanyada pel títol ACB. El duel recupera un enfrontament històric entre dos clàssics del bàsquet estatal, ara amb el Roig Arena com a escenari recent dels seus últims duels a cop o mort.

Bernabé acusa el Consell d’incompetència i retreu a Pérez Llorca que no parle amb el professorat

La delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, acusa el Consell de posar els seus interessos per damunt de l’educació pública i critica que el president Juanfran Pérez Llorca encara no haja dialogat amb el professorat en la cinquena setmana de vaga indefinida.

Una boia electromagnètica dissenyada a la UA espanta les meduses sense fer-los mal

El grup GRE de la Universitat d'Alacant ha creat una boia flotant que genera camps electromagnètics per a allunyar les meduses de zones de bany i instal·lacions marines, modificant el seu moviment sense causar-los danys ni afectar altres espècies.

El Consell amplia en 7,1 milions les ajudes al lloguer per a quasi 3.000 famílies més

La Vicepresidència Primera i Conselleria d’Habitatge destina 7,1 milions d’euros addicionals perquè 2.969 famílies que havien quedat fora per falta de crèdit reben l’ajuda al lloguer de 2025, amb què s’atenen totes les sol·licituds que complien els requisits.

El Suprem tomba el recurs de València per a limitar la distància entre terrasses de bars

El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació de l'Ajuntament de València i avala que no es limite a 30 metres la distància mínima entre terrasses de bars. SOS Hostelería considera que la decisió dona aire al sector i reclama col·laboració amb l'administració.

El mes de maig passat va ser sec i el seté més càlid del segle XXI a Espanya

El mes de maig de 2026 va ser sec i molt càlid a Espanya, amb una temperatura mitjana de 17 graus, 1,4 graus per damunt del valor normal, i es consolida com el novè maig més càlid des de 1961 i el seté del segle XXI.