12.4 C
València
Dissabte, 31 gener, 2026

The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre “L’Estat emprenedor”, al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan “intel·ligent” al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

Dimitix la regidor d’Urbanisme d’Alacant després de ser adjudicatària d’una vivenda pública

Rocío Gómez ha anunciat la seua dimissió un dia després de conéixer-se que va ser adjudicatària d'una vivenda pública a la Platja de Sant Joan; el cas està sota investigació per possibles irregularitats.

Marcelino va assegurar que el dol davant Osasuna serà de ritme alt, intensitat i dificultat

El tècnic del Vila-real va assegurar este divendres que el xoc a Pamplona exigirà la millor versió, va subratllar la fortalesa local d'Osasuna i va confirmar diverses baixes.

El Consell insta el Govern a activar la clàusula de salvaguarda per a cítrics de Sud-àfrica

Comerç i Agricultura han remés un informe conjunt perquè l'Executiu sol·licite a Brussel·les l'activació de la salvaguarda. Assenyalen una caiguda del 24% en les exportacions de Castelló i demanen vigilància des d'octubre.

El Consell sosté que no hi ha risc de menor recaptació amb la rebaixa fiscal

Barrachina ha defés que la rebaixa fiscal no minvarà els ingressos en ampliar els límits de deduccions de l'IRPF amb retroactivitat a 1 de gener de 2025. També ha explicat el seu rebuig al decret òmnibus que inclou l'exempció d'ajudes per la DANA per mesclar matèries.

Pérez Llorca destaca l’impuls del Consell al progrés d’Ontinyent amb obres i servicis

El president Juanfran Pérez Llorca ha reafirmat el compromís de la Generalitat amb projectes clau a Ontinyent: hospital, Palacio de Justícia, Facultat de Veterinària i desdoblament de la CV-60. També s'impulsen corredors verds després de la dana.

Pérez Llorca demana que la Comissió Mixta de la DANA siga l’inici d’un enteniment

El president ha reclamat que la comissió que coordina la reconstrucció després de la DANA servisca per a superar la confrontació i centrar-se en la seguretat de les zones afectades. Ha admés que arriba molt tard i que potser hi ha assumptes sense solució.

Pérez Llorca demana al Govern explicacions i que rectifique per les indemnitzacions a víctimes de la DANA

El president ha exigit explicacions i una rectificació perquè les víctimes de la DANA no siguen tractades com de segona. A més, ha rebutjat la proposta de finançament autonòmic pel seu impacte fiscal en la Comunitat Valenciana.

El Consell acusa a Sánchez de tracte desigual: 72.000 a víctimes de la DANA a València enfront de 210.000 en Adamuz

Miguel Barrachina ha denunciat que les víctimes de la DANA en la Comunitat Valenciana han rebut 72.000 euros enfront dels 210.000 de l'accident ferroviari de Adamuz. També ha retret retards i ha demanat igualtat de tracte.