The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre “L’Estat emprenedor”, al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan “intel·ligent” al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El viatge de Pepet d’Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, millor falla infantil de 2026

'Arca. El viatge de Pepet', de Zvonimir Ostoic per a Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, s'ha alçat amb el primer premi infantil i ha firmat doblet amb el ninot indultat. Convent Jerusalem i Maestro Gozalbo completen el podi.

La falla infantil d’Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, la millor de 2026 a València

L'obra 'Arca. El viatge de Pepet', de Zvonimir Ostoic per a Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, s'ha alçat amb el primer premi i ha aconseguit el ninot indultat infantil.

La falla infantil d’Esparter-Gran Via Ramón y Cajal s’ha alçat amb el primer premi de la Secció Especial 2026

La infantil 'Arca. El viatge de Pepet', de l'artista Zvonimir Ostoic (Zeta) per a Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, s'ha alçat amb el primer premi de la Secció Especial 2026. La mateixa creació va aconseguir el ninot indultat infantil i el podi l'han completat Convent Jerusalem i Maestro Gozalbo.

La falla infantil d’Esparter-Gran Via Ramón y Cajal s’alça com la millor de 2026

L'obra 'Arca. El viatge de Pepet', de l'artista Zvonimir Ostoic (Zeta) per a Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, s'ha alçat amb el primer premi infantil de la Secció Especial 2026. El conjunt ja havia aconseguit el ninot indultat infantil el dissabte

Alejandro Talavante i Juan Ortega van naufragar en un mà a mà sense lluentor a Castelló

Mitja plaça i una correguda de Domingo Hernández sense raça, amb vent molest, van deixar un dol pla. A penes va haver-hi centellejos aïllats i l'espasa va fallar.

Un bou brau de Jandilla i la naturalitat de Pablo Aguado marquen la vesprada a València

Un bravíssim bou de Jandilla, 'Artista', i la temperada naturalitat de Pablo Aguado van centrar la correguda de Falles a València. Castella no va rematar i no va haver-hi trofeus.

L’Exposició del Ninot tanca amb més de 91.000 visitants

La mostra ha finalitzat després de rebre a més de 91.000 persones. En breu es donarà a conéixer el ninot indultat gran de les Falles de 2026.

L’Elx ha caigut a la zona de descens per primera vegada en la temporada

L'Elx ha caigut a la zona de descens per primera vegada en la temporada després del 4-1 a Madrid i el 2-1 del Mallorca. És antepenúltim amb 26 punts, a dos d'Alabés i Mallorca.