The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre «L’Estat emprenedor», al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan «intel·ligent» al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

Barrachina evita pronunciar-se sobre si un avís Es-Alert abans hauria salvat vides el 29-O

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, admet que no sap si un Es-Alert més prompte el 29 d’octubre de 2024 hauria evitat morts per la dana i remeta el debat als tècnics, en línia amb la defensa de Carlos Mazón en la causa oberta a Catarroja.

Un episodi de calor molt anòmal portarà temperatures de rècord en setembre

A partir de divendres, la Comunitat Valenciana viurà un episodi de calor molt anòmal per a setembre, amb màximes de fins a 34 graus en el litoral i nits de fort oratge de bochor.

Deu tortugues babaues nascudes a Almassora tornen a la mar després d’un any de cures

Deu tortugues babaues nascudes en 2025 a la platja de Benafelí, a Almassora, han sigut alliberades al Mediterrani després d’un any en el programa de conservació ‘Head Starting’. El projecte, impulsat per la Fundació Oceanogràfic i la Fundació Azul Marino, busca augmentar la supervivència d’esta espècie amenaçada.

Agost de 2026 bat tots els rècords de calor a la Comunitat Valenciana

Agost de 2026 ha sigut el més calorós registrat a la Comunitat Valenciana, amb una anomalia tèrmica de 2,1 graus i nits sufocants. Les pluges han sigut globalment normals, però molt irregulars i amb reventons que han deixat ratxes de vent de més de 100 km/h.

El Consell se suma a la petició de dimissió de Pedro Sánchez per la crisi de Ceuta

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha afirmat que el Govern valencià dona suport a la petició de dimissió de Pedro Sánchez per la crisi migratòria de Ceuta i ha exigit la convocatòria d’eleccions generals. També ha defensat les mobilitzacions multitudinàries en diverses ciutats i ha remarcat que la Comunitat Valenciana no ha rebut cap proposta per a l’acollida de menors no acompanyats.

Pérez Llorca insta la nova presidenta de l’AVL a reforçar el diàleg i el consens

Juanfran Pérez Llorca ha demanat a Maria Àngels Francés que la nova etapa de l’AVL es base en el diàleg, el rigor i el consens, i ella s’ha compromés a impulsar el valencià amb independència i objectivitat.

Bamba acosta als lectors valencians ‘La vida en la escritura’ d’Annie Dillard

'La vida en la escritura', clàssic contemporani sobre l'ofici d'escriure d'Annie Dillard, es publica per primera vegada a Espanya de la mà de l'editorial valenciana Bamba, que continua així el seu projecte de recuperació de l'autora.

Avís groc per calor extrema a València este dijous i divendres

Aemet ha activat l’avís groc per calor este dijous a l’interior nord de València i divendres a tota la província, amb màximes de fins a 38 graus.