The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre «L’Estat emprenedor», al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan «intel·ligent» al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

Com la nutrició de precisió vol acabar arribant al plat del consumidor

Especialistes i empreses han analitzat a València com aconseguir que la nutrició de precisió i la innovació alimentària arriben realment al plat del consumidor, amb l’ajuda de formació, regulació i dades.

Les sales de cinema valencianes poden perdre més d’un milió en ajudes per un canvi de criteri estatal

Les sales de cinema de la Comunitat Valenciana es juguen 1,07 milions d’euros en ajudes després d’un canvi de criteri del Govern central, i el Consell ha anunciat recursos jurídics i una estratègia conjunta amb altres autonomies per a defensar la continuïtat de la finançació.

La valenciana Laura Pérez s’endinsa en la memòria infantil amb la novel·la gràfica ‘El iglú’

La il·lustradora valenciana Laura Pérez, Premi Eisner 2026, presenta 'El iglú', una novel·la gràfica gairebé muda sobre infància, records i desarrelament, creada amb el guionista Guillermo Corral van Damme i ambientada a la ciutat suïssa de La Chaux-de-Fonds.

Rescaten un home en caure per un barranc de 30 metres a l’Alqueria d’Asnar

Un helicòpter del Consorci Provincial de Bombers d’Alacant ha rescatat un home que ha caigut per un barranc d’uns 30 metres a l’Alqueria d’Asnar i l’ha traslladat a l’Hospital d’Alcoi.

Investiguen l’origen humà de l’incendi forestal de Tuéjar, encara actiu

L’incendi forestal declarat a Tuéjar continua actiu però amb evolució favorable i s’han descartat causes naturals en el seu origen, després de calcinar 835 hectàrees del paratge, part de la reserva de la Biosfera de l’Alt Túria.

Així serà el desembassament preventiu a la presa de Buseo i com pot afectar els pobles riu avall

La Generalitat ha informat els ajuntaments situats riu avall de la presa de Buseo d’un desembassament preventiu de cabal i els demana reforçar la vigilància i avisar la població en zones pròximes al riu.

AVE defensa que la campanya de suport a Ceuta és seua i d’adhesió voluntària

L’Associació Valenciana d’Empresaris assegura que la campanya ‘Todos somos caballas’ és una iniciativa pròpia, de caràcter social i amb participació voluntària dels clubs, després de la polèmica pels gestos d’alguns futbolistes i les crítiques a Ez Abde al Marroc.

La UV i la UPV passen a classes en línia per l’alerta taronja per pluges

La Universitat de València i la Politècnica han suspés les activitats a l’aire lliure i han passat la docència a línia per l’alerta taronja per pluges activada per Emergències de la Generalitat arran dels avisos d’Aemet.