The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre «L’Estat emprenedor», al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan «intel·ligent» al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

Noves eleccions al Col·legi de Farmacèutics de València el 4 d’octubre per irregularitats en el vot per correu

El Col·legi de Farmacèutics de València tornarà a votar el 4 d’octubre després d’anul·lar-se els comicis del 10 de maig per defectes en el vot per correu denunciats per dues candidatures.

Compromís porta a Fiscalia una possible filtració d’informació privilegiada a un diputat de Vox

Compromís ha presentat una denúncia davant la Inspecció de la Fiscalia per una possible filtració d’informació confidencial de la fiscal de Nules al síndic adjunt de Vox en Les Corts.

Un any i quatre mesos de presó per mossegar en la cella i les galtes a la seua exparella a Dénia

L’Audiència d’Alacant ha condemnat un home a un any i quatre mesos de presó i sis anys de tractament ambulatori per amenaçar de mort i mossegar en la cara la seua exparella a Dénia el 2021.

Un ampli dispositiu de 900 agents garantirà la seguretat del FIB a Benicàssim

La Guàrdia Civil ha organitzat un dispositiu de 900 efectius per al FIB, amb unitats especialitzades i controls de trànsit reforçats fins diumenge al migdia.

Vuit alcaldes i l’exalcaldessa de Paiporta hauran de declarar per la dana el mes d’octubre

El jutjat que investiga la gestió de la dana ha citat per a octubre vuit alcaldes de municipis afectats i l’exalcaldessa de Paiporta com a testimonis, dins d’una causa on també s’analitzen comunicacions oficials i missatges de WhatsApp.

València activa una nova agència municipal de lloguer amb preus un 20 % més baixos

L’Ajuntament de València posa en marxa una agència municipal de lloguer que garanteix el cobrament a propietaris, ofereix contractes de set anys i rebaixa els preus un 20 % respecte al mercat, enmig de les crítiques de l’oposició.

Identifiquen tres persones quan intentaven robar entre les restes de l’edifici ensorrat de Benetússer

La Policia Local de Benetússer ha identificat tres persones que pretenien robar entre els enderrocs de l’edifici col·lapsat i l’Ajuntament reforça la seguretat de la zona amb més tanques i possible vigilància privada.

Més de 16 milions en ajudes per a impulsar la pesca i l’aqüicultura sostenibles a la Comunitat

La Generalitat ha anunciat més de 16 milions d’euros en ajudes fins a 2029 per a fomentar la pesca i l’aqüicultura sostenibles i finançar campanyes de promoció dels productes pesquers i aqüícoles valencians.