The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre «L’Estat emprenedor», al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan «intel·ligent» al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

Temperatures de rècord a la Comunitat Valenciana des de dilluns: calor extrema a l’interior

El calor s’intensificarà des d’este cap de setmana a la Comunitat Valenciana i, entre dilluns 22 i divendres 26 de juny, la temperatura mitjana podria marcar rècords diaris des de 1950, amb especial incidència en l’interior.

Obrin un expedient per pseudoteràpies de conversió a persones LGTBIQ+ a la Comunitat Valenciana

Igualtat ha obert un expedient sancionador per pràctiques de pseudoteràpies de conversió contra persones LGTBIQ+, després de denúncies que inclouen casos de la Comunitat Valenciana.

22 anys de presó per agredir sexualment durant una dècada les seues dos fillastres menors a Altea

Un home de 46 anys ha sigut condemnat per l'Audiència d'Alacant a 22 anys de presó per haver agredit sexualment de manera continuada les seues dos fillastres, que tenien 11 i 9 anys quan van començar els fets a Altea.

Feijóo es reunirà amb militants del PP en un dinar este dissabte a Sueca

Alberto Núñez Feijóo presidirà este dissabte un dinar amb militants del PP a Sueca, organitzat pel president provincial Vicent Mompó, després de la junta directiva del partit a València.

Més policia este estiu a les zones turístiques i platges de València

La Policia Nacional reforçarà entre l’1 de juliol i el 31 d’agost la presència d’agents a les platges i principals punts turístics de València, així com en estacions, aeroport, port i estació d’autobusos.

El nou decret del taxi i les VTC genera rebuig però el Consell defensa que prima l’interés general

El vicepresident segon Vicente Martínez Mus admet el malestar del taxi i les VTC amb el nou decret autonòmic però assegura que la norma prioritza l’interés general i la millora del servici públic.

Martínez Mus atribuïx a l’interés polític la petició del PSPV perquè declare per la DANA

El vicepresident tercer Vicente Martínez Mus assegura que la petició del PSPV perquè declare al jutjat de Catarroja pel dia de la DANA respon a un interés polític i defensa que el xat del Consell no aporta dades noves. El dirigent sosté que el Consell va actuar segons la informació disponible en cada moment i nega un suposat apagó informatiu.

Reclamen més seguretat de la Guàrdia Civil al jutjat de la DANA de Catarroja

La Presidència del Tribunal d'Instància de Catarroja ha demanat a la Guàrdia Civil més mesures de seguretat al jutjat que investiga la gestió de la DANA, després d'una concentració de protesta que va obligar a suspendre una testifical.