The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre «L’Estat emprenedor», al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan «intel·ligent» al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

Compromís dona llum verda a Mónica Oltra com a candidata a l’alcaldia de València

L’executiva de Compromís per València ha aprovat per consens iniciar el procés per a convocar una assemblea extraordinària que ratifique Mónica Oltra com a candidata a l’alcaldia de València, a proposta de l’exalcalde Joan Ribó.

El Valencia Basket remunta a temps i castiga el Bilbao en un final d’infart (83-80)

El Valencia Basket remunta tretze punts en tres minuts i mig davant el Surne Bilbao Basket al Roig Arena (83-80) i s’avança en l’eliminatòria de quarts de final de la Lliga Endesa després d’un partit que els visitants havien controlat durant 34 minuts.

Justícia elevarà el pressupost de 2026 fins als 613 milions amb un increment del 5,6 %

La Conselleria de Justícia, Transparència i Participació disposarà en 2026 de 612,9 milions d’euros, 32,7 milions més que en 2025, per avançar cap a un model judicial més modern, àgil i eficient, en un context d’infrafinançament estructural.

Mora una dona de 61 anys en un greu accident de trànsit al centre d’Alcoi

Una dona de 61 anys ha mort este dimecres a migdia en un atropellament al centre d’Alcoi després que un cotxe col·lisionara, arrancara dos arbres i impactara contra ella. Una altra dona de 79 anys ha resultat ferida amb politraumatismes i ha sigut traslladada a l’Hospital d’Alcoi.

El pressupost dana de 2026 destina 445 milions per a impulsar la recuperació i tancar la reconstrucció

El vicepresident tercer del Consell, Vicente Martínez Mus, anuncia que el pressupost dana de 2026 inclou més de 445 milions, dins d’unes comptes de 1.100 milions, per a culminar la reconstrucció després de les riuades de 2024 i reforçar la prevenció davant fenòmens extrems.

El CSN eleva a nivell 2 un incident a la central nuclear de Cofrents del 2 de maig

El Consell de Seguretat Nuclear ha classificat com a incident de nivell 2 a l'escala internacional el sucsés ocorregut el 2 de maig a la central nuclear de Cofrents, relacionat amb el funcionament anòmal de huit vàlvules d'aïllament de vapor, sense conseqüències per a persones ni medi ambient.

Un club de futbol base investiga un possible espectacle eròtic en una festa amb menors

El CB Bonrepòs i Mirambell ha obert una investigació interna per aclarir si en una celebració del seu equip juvenil en una instal·lació municipal es va fer un espectacle eròtic amb menors presents i ja ha pres mesures cautelars.

Pérez Llorca anuncia una línia rècord de 50 milions per a modernitzar el camp valencià

Juanfran Pérez Llorca anuncia en Carlet la major línia d’ajudes de la història de la Comunitat Valenciana per a modernitzar explotacions agràries, dotada amb 50 milions d’euros i amb especial suport a jóvens i zones rurals.