The winner takes it all

Amb una freqüència innecessària escoltem i llegim que són els empresaris els que creen la riquesa. Però això no és del tot així. I vull deixar clar ja des del primer paràgraf, que defense sense fissures el paper de les empreses privades en l’economia, i que crec que l’administració hauria de ser capaç de facilitar la creació d’empreses, la qual cosa tampoc no vol dir que el dret administratiu haja de ser una barra lliure. Però dit això, la idea de l’empresari com a un benefactor social, tampoc no la puc compartir, si no hi afegim un bon grapat de condicionants. Em referiré bàsicament a dos.

El primer el defineix, argumenta, exemplifica i demostra amb contundència acadèmica, la reconeguda economista italo-americana Mariana Mazzucato. Ella descriu una sèrie d’estudis de casos en diferents sectors, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, per mostrar que l’estat està fent inversions d’alt risc molt abans que el sector priva s’hi involucre. De fet, el que fa el sector privat és aprofitar els avanços tecnològics, les descobertes i les invencions fetes pel sector públic i finançades pels nostres impostos, per a fer calaix, sense retornar a la societat més que una part minsa dels seus guanys. Tan minsa com els permet l’enginyeria econòmica i els pèrfids paraïsos fiscals.

Tant si vosté m’està llegint des d’un iPhone, com si no, li convé saber que en el seu llibre «L’Estat emprenedor», al capítol que li dedica, descriu fins a dotze tecnologies que fan «intel·ligent» al terminal -internet, GPS, pantalla tàctil, o el Siri activat per veu- que són tecnologies finançades completament per l’Estat, i que ara rendibilitza Appel.

La segona qüestió és plantejar honestament qui fa les coses, per a després parlar de quines coses es fan.

Cap empresa pot augmentar els seus ingressos a major velocitat que la seua capacitat d’aconseguir el personal adequat que mantinga este creixement. Si el creixement dels ingressos és major que el de la gent preparada a l’empesa, esta mai no arribarà a ser una empresa extraordinària.

Esta opinió no és meua, tot i que la compartisc totalment, és l’opinió de David Pakard qui juntament amb William Heweltt, va fundar l’exitosa HP. Algun crèdit li haurien de donar.

Perquè, tornem al principi, el paper dels empresaris és fonamental, però tot és important, els productes, els mercats, la tecnologia, el marc jurídic, però allò que realment fa que una empresa siga extraordinària és una comunitat de persones adequades. I saber també en quin lloc, amb quines responsabilitats pot ser més productiu, situar-los on hi ha les millors oportunitats, no on hi ha els problemes més greus. La gestió del personal, dels recursos humans, és clau de l’èxit o el fracàs. Perquè és obvi que les organitzacions necessiten adaptar-se i desplegar els seus propòsits en un context en permanent canvi, i això no és possible sense les persones amb la capacitat de formar-se permanentment i adequar-se als canvis. I això ho ha de facilitar l’administració a través dels programes de formació professional per a desocupats i ocupats, l’empresa ho ha de potenciar.

Si hi ha una forta inversió pública en avanços tecnològics, si hi ha un personal ben format i preparat, i estos dos elements són condicions sine qua non per a l’èxit empresarial, els beneficis s’han de distribuir millor. Amb bons salaris, i impostos justos. No pot ser, que qui guanye, s’ho emporte tot.

*Enric Nomdedéu és dipomat en rel·lacions laborals

Últimes notícies

TJ Shorts arriba al València Basket amb la mirada posada en un títol

TJ Shorts ja s'ha incorporat al València Basket i assegura que el seu objectiu és guanyar el màxim i tindre opcions reals de lluitar per un títol a final de temporada.

Docents i sindicats acumulen 14 multes per accions durant la vaga educativa

La Coordinadora d'Asemblees Docents ha denunciat 14 expedients sancionadors, per més de 8.600 euros, relacionats amb la vaga del professorat iniciada en maig.

L’interior de València s’enfila per damunt dels 41 graus en plena onada de calor

Les màximes han superat els 41 graus en diversos punts de l’interior de la província de València, amb 41,5 graus a Requena (Casas del Río), segons l’Associació Valenciana de Meteorologia.

València obri els centres d’emergències socials i allarga l’horari de les piscines per l’onada de calor

L’Ajuntament de València ha activat refugis climàtics, ha obert centres d’emergències socials i ha retardat el tancament de les piscines municipals davant la previsió de temperatures extremes. També ha suspés activitats a l’aire lliure, ha tancat la Devesa i ha adaptat serveis municipals i obres.

Nivell 3 de preemergència per calor extrema i risc màxim d’incendis a la Comunitat Valenciana

Emergències ha activat el nivell 3 de preemergència per risc extrem d’incendis forestals fins al 21 d’agost i restringix l’accés a parcs naturals. A més, recomana adaptar els festejos de bous al carrer per a protegir els animals davant l’onada de calor.

Les exportacions valencianes creixen un 5 % i superen els 20.180 milions fins juny

Les exportacions de la Comunitat Valenciana han arribat a 20.180,3 milions d'euros en el primer semestre de 2026, un 5 % més que un any abans. València lidera les vendes a l'exterior, mentres la indústria agroalimentària i els béns d'equip trauen pit.

L’episodi de calor torna a calfar el Mediterrani fins als 30 graus

L’onada de calor que torna a afectar la Comunitat Valenciana ha mantingut el Mediterrani al voltant dels 30 graus, una situació que els experts qualifiquen de preocupant.

Xàtiva estrena 41 nous trens de Rodalia amb més capacitat i comoditats

El ministre de Transports, Óscar Puente, ha presentat a Xàtiva els primers 41 trens Civia 465 per a les línies C1, C2 i C6, amb un 30 % més de capacitat i millores de confort. Els combois començaran a circular des d’hui i s’aniran incorporant de forma progressiva fins a 2027.