Ucraïna demana a la UE mantenir-se ferma i redoblar la pressió sobre Rússia a dies de aniversari de la invasió

BRUSSEL·LES, 11 (EUROPA PRESS)

El president de la Rada Suprema ucraïnesa, Ruslan Stefanchuk, ha reclamat este dimarts a la Unió Europea que es mantinga ferma en el suport a Ucraïna i eleve la pressió sobre Rússia, a dies del tercer aniversari de la invasió ordenada per Vladimir Putin i quan la nova Administració nord-americana s’ha posat com a objectiu llançar negociacions per a posar fi a la guerra.

En una intervenció davant del ple del Parlament Europeu a Estrasburg, Stefanchuk ha assenyalat que la pau a Ucraïna només arribarà des de «la força» i «si es consolida la pressió contra l’agressor».

«Rússia no solament vol arruïnar el nostre país», ha indicat el president de la Rada ucraïnesa, assegurant davant dels europarlamentaris que «el perill està molt més prop del que creuen», avisant que el Kremlin també posa en risc tant Varsòvia com Brussel·les.

De cara a una pau duradora al conflicte iniciat pel Kremlin, Stefanchuk ha defensat redoblar les sancions europees i treballar perquè Moscou no puga eludir-les. Igualment ha advocat per que hi haja rendició de comptes pels crims de guerra russos, després d’advertir a l’Eurocambra que Rússia «ha creuat totes les línies roges imaginables».

En clau d’adhesion a la UE, el president del Parlament ucraïnés ha reiterat el compromís de Kíev amb l’agenda de reformes que li acosten al bloc, assenyalant l’esperança que la UE puga obrir els primers capítols de negociacions amb Ucraïna abans d’estiu.

«NO ÉS NOMÉS LA LLUITA D’UCRAÏNA»

Pel seu costat, la comissària d’Ampliació, Marta Kos, ha incidit en un debat parlamentari poc abans sobre la situació a Ucraïna en què la guerra llançada per Putin «no és només la lluita d’Ucraïna». «És una lluita pels valors que ens definixen a tots. I per la pròpia seguretat d’Europa. Ucraïna necessita el nostre continu suport polític, econòmic i militar», ha afirmat.

En este sentit, ha advocat per que el bloc europeu i les seues institucions seguisquen fermes en el suport polític, militar i financer a Kíiv, insistint que això suposa reforçar els «fonaments mateixos de la pau i la seguretat europees».

Pel que fa a l’adhesió europea de Kíiv, la responsable d’Ampliació ha valorat els «enormes esforços» del poble ucraïnés en la senda comunitària, recalcant que la UE «ha de reconèixer-ho». «Esta és la lògica del mèrit propi de la política d’ampliació de la UE: hem d’estar a l’altura dels seus esforços i obrir el primer grup de negociacions al més prompte possible enguany», ha defensat, reiterant la seua petició al fet que els 27 facen el pas en els pròxims mesos.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.