La Comissió Europea ha presentat un marc de resiliència climàtica perquè els països de la UE incorporen els riscos climàtics a les decisions polítiques i econòmiques. El pla pren com a referència un escalfament global de tres graus en 2100 i busca preparar Europa davant d’un clima més extrem.
La proposta inclou mesures legislatives per anticipar els efectes del canvi climàtic sobre infraestructures, inversions i sectors econòmics. L’objectiu és passar de reaccionar davant de les catàstrofes a preparar-se abans que arriben.
La vicepresidenta de la Comissió Europea responsable d’una Transició Neta, Justa i Competitiva, Teresa Ribera, ha afirmat: ‘Europa no està prou preparada i és responsabilitat nostra minimitzar els costos i el patiment que això comporta’.
Fonts comunitàries han defensat que cal una cultura de prevenció, perquè ‘no podem continuar actuant com si el clima no haguera canviat’.
Com s’incorporaran els riscos a les decisions
Brussel·les treballa amb models que projecten un escalfament de dos graus a mitjan segle i de tres graus en 2100. La Comissió vol utilitzar este últim escenari com a referència comuna per a avaluar riscos i dissenyar mesures d’adaptació.
També contempla escenaris amb un augment de fins a cinc graus a Europa. L’Executiu comunitari ha remarcat que preparar-se per a l’escenari de tres graus no implica renunciar als objectius de reducció d’emissions. Les mesures d’adaptació han de complementar eixos esforços.
La iniciativa arriba en un moment de debat sobre el retrocés d’algunes polítiques mediambientals i les pressions per reduir càrregues administratives a les empreses. Per això, la Comissió busca combinar noves exigències preventives amb una normativa més senzilla.
La proposta preveu incloure l’avaluació de riscos en les licitacions públiques, la planificació d’infraestructures i les inversions. Estes decisions haurien de considerar les condicions climàtiques futures.
A més, l’anàlisi de resiliència climàtica s’integraria en el Semestre Europeu, el mecanisme de coordinació de les polítiques econòmiques de la UE. La Comissió també posarà en marxa una ferramenta digital, European Climate Viewer, per a visualitzar riscos climàtics en diferents escenaris i territoris.
La ferramenta, prevista per a este dimecres, podrà servir, per exemple, per a avaluar la vulnerabilitat de les xarxes ferroviàries.
Costos creixents i oportunitats econòmiques
Entre 2022 i 2025, els fenòmens meteorològics i climàtics extrems han causat pèrdues econòmiques directes d’uns 200.000 milions d’euros a la UE. En la dècada de 1980, la mitjana anual era de 8.600 milions.
El comissari europeu de Clima, Wopke Hoekstra, ha declarat: ‘Cada euro invertit hui en resiliència contribuïx a protegir els llocs de treball, les empreses i els mitjans de vida del futur’.
La Comissió calcula que adaptar l’economia europea requerirà uns 70.000 milions d’euros anuals. Segons les seues estimacions, les inversions podrien generar retorns d’entre dues i deu vegades el seu valor en pèrdues evitades, o fins i tot més en alguns casos.
Les estimacions conservadores de l’Executiu atribuïxen a la calor pèrdues equivalents al 0,17 % del PIB de la UE entre abril i setembre d’enguany. A més, només una quarta part dels danys climàtics està assegurada.
Els riscos ja apareixen en la informació financera que grans empreses tecnològiques faciliten als inversors. Anthropic, creadora de Claude, ha advertit dilluns en el seu fullet d’eixida a borsa que ‘unes temperatures mitjanes més elevades poden incrementar el consum d’electricitat i d’aigua necessari per a refrigerar els equips’. Segons l’empresa, això pot augmentar els costos operatius.
Fonts comunitàries també han citat les pluges torrencials recents a València com a exemple de les conseqüències econòmiques d’una prevenció insuficient. Han advertit que les empreses poden reconsiderar inversions en territoris vulnerables si no es reforça la protecció.
Brussel·les aspira, a més de reduir costos, a generar riquesa. El mercat mundial de tecnologies d’adaptació podria arribar als 3,5 bilions d’euros en 2050, i Europa vol captar una part important d’este negoci.
El paquet legislatiu haurà de negociar-se amb els Estats membres, reunits en el Consell, i amb el Parlament Europeu. No tindrà finançament addicional específic: els recursos necessaris s’inclouen en la proposta de pressupost pluriennal de la UE per a 2028-2034, encara en negociació.
La proposta de la Comissió fixa desembre de 2030 com a termini perquè els Vint-i-set tinguen preparats els seus plans nacionals de resiliència.
