La presa de Buseo comptarà amb un anell perimetral de formigó
La presa de Buseo comptarà amb un anell perimetral de formigó en la seua base que reforçarà la subjecció de la infraestructura i evitarà el seu trencament en cas de noves avingudes d’aigua com la del 29 d’octubre de 2024, quan la dana va causar greus danys en l’embassament i va posar en relleu la seua vulnerabilitat davant episodis extrems de pluja.
El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha explicat que esta solució s’emmarca en les obres d’emergència que es desenrotllen des de la dana per a reparar els desperfectes i reforçar la seguretat de la presa. Segons ha avançat, la construcció de l’anell forma part de la segona fase dels treballs i està pendent de l’autorització del Govern, un tràmit imprescindible en tractar-se d’una gran infraestructura hidràulica sotmesa a normativa estatal.
Barrachina confia que l’obra puga contractar-se este estiu perquè l’1 d’octubre, coincidint amb l’inici del nou any hidrològic, l’execució d’este reforç estiga molt avançada o fins i tot finalitzada. D’esta manera, la presa afrontaria la pròxima temporada de pluges amb una capacitat de resistència molt major enfront de possibles crescudes sobtades.
Els treballs d’emergència en la presa de Buseo compten amb un pressupost de 9,5 milions d’euros en esta fase, i el conseller els ha definits com l’actuació estructural mes rellevant del conjunt d’intervencions previstes. Es tracta d’un anell de reforç al peu de presa, integrat en una llosa de fonamentació de formigó, dissenyat per a millorar de manera significativa l’estabilitat global de l’estructura davant els esforços hidràulics i geotècnics que es produïxen en escenaris hidrològics extrems.
Obres per a millorar la seguretat
La Conselleria ha completat ja la primera fase de les obres, inclosa en un programa global estimat en 35 milions d’euros. Eixe primer bloc s’ha centrat en les actuacions més urgents després de la dana de 2024, com la reparació d’accessos danyats i dels elements de l’embassament que van resultar més afectats per l’avinguda d’aigua, amb una inversió de 6,9 milions. Amb estes mesures inicials s’ha buscat restablir l’operativitat bàsica de la presa i garantir un mínim nivell de seguretat mentres es dissenyen les solucions de fons.
La tercera fase dels treballs abordarà la solució definitiva sobre la presa de Buseo. Abans de concretar eixe projecte final, la Generalitat té previst escoltar les aportacions de l’Estat i dels ajuntaments situats aigües avall, que són els directament afectats per qualsevol millora o canvi en el funcionament de l’embassament. L’objectiu és consensuar una actuació que garantisca la seguretat a llarg termini i, al mateix temps, siga respectuosa amb l’entorn natural de l’embassament i amb les poblacions de la seua àrea d’influència, que depenen del riu tant a nivell ambiental com econòmic.
Les propostes per a esta fase se centren en donar una resposta estructural al desguàs de la presa, que té una capacitat de 6 hectòmetres cúbics i està concebuda principalment per a ús de reg. Per eixe motiu no disposa de sistemes de regulació com a comportes que permeten modular l’eixida d’aigua, sinó només d’algunes preses de reg. Estes preses resulten clarament insuficients en cas de grans avingudes, quan és necessari evacuar cabals de manera ràpida i controlada per a evitar sobrecàrregues que puguen posar en risc l’estabilitat del mur.
Buseo, pionera en plans d’emergència
Barrachina ha subratllat que l’embassament de Buseo, l’únic dels 19 públics existents en la Comunitat Valenciana que és de titularitat autonòmica, s’ha convertit en el primer a disposar del seu pla d’emergències plenament implementat. Este pla inclou sistemes d’alerta i avisos a la població en cas de grans avingudes d’aigua o risc de trencament de la presa, de manera que les autoritats puguen actuar amb rapidesa i la ciutadania conega com procedir davant una situació crítica.
Segons ha detallat, la presa de Buseo, situada en el municipi de Chera, compte des del passat 4 de maig amb este pla d’emergències operatiu, la qual cosa la convertix en l’única presa pública de la Comunitat que ja ha completat este requisit i, a més, l’ha fet dins del termini legal, que finalitza al juliol de 2027. En la resta d’embassaments públics, tots de titularitat estatal, 14 estan treballant en la implementació dels seus plans i els altres quatre els tenen en tramitació.
El conseller ha instat el Govern a accelerar la implantació d’estos plans d’emergència, en considerar-los fonamentals per a la seguretat de les poblacions situades aigües avall i per a la protecció d’infraestructures i cultius en episodis de pluges torrencials. En la seua opinió, comptar amb protocols clars i sistemes d’avís pot marcar la diferència a l’hora de minimitzar danys personals i materials.
El pla d’emergències de Buseo contempla sis sirenes d’avís a la població, cinc instal·lades a Sot de Chera i una a Chulilla, per a garantir que el so aconseguisca a la majoria de veïns en cas d’activació. A més, incorpora un sistema de comunicacions redundant amb doble canal TETRA i GPRS/VSAT, que permet mantindre el contacte entre els equips de gestió fins i tot si un dels sistemes falla.
La presa disposa també d’un centre de control instal·lat en la pròpia infraestructura, des del qual es monitora la situació de l’embassament, i d’una sala mòbil de gestió d’emergències per a coordinar actuacions sobre el terreny quan siga necessari. Paral·lelament, s’ha completat la formació del personal responsable de l’operació de la presa i de l’aplicació del pla.
Com a part d’estes mesures, la Generalitat ha distribuït casa per casa un tríptic informatiu a la població dels cinc municipis implicats, amb indicacions bàsiques sobre com actuar en cas d’avís. Així mateix, s’han celebrat reunions presencials amb els veïns en cada un d’estos municipis per a explicar-los el contingut del pla, resoldre dubtes i reforçar la cultura de prevenció enfront de possibles episodis de risc vinculats a grans avingudes d’aigua.
