VALÈNCIA
Un equip d’investigadors internacional, incloent la Universitat de València (UV), ha realitzat una troballa revolucionària al aconseguir estabilitzar un àtom de níquel que presenta una càrrega negativa dins d’una gàbia molecular de carboni. Aquesta innovació desafia les lleis clàssiques de la química i obre noves oportunitats en el desenvolupament de nanomaterials més petits, eficients i amb característiques úniques, essencials per a aplicacions en electrònica, dispositius magnètics i la indústria dels catalitzadors.
L’estudi, publicat recentment a Nature Chemistry, documenta l’aïllament i estabilització d’aquest àtom de níquel, el qual, amb una càrrega negativa poc comú (-2), representa un avanç sense precedents en l’estudi dels metalls de transició. L’acadèmia ha destacat que, tot i que les substàncies metàl·liques generalment cedeixen electrons i presenten una càrrega positiva, de vegades, en entorns adequats, poden manifestar-se amb càrrega negativa.
El treball, liderat per la Peking University de la Xina i la UV, ha demostrat que un metall com el níquel, que normalment és electropositiu, pot comportar-se com una espècie electronegativa quan és encapsulat dins d’una nanoestructura de ful·lerè. Això ha estat possible gràcies al treball del catedràtic de Química Inorgànica de la UV, Eugenio Coronado, qui ha afirmat que aquesta troballa desafia els paradigmes clàssics de la química i obre nous camins per al disseny de materials d’escala nanomètrica, amb un impacte potencial en el desenvolupament de dispositius electrònics, sistemes magnètics o fins i tot en processos industrials.
Coronado, que també és director de l’Institut de Ciència Molecular (ICMol), ha reconegut que “és una descoberta fascinant que desafia els principis de la química de coordinació i la reactivitat dels metalls de transició”. Tradicionalment, es creia que determinades característiques dels metalls de transició no es podien aconseguir sense l’ús de ligands específics. La capacitat d’estabilitzar aquests compostos sense ligands en una gàbia molecular de carboni representa una revolució en el nostre enteniment de les interaccions químiques.
Aquesta investigació no solament reforça el paper de l’ICMol com a líder en la recerca de nanomaterials moleculars avançats, sinó que també subratlla el seu compromís amb la ciència d’avantguarda, que, tot i la seva complexitat, pot tenir un impacte significatiu en les tecnologies del futur.
