Un equip de la Universitat Politècnica de València ha liderat el desenrotllament d’un sensor que detecta la presència de escopolamina en begudes i que, en reaccionar, torna fluorescent el contingut adulterat. El dispositiu ha oferit resultats en menys de cinc minuts i s’ha orientat a respondre als delictes de submissió química, freqüents en el context d’agressions sexuals. Segons els responsables, combina alta sensibilitat amb un ús senzill, i ja s’ha patentat i difós en la revista Angewandte Chemie International Edition.
En el desenrotllament han participat CIBER-BBN, el CIPF, el IIS La Fe i la Universitat Jaume I, al costat de l’Institut Interuniversitari de Reconeixement Molecular i Desenrotllament Tecnològic. Els investigadors han subratllat que el sistema s’ha concebut per a funcionar fora del laboratori i que la seua lectura és immediata gràcies al senyal lluminós generat.
Llum fluorescent proporcional a la dosi
El director de l’Institut IDM, Ramón Martínez Máñez, ha explicat el principi de funcionament: quan la droga entra en contacte amb el sensor, es produïx una reacció que allibera una substància fluorescent. ‘Quanta més escopolamina hi ha, més fluorescent es torna el senyal, la qual cosa permet no sols detectar la seua presència, sinó també estimar la seua quantitat. I tot això en menys de cinc minuts’, ha destacat. Esta relació directa entre intensitat i concentració facilita una interpretació ràpida i reduïx la incertesa en proves preliminars.
A més, l’equip ha insistit en la facilitat de desplegament. ‘El sistema no requerix equipament complex ni personal altament especialitzat, la qual cosa facilita el seu ús potencial en entorns policials, forenses o de control preventiu’, han indicat. Eixa simplicitat obri la porta a controls en temps real en contextos de prevenció i d’atenció, amb l’objectiu de minimitzar riscos i accelerar la resposta davant sospites.
Caixa molecular per a captura selectiva
La motivació tècnica l’ha resumida l’investigador del IDM Vicente Martí: ‘la escopolamina és una substància difícil de detectar amb mètodes convencionals, especialment quan es troba en begudes’. ‘Per això, des del nostre grup en l’Institut IDM de la UPV ens vam proposar desenrotllar noves ferramentes senzilles que permeten alertar de la seua presència de manera immediata’, ha afegit.
El sensor s’ha construït entorn d’una caixa molecular, una estructura química dissenyada per a reconéixer i atrapar molècules concretes. En este cas, s’ha ajustat per a interactuar de manera altament selectiva amb la escopolamina i, en fer-ho, desencadenar l’alliberament del marcador fluorescent. Els autors han destacat la sofisticació del disseny, la disposició espacial del qual resulta determinant per a la precisió del procés d’identificació. ‘Això és el que permet que el nostre sensor detecte quantitats molt baixes de droga i que siga especialment útil per a l’anàlisi ràpida de substàncies sospitoses, tant en contextos preventius com després d’una possible agressió’, ha assenyalat Giovanni Montà-González.
L’equip ha emprat tècniques avançades d’espectrometria de masses per a desentranyar el mecanisme íntim de captura i reconeixement, segons ha apuntat Cristian Vicent. ‘Actualment estem treballant en el desenrotllament d’un dispositiu que incorpore el sensor per a la detecció de escopolamina en diversos entorns com ara begudes, orina, saliva, etc’, han afegit Eva Garrido i Estela Climent. En paral·lel, el grup ja treballa en sensors similars orientats a la detecció d’altres drogues il·lícites.
