València Basket i Lenovo Tenerife s’enfronten este diumenge en el Roig Arena com primer i segon de la Lliga Endesa, els dos amb un balanç 5-1 que també compartixen UCAM Murcia i Reial Madrid. És un encreuament directe pel cim que mesura productivitat i forma: dos dels equips més valorats i més anotadors del campionat es miren de front amb ferramentes molt distintes.
El València sosté el seu atac amb un volum alt de triples, intenta quasi cinc més per trobada que el seu rival i obri la pista per a generar avantatges. Eixe plantejament multiplica les ratxes: si el tir exterior entra, encadena parcials; si no, concedix transició i possessions més llargues al contrari. El Tenerife, en canvi, insistix en l’eficiència: selecciona millor el llançament i convertix amb percentatges excel·lents, la qual cosa li permet anotar sense necessitat de tant de volum.
Dos estils oposats i eficaços
El contrast també es veu en el rebot. El conjunt taronja és el segon millor de la Lliga sota els cércols, un recurs clau per a sostindre el seu ritme i fabricar segones oportunitats. El Tenerife és l’equip que menys captures firma per partit, una dada que, lluny de delatar debilitat, s’explica per la seua punteria: quan convertixes un alt percentatge de tirs de dos i de tres, hi ha menys rebutges que disputar i el partit es juga més en mitja pista. En eixe terreny, els canaris són els que millor tiren de dos i de tres; el València apareix tercer i segon en eixes classificacions, de manera que l’encert perimetral i el control del ritme es projecten com a factors decisius.
El grup de Txus Vidorreta s’ordena al voltant de l’exterior Marcelinho Huertas i del pivot Giorgi Shermadini. La seua connexió en el bloqueig directe condiciona defenses i obri tirs per a una columna vertebral veterana i fiable: Jaime Fernández, Joan Sastre, Aaron Doornekamp, Thomas Scrubb, Bruno Fitipaldo i Rokas Giedraitis, únic nou d’eixe nucli este curs. La circulació, la paciència i la lectura d’avantatges sostenen la seua identitat.
El dol reedita la semifinal de la passada campanya, resolta 3-0 a favor del València, que es va obrir pas cap a la final. Eixe precedent recent introduïx un component emocional: els locals recorden un pla que va funcionar i el Tenerife perseguix ajustar detalls que llavors li van costar la sèrie.
Factor físic i rotacions
L’equip de Pedro Martínez arriba després d’una doble setmana d’Eurolliga. Va aconseguir una meritòria victòria com a local davant el Reial Madrid i el dijous se li va escapar el triomf en la pista del París Basketball en un xoc que va dominar durant molts minuts. Eixe calendari estreny les cames, reduïx marge de preparació i espenta a esprémer la rotació.
El Tenerife, per part seua, es va imposar el dimarts al Tofas Bursa en la Basketball Champions League i ha comptat amb més temps i més descans per a enfocar este partit, un plus que pot notar-se en la frescor i en l’execució tàctica.
En principi, Pedro Martínez disposa dels quinze jugadors de la plantilla, a l’espera de l’evolució de Matt Costello, baixa a París per un virus estomacal. Si l’interior estatunidenc està en condicions, el tècnic haurà de decidir tres descartes; en la trobada de França, a més de Costello, van quedar fora Sergio De Larrea i Xabi López-Arostegui.
Les claus passen pel rebot per a tallar segones opcions del València, l’encert exterior en els dos bàndols i la gestió de les pèrdues. En el cim de la taula, el marge d’error és mínim i cada detall inclina un partit que s’anuncia parell.



