Vega Gimeno, referent del bàsquet 3×3, posa el focus en el Roig Arena com un motor de transformació per a l’esport i la cultura. El recinte, impulsat per Juan Roig, aconseguix els vint mil espectadors en concerts i frega els setze mil en bàsquet, xifres que permeten programar grans esdeveniments i albergar partits amb una atmosfera de primer nivell. Per a la jugadora, disposar d’una instal·lació així multiplica la visibilitat dels equips i obri la porta al fet que València i Espanya competisquen per cites que fins ara semblaven reservades a altres places.
Un recinte que eleva el llistó
‘El Roig Arena és un punt d’inflexió no sols per a València sinó per a tota Espanya. Posa a València en el mapa en competició de bàsquet, però a Espanya també a nivell concerts. I evidentment és tot un luxe que un equip femení puga jugar en un pavelló així’, afirma Gimeno. La dimensió del pavelló permet que els partits es visquen amb un impacte mediàtic i de públic superior, la qual cosa redunda en ingressos, projecció i un efecte anomenada per a noves competicions i gires.
La valenciana definix la secció femenina del València Basket com ‘un proyectazo’ i explica el canvi que va suposar el seu pas del bàsquet tradicional al 3×3 després de la seua retirada en 2024. ‘És un canvi radical perquè passes d’un equip de dotze persones a portar tu la rutina i és una cosa nova, encara que és veritat que ja tenia el meu equip de treball amb el qual portava diversos anys treballant’, assenyala. Este viratge implica assumir més decisions diàries, organitzar-se amb autonomia i ajustar la preparació a un calendari més comprimit, en el qual cada detall compta.
‘Ja porte més de deu anys jugant la modalitat del 3×3 i sabia el que m’anava a trobar, com havia de fer la preparació i això m’ha ajudat a superar dificultats i a adaptar-me molt bé tant a treballar amb el meu equip com a la disciplina i ho he gaudit molt’, afig. L’experiència acumulada facilita gestionar els pics d’esforç i l’exigència tàctica d’un format que premia la rapidesa, la fortalesa mental i la coordinació en espais reduïts.
Subcampiona olímpica a París 2024 i campiona de l’Europeu de Viena en 2024, Gimeno qualifica el seu 2025 com a ‘bo però no excel·lent’: ‘Per a això hauríem d’haver aconseguit medalla en el Mundial, però aconseguim un bronze en la Copa d’Europa de Copenhaguen i una plata en la Champions Cup’. El balanç mostra regularitat en tornejos de màxima exigència, amb finals disputades i podis que sostenen l’ambició competitiva del grup.
Mirant avant, fixa el full de ruta per a 2026: ‘Com a reptes per a este 2026 tenim la ‘Champions Cup’ al març, que és el torneig més potent en el qual juguen els huit millors equips del món, i a l’estiu ja afrontarem el Mundial. En el 3×3 tenim un poc de tot sempre’. Un calendari així exigirà continuïtat en la preparació i aprofitar l’impuls que genera jugar en escenaris de gran aforament com el Roig Arena, on el suport del públic pot marcar la diferència.
