Vila-real i Mallorca empaten 1-1 en un dol que va arrancar a tota velocitat: els dos gols van arribar abans del minut 8 i, després d’eixe intercanvi, el xoc va canviar de temperatura. La intensitat del començament va donar pas a un pols més controlat, amb menys espais i amb el conjunt visitant imposant orde per a tallar l’impuls local.
Ritme vertiginós i reacció immediata
Gerard Moreno va avançar als grocs molt prompte, però el Mallorca va reaccionar immediatament amb una miqueta de Samu Costa que va apagar l’eufòria en la graderia. L’empat tan primerenc va obligar els dos a reajustar els seus plans: el Vila-real va tractar de manar amb pilota, mentres el quadre balear va prioritzar la solidesa per a minimitzar riscos.
Amb el pas dels minuts, el partit es va estabilitzar. El Mallorca va saber contindre a un Vila-real que no va aconseguir sentir-se còmode, incapaç de trobar continuïtat ni profunditat davant un rival ben col·locat. La pressió visitant va ser selectiva i les línies es van mantindre juntes, la qual cosa va reduir la velocitat de les combinacions locals.
El xoc es va tornar més tàctic que vibrant, amb més precaucions que desbordes. Sense que cap dels dos trobara un avantatge clar, els intents ofensius es van diluir i el marcador va deixar de moure’s. La sensació final va ser d’equilibri, amb un repartiment de punts que va reflectir l’ocorregut després del remolí inicial.
