La nord-americana Samantha Kuberski era una xiqueta riallera de 6 anys que cada dia anava a l’escola fins que el mes de desembre de 2009 va decidir treure’s la vida. Com que ‘a priori’ tot semblava indicar que no tenia cap mena de problema, el seu suïcidi va sorprendre els professionals sanitaris.
Després d’estudiar el seu cos sense vida a Yamhill County, al sud de Portland, als Estats Units, els forenses van afirmar que la xiqueta s’havia tret la vida. Per això, la Samantha es va convertir en la xiqueta més jove que mai s’havia suïcidat.
La persona més jove que mai s’ha suïcidat
La tragèdia es va produir el 2 de desembre de 2009 a Oregon, al nord-oest dels Estats Units. La Samantha era amb la seua mare Kellie i les seues germanes a la casa que tenien a la ciutat de McMinnville. La Kellie i la Samantha van discutir i, després d’això, la dona va imposar a la filla el càstig d’estar sola a la seua habitació. Aleshores, la petita va pujar dalt d’un vell bressol que la família emmagatzemava en aquella estança.
La nena es va col·locar un cinturó al voltant del coll i el va lligar al bressol. A continuació, va deixar caure tot el seu pes des de la part més alta de la barana del bressol. Una estona després, la mare va entrar a l’habitació i va trobar-hi la xiqueta, immòbil, que havia perdut la consciència. Va provar de fer-la tornar en sí però no la va poder reanimar i, ja a l’hospital on la van dur, es va comunicar de manera oficial la defunció de la Samantha.
Una xiqueta tan xicoteta podia ser conscient del que feia?
La policia va investigar els progenitors i els germans de la difunta fent-los diverses preguntes i, posteriorment, el cos va afirmar que no havia descobert cap mena d’indici que apuntarà cap a possibles abusos al llarg de la vida de la xiqueta.
Per això, la gran intriga de la qüestió rau en el fet de si la xiqueta havia estat conscient de la seua dolorosa mort. Tot i que els forenses que van reconèixer el cos de la Samantha havien declarat que la xiqueta s’havia suïcidat, els agents que van estar treballant en el cas van afirmar que hauria pogut ser un accident, un succés no premeditat, posant en dubte que una persona tan jove pogués ser conscient dels efectes que tindrien els seus actes. Alguns experts com el psiquiatra Kirk Wolfe van alinear-se amb aquest postulat expressant una visió de les coses similar a la dels policies.
Els xiquets poden arribar a pensar el sentit de suïcidar-se?
El psiquiatra Kirk Wolfe va declarar a Yamhill Valley Notícies que «molts dels xiquets que es troben en esta franja d’edat no saben què vol dir la mort». «Fins els 8, 9 o 10 anys no comencen a pensar realment el sentit que tenen les defuncions i descobreixen que, un cop algú mor, ja no torna», va afegir.
Quin vincle tenen la depressió i els suïcidis?
Moltes vegades, les persones decideixen treure’s la vida mogudes pels sentiments: algunes vegades ho fan quan no tenen esperances en el futur i, en altres ocasions, quan veuen que han perdut la independència i les regnes de la seva vida.
La depressió pot arribar a fer sentir a algú que és incapaç de fer res, i les persones que la pateixen moltes vegades acaben rebutjant l’assistència dels amics i dels familiars, que només volen ajudar. Per això, moltes vegades és força complicat identificar-la i poder-la tractar.
La gent deprimida viu en una mena d’espiral del pessimisme, centrant-se només en les coses negatives de la seva existència i amb una manca d’il·lusió pel futur que sovint origina idees de suïcidi i, en alguns casos, fa que les persones que la pateixen acabin traient-se la vida. Tot i que s’han realitzat diverses investigacions en els adults sobre el suïcidi i els trastorns depressius, s’ha estudiat molt poc la ment dels nens en aquests casos.
A banda, s’ha observat que les idees de suïcidi també són freqüents entre els adolescents, tot i que això no vol dir que les seves vides corrin un perill immediat: només un de cada tres-cents adolescents que intenta treure’s la vida ho aconsegueix. Normalment el suïcidi no es produeix si no és que se’n planifica l’execució o que les idees suïcides es vinculen amb diversos elements que constitueixen factors de risc.
Treure’s la vida o intentar-ho no és comú entre els menors de 15 anys
Encara que molts adolescents poden pensar en el suïcidi, el percentatge de menors de 10 anys que tenen aquestes idees disminueix dràsticament. Potser per això és extremadament difícil aconseguir investigacions relacionades amb aquest fet. Karaman i Durukan, dos cèlebres psiquiatres, escriuen en relació amb això:
«Abans dels 15 anys, no és freqüent que les persones pensin a suïcidar-se. La majoria de nens i adolescents que decideixen treure’s la vida ho fan més tard. El 2009, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units van dur a terme una investigació que mostrava que la mitjana de suïcidis entre el grup d’edat de 10 a 14 anys era d’1,3 per cada 100.000, en els joves d’entre 15 i 19 anys era de 7,75 per cada 100.000 i, en el grup d’edat que comprèn les persones que tenen entre 20 i 24 anys, era de 12,5 per cada 100.000».
