Desmantellen una organització criminal nacional a Paterna

En un operatiu conjunt, agents de la Policia Nacional i la Policia Local han desmantellat a Paterna una organització criminal nacional presumptament dedicada al furt de catalitzadors i a cometre robatoris amb força en establiments comercials de la ciutat mitjançant el mètode de l»alunizaje’ (mètode de robatori, consistent a estavellar un vehicle contra l’aparador per a trencar la lluna i facilitar la ràpida entrada dels lladres).

La detenció es va produir gràcies a les càmeres de seguretat instal·lades a Paterna, a través de les que van aconseguir detectar els vehicles en els quals es desplaçaven els autors i que dies anteriors havien dut a terme un robatori.


Les imatges de videovigilància en temps real van permetre la setmana passada organitzar un ràpid operatiu policial i detindre in fraganti als sis delinqüents, tots ells homes d’entre 16 i 46 anys, com a presumptes autors dels delictes de robatori amb força, robatori o furt d’ús de vehicle i pertinença a organització criminal.


Tal com destaquen des de la Prefectura de la Policia Local, les investigacions posteriors han determinat que les imatges de les càmeres i els informes aportats a través d’aquestes, els efectes recuperats procedents d’altres robatoris així com els vehicles i eines intervingudes, han aconseguit les proves necessàries perquè el Jutjat d’Instrucció de Guàrdia, davant el qual han sigut posats a disposició els detinguts, haja decretat l’ingrés a la presó de tots ells (els cinc majors d’edat a la presó i el menor d’edat en un establiment d’internament de la seua edat, pròxim a complir els 18 anys).

El citat grup, perfectament organitzat i preparat, actuava en tota la zona del Llevant, desplaçant-se amb gran rapidesa entre localitats amb vehicles sostrets i matrícules falsificades. Se’ls imputen delictes comesos en Comunitat Valenciana i Catalunya, principalment.

Últimes notícies

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.

Silvia Navarro s’acomiada de l’handbol amb una retirada agredolça i la Lliga amb el Rocasa

Silvia Navarro posa fi a la seua carrera als 47 anys després de conquistar la Lliga amb el Rocasa Gran Canària. marxa trist, però amb el cor ple pel carinyo rebut.

La Generalitat rebaixarà l’IRPF autonòmic en tots els trams a partir de la renda de 2026

La Generalitat aplicarà en la renda de 2026 una rebaixa de l'IRPF autonòmic en tots els trams, amb un estalvi de 160 milions i especial impacte en rendes baixes i mitjanes.