L’Elx va donar un colp d’autoritat amb un 4-0 que li va acostar a la permanència i va confirmar la seua fortalesa en el Martínez Valero. Després d’una arrancada d’anada i tornada, el conjunt il·licità es va avançar prompte i va saber madurar el partit fins a desbordar a un Llamp que va acusar la seua ressaca europea i va acabar partit i moralment desbordat en la represa.
L’intercanvi inicial va ser vertiginós. Un error en l’eixida d’Iñaki Peña va generar la primera ocasió visitant, però el propi portera ho va corregir a temps per a negar-li el gol a Camell. La rèplica local va ser immediata: en el 6, Héctor Fort va firmar una gran acció individual i va connectar un tret sec que va obrir el marcador. La nota amarga va arribar en la celebració, quan el lateral va esvarar i es va lesionar en un braç, obligant al canvi prematur i a un reajustament en la banda dreta.
El colp no va acoquinar a l’Elx, que va mantindre el seu pla de pressió alta i atacs directes a l’esquena. El Raig va respondre amb personalitat i va acumular arribades. Camell va tornar a exigir a Peña, Bigas va aparéixer amb un rebuig salvador en l’àrea xicoteta i, a l’altre costat, les pilotes llargues a Álvaro Rodríguez van fer mal a una saga madrilenya incòmoda amb metres a la seua esquena. En la recta final del primer temps, il quadre vallecano va estrényer: Óscar Valentín va disposar de dos opcions clares i Fran Pérez, relleu de Balliu, va fregar l’esquadra amb un tret sec. L’Elx també va poder ampliar abans del descans, però Batalla va traure una mà decisiva a boca de canó.
L’Elx trenca el partit després del descans
La segona part va mantindre el pols alt, però el control va passar a ser il·licità. L’equip va trobar profunditat pels costats i va generar constants situacions de rematada. Álvaro Rodríguez va trencar en conducció i va habilitar a Rafa Mir, que va creuar desviat. Poc després, un centre de Valera va deixar a Álvaro davant la porteria ja vençuda, però el seu toc va marxar per damunt del travesser. Batalla va resistir amb una intervenció dempeus en un mà a mà davant Mir, l’última gran resposta del Raig abans de l’enfonsament.
Amb el bloc visitant avançat per a pressionar, es van engrandir els espais que l’Elx venia detectant. L’avantatge es va doblegar en el 67 amb una ruptura a l’espai de Bigas que, després de sortejar a Batalla, va servir el gol a plaer a Álvaro Rodríguez. Sense temps per a respirar, va arribar el 3-0: Álvaro Núñez va atacar el costat, va xafar l’àrea i va assistir a Álvaro Rodríguez, que de primeres va cedir a Germán Valera perquè espentara a porta buida en el 69. La seqüència de transicions va castigar un Raig desarticulat, al qual ni el triple canvi d’Iñigo López va aconseguir recompondre.
Context i claus del 4-0
El tram final va mantindre la pauta: l’Elx va ser més contundent i va gestionar amb calma els seus avantatges, mentres el Raig només va trobar accions aïllades sense premi. En el temps final, Martim Net va tancar la golejada amb un tret potent que va superar a Batalla i va donar forma a un marcador que va reflectir la superioritat local.
El resultat va tindre explicació tàctica: la pressió de l’Elx va ofegar la primera construcció del Raig, va forçar errors i va habilitar transicions netes, especialment per bandes. Eixe escenari es va aguditzar després del descans, quan el conjunt madrileny va avançar línies i va deixar buits entre centrals i laterals. L’invicte de l’Elx com a local es va sostindre amb eficàcia en les dos àrees: Peña va aparéixer quan va tocar i, davant, la pegada va convertir en gols el cabal generat. En un Martínez Valero amb 23.765 espectadors i en plena jornada 18, el 4-0 va reforçar sensacions, va alimentar confiança i va dibuixar un full de ruta clar: protegir la solidesa a casa i continuar rendibilitzant els espais que concedixen els seus rivals.
En l’altre costat, il Raig va pagar cara l’acumulació d’esforços i els desajustaments arrere. La derrota, marcada per moments clau com el 2-0 i el 3-0 en tot just dos minuts, deixa una lliçó evident: la pressió alta sense coordinació i les pèrdues en eixida davant un rival vertical solen traduir-se en castic immediat. L’Elx, per contra, va saber llegir-ho millor i va transformar el seu pla en una victòria àmplia que val alguna cosa més que tres punts en la lluita per la permanència.



