Marcelino va defendre que el Vila-real va meréixer un altre resultat davant el Barcelona (0-2). Va subratllar que el seu equip va fer, en les seues paraules, un partidazo tant amb onze com amb deu, després de l’expulsió de Renato Veiga en el minut 39 per una falta a Lamine Yamal. Malgrat la inferioritat durant més de mitja trobada, va assegurar que el conjunt groc va generar ocasions clares i va convertir al meta rival en el millor del partit, però va tornar a penalitzar-li la falta d’encert.
El tècnic va explicar que el futbol és una qüestió d’encerts i que l’equip travessa una ratxa en la qual no entra. Va recordar que davant el Racing van tindre opcions de passar i es va repetir el guió: errors puntuals en les àrees pròpies i alienes que marquen el resultat. Al seu juí, el primer temps va ser extraordinari, i en la represa, amb menys possessió, van aconseguir un volum d’ocasions similar al del Barcelona sense trobar recompensa en el marcador.
Criteri arbitral i expulsió de Veiga
Marcelino va destacar que va haver-hi un ‘penaltito’ assenyalat en la primera part i un altre similar que no es va xiular després del descans. Sobre la roja a Veiga, va admetre que pot ser justa, però la va considerar bastant més taronja que roja: va veure l’entrada forta i intensa, amb el peu ran de la gespa i sense plantillazo, i va comparar l’acció amb unes altres del dia anterior que només es van sancionar amb groga. Va afegir que, si la decisió inicial haguera sigut groga, dubtava que el VAR la corregira; en canvi, amb la roja en camp ja no esperava revisió. Per a ell, eixes decisions, unides a la superioritat numèrica del rival, van pesar en el desenrotllament de la trobada.
Amb un jugador menys des del 39, el Vila-real es va reordenar, es va abrigar arrere i va buscar córrer després de recuperar. L’entrenador va valorar la pressió rere pèrdua, les bones passades i les opcions evidents de gol generades, encara que va lamentar la falta de contundència. Va recordar que per a guanyar a un gran equip cal encertar i que no és habitual crear tantes ocasions al Barça i marxar-se sense premi.
Orgull malgrat la ratxa i balanç de l’any
Més enllà del resultat, l’asturià es va declarar molt més orgullós que trist: va insistir que no han caigut malgrat enllaçar tres derrotes que, a la seua entendre, van poder ser victòries. Va recalcar que el grup treballa la contundència en les dos àrees i va destacar l’esforç en un context de baixes: Dani Parejo va arribar molt just, la defensa estava al límit, es va lesionar Alfonso Pedraza durant el xoc i Sergi Cardona va poder reaparéixer.
En el seu balanç, va qualificar l’any d’extraordinari: va recordar que fa dos temporades l’equip sumava 12 punts en 13 jornades i que en el present any va acumular 75 punts, el tercer millor registre de la lliga per darrere de Madrid i Barcelona, malgrat vendes i canvis de plantilla. Va admetre el disgust per la Copa i la Champions, però va reivindicar els actuals 35 punts i la idea de continuar espentant per a transformar el joc en resultats.
