València Basket es va retrobar amb la victòria en l’Eurolliga en derrotar 91-81 al Kosner Baskonia en el Roig Arena, en un dol de cames teses en el qual els de Pedro Martínez van saber gestionar millor el cansament acumulat. L’interior Matt Costello va llegir millor que ningú el context i va marcar el to per a tancar un partit aspre.
El xoc arribava amb les piles justes: tercer per al València en sis dies i també el tercer per al Baskonia en cinc. La diferència va estar en la frescor i en la presa de decisions: el conjunt taronja va mostrar més cames i més continuïtat, coherent amb la seua posició en la zona alta, mentres que el seu rival va tornar a patir per a escapar de la part baixa.
L’arrancada va deixar una cadena d’errors poc forçats que es va prolongar més de tres minuts. Espentat per la graderia, el València va afinar el tir exterior i va prendre la iniciativa. Omari Moore amagó amb trencar des de la penetració, però Timothe Luwawu-Cabarrot va respondre al pal. La defensa de Kameron Taylor sobre el francés i el descans de Moore van tancar eixes vies. Va ser el exbaskonista Costello qui va desembossar amb accions en les dos pintures per al 27-19 del primer quart.
Costello imposa calma i ritme
Badio va elevar la intensitat i l’encert des del triple del València, i un parcial de 24-10 va estirar la renda fins a un 44-26 que va obligar al Baskonia a agarrar-se a una altra remuntada. Taylor també es va sumar a la pluja de triples i l’avantatge va superar la vintena. En el pitjor tram visitant, Luwawu-Cabarrot va tirar de lideratge amb l’ajuda de Eugene Omoruyi, omnipresent per moments.
Sorprès per la reacció, el València va necessitar a Jean Montero i de nou a Costello per a protegir bona part del matalàs abans del descans, que va arribar amb 58-47. Després del pas per vestuaris, els locals van aclarir idees i van tornar a eixamplar. Paolo Galbiati va girar de quatre en quatre i va parar el joc per a insuflar energia, però quasi tot el que té de bo els vitorians passava per Luwawu-Cabarrot, la qual cosa els va fer previsibles.
La renda va tornar a la vintena i Moore va encendre al Roig Arena amb un mat que va evidenciar qui tenia més gasolina (74-52, m.26). Quan el partit semblava decidit, va emergir Markus Howard, heroi en la victòria anterior, va obrir una finestra per als seus i, encara que li la va ajustar amb la seua tercera personal seguida d’una tècnica, l’equip va tirar d’eixe fil per a entrar 76-65 a l’últim quart.
Va faltar físic als visitants. Va quedar patent quan Matteo Spagnolo es va quedar curt en intentar picar en una penetració franca. Així i tot, Baskonia va estrényer fins a posar-se a sis, però el tram final va tornar a ser d’ofici taronja: Pedro Martínez va recórrer a Costello i Galbiati a Howard; només va respondre el primer. Un nou triple de l’interior va donar l’impuls definitiu per a segellar el 91-81 i trencar la mini ratxa de dos derrotes entre Eurolliga i ACB.
En el repartiment de punts local, Costello va firmar 18 i va estar acompanyat per Montero i Taylor amb 16 cada un, Badio amb 12 i Moore amb 11, a més de les aportacions de Pradilla i Reuvers. Pels vitorians, Omoruyi va ser el més productiu amb 17, secundat per Luwawu-Cabarrot amb 13 i Forrest amb 10, en una nit en la qual Howard es va quedar en 9.
Les veus de les banquetes
Pedro Martínez va admetre que hauran d’ajustar davant una defensa de canvis que es repetirà: ‘Cal millorar perquè esta defensa ens la trobarem mes vegades, la mentalitat ha de ser la millorar’. Sobre el desenrotllament, va afegir: ‘Ha sigut un partit molt tàctic, (Paolo) Galbiati no es queda parat sempre busca solucions. Canvia jugadors i amb això canvia molt el dibuix i té moltes alternatives des d’un bàsquet senzill però molt bo i els seus moments bons són molt bons, com els nostres’, i va rematar: ‘En la segona part hem patit molt i crec que ho hem tret per la diferència que teníem d’abans i per situacions de contraatac que no hem fet tantes com voldríem però han sigut suficients’,
També va valorar l’anada i tornada del joc: ‘Això agrada, però ens agrada quan les fiquem no quan ens les fiquen. Tot no pot ser, ens hem d’acostumar al fet que és un bàsquet d’anada i tornada’. A més, va destacar a Neal Sako: ‘Neal ens ha ajudat molt amb la seua energia, estem molt contents’.
En l’altra banqueta, Paolo Galbiati va subratllar l’exigència del rival i la falta de sincronia: ‘Jugar contra el València és molt difícil perquè té un ritme molt alt, amb tiradors i atletes. Ens ha faltat físic en el primer temps i comunicació en algunes situacions en el segon. El problema és que necessitem a tots en la mateixa pàgina i hui no ha sigut així’. Va posar en context la setmana: ‘Però ressorgim immediatament a Màlaga. A València hem deixat que feren el que volgueren dotze minuts però hem aconseguit recuperar-nos i remuntar des de defenses que no tenim molt treballades’. I va acceptar l’aprenentatge: ‘El València és un molt bon equip, som a prop però necessitem alguna cosa més per a guanyar este tipus de partits. Ha sigut una setmana important per a nosaltres si som capaces d’aprendre‘.
El Roig Arena va reunir 12.320 espectadors i el dol va deixar clar que en este tram de calendari l’equip que administre millor l’energia té mitjà camine fet.
