ALACANT, 21 (EUROPA PRESS)
El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible presenta esta setmana, a través de Salvament Marítim, dos Salvamar de nova construcció que han renovat la flota d’embarcacions ràpides de Xàbia i Eivissa.
Ambdues embarcacions s’han construït en les drassanes d’Auxiliar Naval del Principat i han suposat una inversió total de 5,2 milions d’euros, segons ha informat el Ministeri de Transports en un comunicat.
Es tracta de la Salvamar Fénix, que s’ha incorporat a la seua base de Xàbia a la fi del 2024 en substitució de la veterana Salvamar Diphda, i de la Naos, que ha entrat al mateix temps en funcionament a Eivissa després de retirar l’Acrux.
Segons el Ministeri, les millores tècniques que estes noves unitats incorporen al servici de Salvament Marítim en les seues zones d’actuació «faran possible que les seues tripulacions realitzen una important labor en les aigües d’Eivissa i el litoral nord de la província alacantina».
En este sentit, des del departament que dirigix Óscar Puente posen en relleu que esta entitat depenent del Ministeri «està realitzant un gran esforç per a atendre l’activitat de salvament en la mar».
«VERSÀTILS» I «ALTA VELOCITAT»
Les salvamar són les unitats «més versàtils» de la flota de Salvament Marítim «per la seua alta velocitat, gran maniobrabilitat i poc calat, apropiades per a actuar en circumstàncies en què la rapidesa de resposta juga un paper fonamental».
«Gràcies a la seua ràpida resposta i versatilitat, les salvamares intervenen en la majoria de les emergències ateses per Salvament Marítim», agrega el Ministeri.
Així mateix, subratlla que estes embarcacions aconseguixen velocitats superiors als 38 nusos i estan construïdes en alumini i amb broda baixa, la qual cosa les fa «apropiades per a arreplegar nàufrags de l’aigua, a més de donar remolcs i assistències».
Ambdues unitats, de 21,50 metres d’eslora i 5,5 de màniga, incorporen sistemes de posicionament dinàmic (DP) i ‘Jet Anchor’, així com una sonda d’escombratge lateral en tres dimensions (3D) amb abast de fins a 1.200 metres. També compten amb un equip de comunicacions per satèl·lit ‘Inmarsat fleet one’.
Així mateix, aporten «una distribució més eficient i un accés millorat a la càmera de màquines, optimitzant la capacitat d’escometre manteniments programats».
De la mateixa manera –ha continuat el Ministeri– s’ha millorat la visibilitat des del pont de 360 graus, baixant el frontal protector del cablejat en la zona del mariner per a millor visualització, amb majors capacitats de recerca.
Les noves salvamar tenen una autonomia de 400 milles nàutiques –l’equivalent a 740 quilòmetres– a una velocitat de 28 nusos, i compten amb dos motors MAN d’1.400 cavalls. Pesen 39 tones i tenen una capacitat de tir durant els remolcs d’altres sis.
La majoria de les 57 embarcacions d’este tipus amb les quals explica Salvament Marítim, distribuïdes pel litoral espanyol, tenen noms d’estels.
El nom de Fénix prové d’una petita constel·lació de l’hemisferi sud, introduït per navegants neerlandesos i «fàcilment visible» des de llocs com Austràlia, Sud-amèrica o Sudáfica durant l’estiu austral.
Per la seua banda, el nom de Naos es deu a l’estel «més brillant» de la constel·lació de Puppis i la 66 del cel nocturn. El seu nom prové del grec i significa vaixell.
