La Diputació de València ha aprovat un nou reglament per a la Institució Alfons el Magnànim, un canvi normatiu que suposa una reestructuració significativa en la gestió de la històrica entitat cultural. Entre les modificacions més destacades, es troba l’eliminació de l’autonomia econòmica de la institució, la reducció de la freqüència de reunions del Consell i la supressió dels Instituts específics que anteriorment organitzaven el treball editorial i investigador. No obstant això, l’aspecte més polèmic de la reforma ha sigut la redefinició del perfil del director, la qual cosa ha permés la continuïtat d’Enric Estrela, qui va ser subdirector i mà dreta de l’anterior director, Vicent Flor.
Un reglament que concentra el poder en la Diputació
La nova normativa, aprovada el 4 de desembre de 2024 i publicada oficialment ahir, establix que la Institució Alfons el Magnànim s’integra plenament en l’Àrea de Cultura de la Diputació, perdent l’organització especialitzada que abans li atorgava una certa independència econòmica i de gestió. Esta mesura centralitza la presa de decisions en l’administració provincial i reduïx l’autonomia de l’entitat.
Un altre canvi significatiu és la substitució del Consell d’Administració per un Consell de la IAM amb funcions més limitades. Mentres que l’antic Consell tenia capacitat de gestió, proposta de pressupostos i contractació, el nou òrgan es limita a un paper de supervisió i orientació, deixant la gestió operativa i pressupostària en mans de la Diputació de València.
A més, la composició del Consell s’ha simplificat: en lloc de comptar amb un gerent, coordinadors d’institut i diputats provincials per grup polític, ara només ho conformen el president, vicepresident, un diputat per cada grup polític amb representació en la Diputació i el director i el secretari (estos últims sense dret a vot).
La designació del director: el punt clau de la polèmica
Un dels canvis més controvertits és la redefinició del perfil del director de la institució. Sota el reglament anterior, el director havia de ser un professional de reconegut prestigi en les matèries relacionades amb l’entitat, sense una exigència específica de ser funcionari. Ara, el nou reglament establix que el director ha de ser un funcionari del grup A amb experiència editorial, triat mitjançant un procediment basat en els principis de mèrit, capacitat i idoneïtat. Un procediment que hipotèticament plantejaria la pròpia Àrea de Cultura.
Este canvi ha generat crítiques, ja que ha permés que Enric Estrela, qui va ocupar el càrrec de subdirector durant l’etapa de Vicent Flor, mantinga la seua posició com a director. La designació de Estrela, qui va ser una figura clau en la línia editorial de la institució durant el govern de PSOE, Compromís i Podemos (2015-2023), ha sigut interpretada per alguns sectors com una maniobra de blindatge per part de l’actual diputat de Cultura, Francisco Teruel (PP).
Els requisits tan específics establits en el nou reglament han reduït dràsticament el nombre de possibles candidats al càrrec. Exigir que el director siga un funcionari del grup A amb experiència en l’àmbit editorial restringix les opcions a un grup molt reduït de persones dins de l’administració pública. En el context actual, esta limitació convertix a Estrela en un dels pocs aspirants que complixen amb els criteris exigits, la qual cosa reforça la percepció que la reforma ha sigut dissenyada a mesura per a garantir la seua continuïtat al capdavant de la institució.
No és la primera decisió de l’Àrea de Cultura que ha generat malestar dins del propi Partit Popular, ja que Teruel ha pres decisions que han sigut vistes com a incòmodes dins de la seua formació política i el seu govern en la Diputació.

Conseqüències de la reforma
La nova estructura normativa tindrà implicacions directes en l’operativitat de la institució. La supressió dels Instituts específics (Ciències Socials i de la Cultura, Ciències Físic-naturals, Humanitats i Patrimoni, Història) canvia la forma en què es desenrotllarà la labor editorial i d’investigació dins del Magnànim.
A més, la reducció de la freqüència de les reunions obligatòries del Consell —ara cada quatre mesos en lloc de cada tres— i l’aclariment que els acords del Consell Assessor no seran vinculants, reforcen la idea d’una major centralització de decisions en la direcció de la institució i en la Diputació.
L’aprovació d’este nou reglament ha transformat profundament l’estructura del Magnànim, alineant-lo més amb l’administració de la Diputació i reduint la seua independència. No obstant això, la polèmica continua latent, especialment entorn de la continuïtat d’Enric Estrela i la possible intenció política darrere de la seua permanència en el càrrec.