Carlos Corberán va advertir que escenaris com el del Sevilla, que va arribar a Mestalla després de dos derrotes i amb huit baixes, solen tornar més perillosos este tipus de partits. El tècnic va subratllar que el València no va rebaixar la seua ambició pel context del rival i que el focus va passar per imposar el seu pla a casa i respondre a l’empenyiment de l’afició: ‘L’ambició no depén del rival’.
L’entrenador va destacar que els equips que travessen ratxes negatives tendixen a competir amb un punt extra d’intensitat per a revertir la dinàmica, la qual cosa va obligar a la seua plantilla a màxima concentració des de l’inici. El missatge va ser clar: partit exigent i determinació perquè Mestalla i el pla de joc marcaren el ritme.
Un Sevilla ferit i físic
Corberán va anticipar un dol amb trets similars al del Raig pel tipus de rival i els seus comportaments. Va descriure a un Sevilla que ‘fomenta molt dol, està sempre prop dels jugadors, no donen espaitemps, marquen, perseguixen, tracten d’anul·lar individualment a l’equip que enfronten’.
Va recordar que el Sevilla va perdre davant l’Espanyol però no va meréixer fer-ho i que va competir contra el Barcelona com a pocs, senyals de l’exigència que esperava per al seu equip, decidit a donar continuïtat a la millora mostrada. En eixe escenari, va recalcar la necessitat de precisió en eixida i d’intensitat per a guanyar dols i evitar que el rival imposara la seua marca individual.
Va apuntar que, malgrat algunes baixes en la part de darrere, el Sevilla disposava d’un fons de plantilla ampli i d’una idea molt física sota Matías Almeyda, la qual cosa projectava un partit de ritme alt, molt de contacte i poca concessió d’espais.
Calendari i logística condicionats
Corberán es va mostrar ocupat per cuidar cada detall en una setmana amb tres partits separats per menys de 72 hores, el llindar mínim de recuperació. Va explicar que l’equip es va entrenar a la vesprada per a facilitar la recuperació després de la Copa, que es va concentrar en un hotel per a assegurar descans i que va eixir abans cap a Mestalla per la marató que alterava els accessos.
Sobre la marató, va remarcar l’equilibri entre la visibilitat que generava per a la ciutat i el futbol i la cura de l’experiència de les 46.000 persones que van acudir a Mestalla, desitjant que ningú faltara per qüestions logístiques. Tan important era una cosa com l’altra, va emfatitzar.
Respecte a una temperatura més alta del normal per a desembre, va puntualitzar que l’afectaven més l’acumulació d’hores entre partits, l’exigència del xoc del dijous i l’estil del rival. D’això es va deduir que la gestió d’esforços i la lectura dels moments de la trobada serien determinants al llarg dels noranta minuts.
En el capítol de noms propis, va valorar a Ramazani, de qui va destacar condicions molt interessants; el seu canvi al descans en la Copa va obeir a un protocol mèdic que no va permetre estirar més els seus minuts. Sobre Lucas Beltrán, va subratllar que, a més de finalitzar, aportava en múltiples registres i que el seu compromís amb el grup era enorme, amb accions d’esforç que li van deixar molt satisfet, com enfront del Cartagena. També va elogiar a Arnaut Danjuma pel seu alt nivell d’esforç i compromís; va recordar que no tots els partits podien ser perfectes i que sempre prioritzava compromís, esforç i actitud.
Amb eixe marc, el València va encarar el valència-sevilla amb la intenció de sostindre la línia ascendent recent, encenent Mestalla des de l’inici i gestionant un dol que, segons Corberán, podia fer-se més perillós per les derrotes i les baixes del rival.
