Un estudi realitzat pel professor David Jiménez del Departament de Fonaments d’Anàlisi Econòmiques (FAE) de la Universitat d’Alacant, juntament amb diverses universitats nord-americanes, ha confirmat que la publicació de l’aportació calòrica en els menús de les cadenes de restauració pot ser una mesura efectiva per combatre el sobrepès. No obstant això, l’estudi revela que aquesta informació també pot tenir efectes negatius sobre les persones amb un índex de massa corporal (IMC) normal o per sota del recomanat.
L’article, publicat a la revista The Journal of the European Economic Association, titulat Publicació de les calories en les cadenes de restauració, obesitat i benestar del consumidor, està signat pels investigadors Charles Courtemanche (Universitat de Kentucky), David Frisvold (Universitat d’Iowa), Marietou Ouayogode (Universitat de Wisconsin), Michael K. Price (Universitat d’Alabama) i David Jiménez, de la UA.
La investigació mostra que incrementar la informació sobre les calories de cada plat pot reduir el sobrepès entre els consumidors. Concretament, els estudis realitzats sobre dades dels Estats Units indiquen que la reducció del IMC és de 0,19 punts. Jiménez afirma: “No es tracta d’un gran descens per a aquells amb sobrepès o obesitat, però confirma que és una mesura amb efectes positius per a la salut pública.” Ell afegeix que com més informació hi hagi, millor resposta obté el consumidor, la qual cosa provoca una reducció en el consum calòric.
No obstant això, l’investigador adverteix també de l’efecte negatiu que aquesta informació pot tenir en aquelles persones amb un pes adequat o IMC inferior al recomanat, ja que l’estudi detecta que podrien reduir el seu consum calòric per sota de les seves necessitats alimentàries i experimentar un sentiment de benestar disminuït.
L’anàlisi del benestar resulta fonamental, ja que s’ha mesurat a partir de dades de consum durant anys, comparant territoris amb i sense l’obligació d’informar sobre les calories dels menús. Els autors de l’estudi han buscat no només mesurar l’impacte de la informació, sinó també comprendre els motius darrere de les respostes dels clients.
COST MORAL
La informació calòrica en els menús genera un cost moral entre els consumidors, ja que saber que un plat conté massa calories pot provocar sentiments de culpa i malestar. Això influeix en les decisions alimentàries. En el cas de persones amb un IMC inferior, els efectes negatius són més marcats, ja que redueixen el consum calòric i la seva sensació de benestar.
Davant de l’evidència recollida, és crucial considerar polítiques públiques que optimitzin el consum i la salut pública. S’ha de treballar per potenciar els efectes positius de la informació nutricional, minimitzant els efectes negatius que poden patir determinats grups, la qual cosa pot requerir estudis addicionals.
En conclusió, l’estudi subratlla la importància de proveir informació adequada al consumidor sobre els productes alimentaris, en el marc de polítiques actives per millorar la salut pública, sobretot davant l’augment d’obesitat en les societats modernes. A més, cal avaluar l’impacte d’aquestes mesures per assegurar que compleixen els seus objectius de salut pública sense perjudicar aquells a qui pretén beneficiar.
