Xiquets, adolescents i jóvens fins a 30 anys continuen sent els grups amb pitjor alimentació en la Comunitat Valenciana, encara que s’ha detectat una millora lleu en els seus hàbits en els últims anys. No obstant això, per primera vegada s’observa una deterioració en l’alimentació en totes les franges a partir dels 45 anys, motivat per factors com la deixadesa, el cansament, l’oblit i la soledat.
Esta troballa prové de la quarta edició de l’informe Com Mengem en Comunitat Valenciana?, elaborat pel Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (CODiNuCoVa). L’anàlisi dels hàbits alimentaris reflectix una qualificació general de 6 sobre 10 per a la població.
Interessos i preocupacions actuals
Es destaca un creixent interés per les dietes antiinflamatòries i basades en plantes (plant based), impulsades per recomanacions generalistes i motivacions ètiques i de salut. No obstant això, preocupa el consum de begudes energètiques i alcohol en menors, ja que estes substàncies poden provocar ansietat, taquicàrdies, insomni i baix rendiment cognitiu. Els professionals sol·liciten regulacions similars a les implementades a Galícia i Canàries per a controlar este consum.
Suplementació alimentària
Un altre punt d’alerta és l’accés fàcil a suplements alimentaris sense prescripció mèdica, molts dels quals resulten innecessaris o fins i tot nocius. La recomanació és consultar sempre amb especialistes en nutrició.
Reducció d’aliments ultraprocessats
L’informe mostra una reducció en el consum d’aliments ultraprocessats, mantenint una tendència favorable iniciada en informes anteriors, la qual cosa reflectix un interés constant a menjar saludablement i els beneficis en la qualitat de vida.
Alimentació en menors d’edat
Els menors d’edat presenten dietes amb alta presència de brioixeria, pa, cereals i lactis, però amb falta significativa de verdures, llegums i peixos. Els llegums, considerades les grans oblidades en la dieta valenciana, no són consumides regularment en cap grup d’edat, malgrat ser una font essencial de proteïnes vegetals i de ràpida preparació.
Causes de la manca de llegums
La carència de llegums s’atribuïx mancant temps per a cuinar, el fàcil accés a menjar ràpid precuinat, l’escassa educació alimentària i la pèrdua de tradicions culinàries.
Patrons en joves de 18 a 30 anys
En jóvens de 18 a 30 anys, l’alimentació habitual inclou pasta, arròs, carn i pollastre. Aquells preocupats per la seua salut comencen a fer eleccions més conscients per a millorar el seu estat físic.
Retrocesos en menors de 45 anys
En majors de 45 anys, per primera vegada es detecta un retrocés en els seus hàbits alimentaris. Encara que solen prendre decisions més informades, la desaparició de verdures en la seua dieta és notable, especialment en el sopar, que és el menjar més descurat. Este fenomen també afecta a persones entre 60 i 75 anys i majors de 75.
Factors que dificulten hàbits saludables
La soledat creixent influïx negativament en l’alimentació, sumant-se la deixadesa, el cansament i l’oblit per a mantindre hàbits saludables en estes edats.
Educació alimentària i iniciatives
Des de 2018, CODiNuCoVa estudia els hàbits alimentaris de la població valenciana a través d’enquestes realitzades pels seus col·legiats. L’educació alimentària és un eix fonamental, amb campanyes com “En Nutrició són 3” per a ensenyar a elaborar plats equilibrats i el projecte “Mengem Territori”, que fomenta el consum de fruites i verdures de temporada mitjançant concursos escolars.
Estes iniciatives busquen revertir tendències negatives i promoure una alimentació saludable en tots els grups d’edat, destacant la importància de l’educació nutricional per a millorar la salut pública a llarg termini.
