L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) durà a terme un estudi innovador que analitzarà a curt, mitjà i llarg termini l’impacte físic, emocional i ambiental de la depressió aïllada d’aire fred en nivells alts (DANA) en els menors dels municipis valencians de Catarroja i Sedaví, afectats per este fenomen meteorològic el passat 29 d’octubre.
El projecte, denominat Resia, busca quantificar els efectes del desastre natural sobre la salut i benestar de xiquets i adolescents d’entre 0 i 17 anys, així com identificar factors de protecció i resiliència que ajuden a mitigar futures conseqüències.
Esta anàlisi pretén generar evidència científica fonamental per a elaborar estratègies preventives i millorar l’atenció en emergències climàtiques, van subratllar els seus impulsors en una conferència a València que va congregar a més de 2.000 especialistes en salut infantil i adolescent.
Relevància de l’estudi
El doctor Luis Carlos Blesa Baviera, president de la AEP, va destacar la rellevància d’este estudi que se centra en com les catàstrofes naturals afecten els més vulnerables: xiquets, xiquetes i adolescents i va ressaltar la importància de comptar amb dades que permeten anticipar respostes davant els efectes cada vegada més visibles del canvi climàtic en la salut infantil.
Col·laboració i temps d’avaluació
L’estudi, realitzat en col·laboració amb l’Institut de Salut Carles III, avaluarà l’evolució de l’estat físic, mental i nutricional dels menors en diferents moments: als 6, 12, 24 mesos i 5 anys després de la DANA.
Troballes preliminars
Entre les troballes preliminars observades després de les inundacions destaquen un augment inicial de problemes com a diarrees i pneumònies, a més d’un possible increment en problemes de salut mental a mitjà i llarg termini.
Prevenció d’afeccions respiratòries i al·lèrgiques
També es preveu un augment d’afeccions al·lèrgiques i respiratòries relacionades amb el llot i pols en suspensió, especialment en xiquets asmàtics, aspectes que seran documentats en l’estudi per a millorar la prevenció futura.
Participant i grup de control
Per a dur a terme el projecte, es buscarà la col·laboració d’almenys 500 participants, encara que s’espera aconseguir entre mil i dos mil xiquets de diversos col·legis de la zona, amb la implicació de les comunitats escolars i associacions de pares.
Com a grup de control, se seleccionaran menors de la mateixa edat de municipis no afectats per la DANA, com Xàtiva o Ontinyent.
Àrees d’avaluació
L’estudi avaluarà diverses àrees relacionades amb la salut física i mental, qualitat de vida, alimentació, desenrotllament psicomotor i condicions ambientals de l’entorn familiar. Per a això, s’aplicaran qüestionaris i escales específiques per a mesurar ansietat i estrés posttraumàtic.
Enfocament integral i multidisciplinari
Un aspecte destacat de l’estudi és el seu enfocament integral i multidisciplinari, que contempla no sols els efectes visibles, sinó també els menys evidents com l’impacte emocional i els canvis en els hàbits familiars derivats de situacions traumàtiques prolongades.
Consentiment i suport
Les famílies dels menors participants donaran el seu consentiment informat i es treballarà en estreta col·laboració amb servicis autonòmics i locals de salut i educació per a proporcionar suport addicional als qui ho necessiten.
El president de la AEP va subratllar: Volem no sols investigar, sinó també acompanyar. No n’hi ha prou amb reconstruir infraestructures: cal reconstruir també el benestar emocional i físic dels més xicotets.
Resultats i aplicacions
Els resultats preliminars estaran disponibles en 2025 i serviran per a desenrotllar recomanacions concretes per a polítiques de salut pública, protocols escolars i estratègies de protecció infantil enfront de futures catàstrofes naturals.
