Diana Morant, secretària general del PSPV-PSOE, ha subratllat l’enveja que li provoca la negociació en curs per a un finançament singular destinat a Catalunya, emfatitzant el contrast amb la gestió econòmica de la Comunitat Valenciana sota el lideratge del president Carlos Mazón.
En una visita a Riba-roja, València, Morant va destacar que el govern català, encapçalat per Salvador Illa, basa el seu futur en el diàleg i la col·laboració amb el Govern d’Espanya, la qual cosa considera positiu i esperançador. En canvi, va criticar la postura de Mazón, a qui va qualificar com un balafiador, acusat de reduir impostos als més rics mentres retalla servicis públics essencials.
Evidències sobre la gestió de Mazón
Morant va acusar a Mazón de ser el president que més fons ha rebut en la història de la Comunitat Valenciana, però de fer un ús qüestionable d’estos recursos. Va assenyalar que Mazón hauria disposat de 700 milions d’euros per a afrontar els efectes de la Dana, dels quals només s’han emprat 200 milions, evidenciant una gestió deficient.
Aclariments sobre l’ús dels fons
A més, va fer un cridat a aclarir en què s’estan utilitzant els fons públics, qüestionant si es destinen a residències de majors, centres educatius o servicis de dies, servicis crucials per al benestar social.
Rebuig a les excuses
La secretària general del PSPV-PSOE també va rebutjar que Mazón utilitze al Govern central com un boc expiatori per a justificar la seua dolenta i nefasta gestió, que considera un obstacle per a la recuperació i el progrés a València.
Crítica a la política actual
Morant va remarcar que el finançament que rep la Comunitat Valenciana actualment és un 50% superior a la de l’època del Consell de Ximo Puig, però va lamentar que el Partit Popular continue amb una política de retallades i falta d’inversió.
Qüestionament al model de finançament
Finalment, va qüestionar el model de finançament que defén Mazón, assenyalant l’absència de propostes concretes sobre anivellament i compensació i acusant el Partit Popular de no tindre una estratègia clara més enllà de baixar impostos als més rics.
Esta situació obri un debat crucial sobre la gestió financera autonòmica i l’equitat en la distribució de recursos públics, especialment en contextos on comunitats com Catalunya negocien modalitats de finançament singular que podrien transformar les dinàmiques econòmiques nacionals.
