Un concert homenatge a Nino Bravo inaugura este dissabte el Roig Arena, un recinte multiusos impulsat per Juan Roig que naix del creixement del València Basket i de la necessitat d’un espai a cobert de gran capacitat a la ciutat. Amb 400 milions d’inversió global, el complex està preparat per a acollir les majors cites esportives sota sostre i grans espectacles.
En la seua configuració per a bàsquet, l’aforament és de 15.600 espectadors. En mode música aconseguix 18.600 persones amb l’escenari en un fons i fins a 20.000 si se situa en el centre de la pista. El recinte incorpora a més una sala auditori per a 2.000 assistents, la qual cosa amplia el rang d’esdeveniments possibles sense renunciar a l’especialització esportiva.
El calendari arranca amb els partits del València Basket: el 2 d’octubre l’equip masculí debutarà en l’Eurolliga davant el Virtus, en una temporada en la qual tant el conjunt masculí com el femení disputaran la màxima competició continental. La primera gran fita ja confirmat per a l’Arena serà la Copa del Rei de bàsquet de 2026 i 2027, una cita que concentra a l’afició i a les audiències de tota Espanya.
Un projecte nascut del València Basket
El punt d’inflexió va arribar en la temporada 2016-17, quan el València Basket va conquistar per primera vegada la Lliga Endesa. Amb la Fonteta al límit dels seus 8.000 seients, es va activar la decisió de construir una nova casa a través de Licampa 1617, societat creada com a picada d’ullet a aquell títol. L’Arena integra oficines del club, botiga, museu i una segona pista d’entrenament, consolidant en un mateix pol l’activitat professional i la base.
L’obra de l’edifici i la seua posada en marxa sumen 365 milions, dins d’un projecte global de 400 milions. A eixa xifra contribuïxen un aparcament en altura amb més de mil places inaugurat fa un any (20 milions), la construcció del col·legi públic Els Arts (8 milions) i un gran parc exterior que connecta el recinte amb la Fonteta i amb L’Alqueria del Basket, la instal·lació de pedrera alçada en 2017.
L’Ajuntament va declarar el projecte d’interés general en 2018 i ho va traure a concurs en 2020. L’adjudicació a Licampa 1617 va comportar la cessió de la parcel·la durant 50 anys, prorrogables 25 més, amb un cànon anual actualitzable d’entorn de dos-cents mil euros. Finalitzat eixe període, la instal·lació podrà passar a titularitat municipal, un esquema que prioritza el servici públic sense renunciar a la inversió privada.
El pla inicial contemplava 220 milions i l’obertura en 2023, amb un Mundial de Gimnàstica Rítmica que va acabar celebrant-se en Fira València. La pandèmia de la COVID-19, la guerra d’Ucraïna i la inflació van encarir costos i terminis, al que es van sumar millores en insonorització, tecnologia i acabats. El resultat busca elevar l’experiència acústica i la versatilitat, claus per a atraure grans gires i esdeveniments premium.
Operativa, afició i experiència
El València Basket tindrà prioritat absoluta en l’ús del pavelló. Per a compatibilitzar agendes, el recinte ha assajat un muntatge i desmuntatge àgil d’escenaris i de la pista: després d’un concert nocturn, l’objectiu és que el parquet estiga llest a les 9 del matí. Esta rotació ràpida permet encadenar espectacles i competició sense sacrificar dates clau.
La previsió per al primer any supera el milió d’assistents, amb huitanta concerts i setanta esdeveniments corporatius ja programats. Només els concerts aportarien prop de sis-centes mil entrades, un flux que convertirà al complex en motor cultural i econòmic i que donarà continuïtat a l’activitat més enllà del calendari esportiu.
L’estirada també es percep en els abonaments: el masculí aconseguirà 10.800 i el femení 3.700. En campanyes prèvies, el club va limitar l’abonament conjunt a 7.500 per l’aforament màxim de la Fonteta. Amb més capacitat i millors servicis, creix la base social i es facilita que més famílies seguisquen als dos equips, un impuls que coincidix amb la doble presència en l’Eurolliga.
L’experiència de públic es recolza en 1.700 metres quadrats de pantalles LED: un ‘ull’ exterior de 10 per 50 metres, un videomarcador en forma de cub amb dos pantalles de 18 metres quadrats que pot baixar-se a peu de pista en tres minuts gràcies a huit motors, una pantalla frontal de 75 per 6,75 metres i un ribbon de 210 metres quadrats que envolta les graderies. Estos recursos reforcen la visibilitat, l’espectacle i les possibilitats comercials del recinte.
Amb la seua combinació d’aforaments flexibles, tecnologia i una oferta urbana integrada, el Roig Arena es posiciona com un dels multiusos de referència. Naix lligat al València Basket, però amb una agenda dissenyada per a situar a la ciutat en el mapa de les grans cites a cobert.
