Salvador Illa va instar a superar desconfiances i a evitar que Catalunya i la Comunitat Valenciana visquen d’esquena. Va reclamar una relació estable que transcendisca els signes polítics i se centre en resultats útils per a la ciutadania. El missatge el va llançar en un desdejuni a València organitzat per Premsa Ibèrica sota el lema ‘Prosperitat compartida’, presentat per la ministra de Ciència i líder del PSPV-PSOE, Diana Morant.
Illa va sostindre que la realitat quotidiana ja enllaça als dos territoris mitjançant milers de persones, empreses i entitats que interactuen amb normalitat. Per això va defendre que la política no pose traves a eixa dinàmica i, en el seu lloc, acoste postures i construïsca consensos. Al seu juí, compartir projectes en àmbits com a economia, cultura o infraestructura multiplica oportunitats sense restar singularitat a cada territori.
Quitació del deute i prosperitat compartida
Sobre la condonació de part del deute autonòmic plantejat pel Govern, la va qualificar d’acte de justícia i de pas necessari per a garantir la prosperitat compartida. Va rebatre que l’acord siga menys vàlid per haver-se vinculat a una investidura entre ERC i el PSOE i va subratllar que el rellevant és el benefici per al conjunt de comunitats.
Va detallar que, en termes absoluts, el territori més beneficiat és Andalusia; en percentatge, Canàries; i per reducció de deute per habitant ajustat, la Comunitat Valenciana. Va criticar als qui qüestionen la mesura mentres rebaixen impostos en el seu propi àmbit. Segons Illa, l’alleujament financer ha de traduir-se en més marge per a sostindre servicis públics i reduir desigualtats.
Va plantejar que el debat de fons enfronta dos models: el de prosperitat compartida enfront de l’acumulació insolidària; avançar tots o deixar col·lectius al marge; una fiscalitat justa i distributiva o un enfocament d’egoisme fiscal. Va defendre el primer com a via per a renovar i enfortir una Espanya plural amb Catalunya i la Comunitat implicades i agermanades.
Finançament, llengua i relacions institucionals
Per a la reforma del model de finançament va reclamar un debat seré i amb mirada llarga, lluny del soroll i dels missatges de traç gruixut en xarxes socials. Considera que Catalunya i la Comunitat Valenciana poden trencar el cercle viciós de retrets i obrir un espai de negociació constructiva.
Preguntat per la seua interlocució amb el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va explicar que li va enviar un missatge i va tractar de cridar-li, encara que no van poder parlar. En qualsevol cas, va assegurar que procura mantindre relacions educades i constructives amb els altres presidents autonòmics malgrat les diferències de projecte.
En el pla lingüístic, va fer una crida a sumar perquè el català, el gallec i el basc obtinguen reconeixement com a llengües oficials a la Unió Europea. Va apel·lar al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, perquè ningú frene eixe procés. Va argumentar que eixa oficialitat reforçaria drets dels parlants i donaria major presència institucional a estes llengües.
Durant l’acte, Morant va sostindre que Illa està reconstruint ponts i va defendre que la Comunitat no pot renunciar als recursos que implica la quitació, xifrats en 12.000 milions. Va criticar que Mazón prioritze directrius del seu partit sobre els interessos dels valencians, en referència a l’oposició a la condonació.
Sobre l’OPA del BBVA al Sabadell, Illa va assenyalar que les decisions adoptades pel Consell de Ministres garantixen que l’interés general quede protegit, siga el que siga el desenllaç. Va insistir que la regulació i la supervisió han d’assegurar competència efectiva i estabilitat, amb el focus en els clients i l’ocupació.
