Maribel Vilaplana, la periodista que va esmorzar amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, el 29 d’octubre —dia en què una DANA va causar 228 morts a la província de València—, ha difós una carta oberta en la qual sosté que la seua presència en eixa trobada va ser ‘una maleïda coincidència i un horrible colp de mala sort‘. Segons explica, el seu objectiu és aclarir el seu paper en uns fets que l’han col·locada en el focus públic.
Pressió i seqüeles
Vilaplana relata que durant estos deu mesos ha suportat una pressió que definix com a insuportable. Assegura haver-se convertit en una diana utilitzada políticament i alimentada amb insinuacions masclistes. Eixa exposició, afirma, la va portar a un ingrés hospitalari i hui continua en tractament psicològic per estrés posttraumàtic. Amb esta descripció pretén subratllar que l’escrutini ha transcendit la crítica legítima i ha tingut conseqüències personals i de salut.
La periodista també detalla com va transcórrer el menjar amb Mazón. Indica que no va preguntar, no va participar ni va conéixer el contingut de les crides que va rebre el president durant la trobada, i afig que ell no li va traslladar cap inquietud al respecte. Situa la seua eixida del restaurant entre les 18.30 i les 18.45 hores, una dada amb el qual intenta fixar un marc temporal davant la polèmica generada per coincidir l’esmorzar amb una jornada d’emergència.
Amb eixe relat, Vilaplana es partiona de qualsevol implicació en la gestió d’aquell dia i reivindica que la seua presència no va tindre incidència en el que ocorria fora del restaurant. La carta busca, en suma, separar la seua figura personal de la controvèrsia política sorgida arran del 29-O i reclamar que el debat no es construïsca sobre insinuacions, sinó sobre fets verificables.
