Compartir vivenda en la Comunitat Valenciana és hui un 60,6% més car que fa cinc anys, segons una anàlisi de preus de juliol dels últims exercicis. L’encariment confirma que la vivenda compartida es consolida com a opció obligada per a qui no pot assumir un lloguer complet, en un context de forta tensió del mercat.
A escala estatal, el cost mitjà de compartir pis se situa en 510 € al mes, un 61% més que fa cinc anys i un 55% per damunt de fa tres. En l’últim any, el preu mitjà anunciat de les habitacions puja un 9,8%, des de 445 € al mes al juliol de 2024 fins a 488 € en 2025. La combinació de menor oferta disponible i una demanda creixent espenta els imports a l’alça, sobretot en grans nuclis urbans i àrees universitàries, on la rotació i l’arribada de nous inquilins eleven la competència per cada habitació.
Quatre autonomies superen els 500 euros
Quatre comunitats ja depassen la barrera dels 500 € al mes: Catalunya aconseguix 618 €, Madrid 585 €, País Basc 583 € i Balears 558 €. En l’extrem oposat, els preus més baixos s’observen a Extremadura amb 251 €, seguida de Castella-la Manxa amb 289 €, Murcia amb 314 € i Castella i Lleó amb 318 €. La bretxa territorial reflectix diferents tensions de mercat i nivells d’oferta: allí on la demanda es concentra i la vivenda és escassa, el preu de cada habitació escala amb rapidesa.
En termes interanuals, els majors increments es registren a Castella i Lleó amb un 13,5%, La Rioja amb un 12,6% i Madrid amb un 10,2%. Només dos comunitats mostren descensos respecte a l’any anterior: Astúries amb un -0,8% i Navarresa amb un -6,1%. Estos retrocessos puntuals no compensen, no obstant això, la trajectòria ascendent del conjunt del mercat.
Per ciutats, el preu mitjà de les habitacions puja en 39 de 49 analitzades i nou superen el 10% d’augment anual: Castelló de la Plana (21,9%), Jaén capital (18,3%), Burgos capital (16,5%), Moncada (15,7%), Talavera de la Reina (13%), Almeria capital (11,9%), Logronyo (11%), Leganés (10,2%) i Madrid capital (10,2%). En els municipis més cars, les mitjanes ja depassen els 500 € mensuals: Sant Cugat del Vallès (708 €), Bilbao (646 €), Barcelona (643 €), Madrid (604 €), Palma (574 €), Villaviciosa de Odón (556 €), L’Hospitalet de Llobregat (555 €), San Sebastián de los Reyes (515 €), Cerdanyola del Vallès (513 €), Màlaga (507 €) i Getafe (501 €).
Un salt del 40% o més en cinc anys
La perspectiva de mitjà termini confirma l’encariment accelerat: des de 2020, el preu de la vivenda compartida ha pujat més d’un 40% en onze comunitats. Encapçalen la llista País Basc (66,5%), Comunitat Valenciana (60,6%), Catalunya (56,6%), Madrid (54,3%), Canàries (54,1%), Galícia (49,5%), Castella i Lleó (48,5%), Andalusia (47,9%), Balears (46,6%) i Múrcia (40,6%).
Segons l’anàlisi, la vivenda compartida s’encarix a un ritme vertiginós perquè funciona com a vàlvula d’escapament del lloguer tradicional: quan el pis complet es dispara, més inquilins opten per una habitació, la qual cosa al seu torn encarix eixe segment. A Barcelona ja no hi ha oferta per davall de 500 €, i a Madrid alguns barris superen els 600 €. La conseqüència directa és que els qui busquen habitació assumixen majors costos, amplien ràdio de busca cap a la perifèria i allarguen els temps per a trobar alternatives ajustades al seu pressupost.
