Per a la delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, Carlos Mazón ha de deixar el càrrec després de la carta feta pública per la periodista Maribel Vilaplana. En eixe text, Vilaplana sosté que l’esmorzar del 29 d’octubre, dia de la DANA, es va prolongar fins a les 18.45 hores. Segons el parer de Bernabé, eixe extrem, juntament amb les versions canviants de l’ocorregut, obliga a assumir responsabilitats polítiques immediatament.
Retrets per la gestió de la DANA
Bernabé emmarca la seua exigència en el que descriu com un patró de falsedats i contradiccions. Assenyala que, encara que inicialment es va afirmar que en l’establiment El Ventorro no hi havia cobertura, sí que existia. Segons el seu relat, la llavors consellera Pradas va cridar a Mazón durant el menjar, les crides van entrar i ell no va respondre. Per a la delegada, eixa seqüència evidencia una despreocupació absoluta del Consell en plena emergència, amb càrrecs que haurien actuat com a mers espectadors.
La responsable governamental afig que ni el president, ni la vicepresidenta ni altres membres de l’Executiu autonòmic van percebre el perill en curs aquell dia. Sosté que cada rectificació posterior i cada canvi de versió aprofundix en el dolor de les víctimes i reforça la idea d’irresponsabilitat en els qui tenien l’obligació de liderar la resposta institucional. En la seua opinió, prolongar un esmorzar mentres la DANA causava estralls xoca amb les expectatives de diligència i coordinació que s’exigixen en una crisi d’este abast.
La crítica se centra en elements bàsics de qualsevol gestió d’emergències: disponibilitat dels màxims responsables, recepció i atenció de crides clau i capacitat per a activar decisions a temps. El debat públic, alimentat per la carta de Vilaplana, gira entorn de si eixes condicions es van complir aquella vesprada i si, si no és així, correspon depurar responsabilitats.
Preguntada per l’homenatge públic a les víctimes, Bernabé confirma que el Govern treballa en un funeral d’Estat per al 29 d’octubre a la Ciutat de les Arts i les Ciències, data que coincidix amb la jornada de la DANA. Subratlla que les administracions s’entenen i cooperen i que posaran tot de la seua part perquè l’homenatge es produïsca com mereix. Assegura haver mantingut converses amb la Generalitat i agraïx la disposició mostrada per a rendir tribut a les persones mortes i afectades.
Amb el seu missatge, la delegada del Govern situa la dimissió de Mazón com l’única eixida compatible, diu, amb la gravetat del conegut i amb el respecte degut a les víctimes. La polèmica queda així centrada en dos plans: la reconstrucció precisa del succeït aquell 29 d’octubre i les conseqüències polítiques derivades d’una gestió que, segons Bernabé, va quedar per davall de l’exigible.
