El tancament iniciat el dijous en l’edifici de la Nau de la Universitat de València continuarà de manera indefinida. Els convocants, agrupats en el node valencià de la Xarxa Universitària per Palestina que integra a la UV i a la Universitat Politècnica de València, ho mantenen com a mesura de pressió davant el que consideren inacció de les autoritats i institucions.
Els portaveus sostenen que l’inici del curs no pot desenrotllar-se amb normalitat mentres, al seu juí, s’agreuja el ‘genocidi’ del poble palestí, amb fam i atrocitats que dificulten continuar la vida quotidiana. Per això opten per un tancament continuat, que pretén visibilitzar el conflicte en l’àmbit acadèmic i traslladar el debat als òrgans de govern universitaris.
Peticions concretes a la UV i la UPV
Les plataformes reclamen mesures immediates: la ruptura de relacions acadèmiques i d’investigació amb universitats israelianes i la finalització de convenis i acords amb empreses que, asseguren, s’estan lucrant amb este genocidi. Admeten algun avanç recent per part de les universitats valencianes, però el consideren insuficient i demanden decisions més contundents i verificables.
També proposen obrir una línia de cooperació orientada a la reconstrucció del sistema universitari palestí. Recorden que en pocs mesos, en 2023, les universitats de Gaza van ser destruïdes, i sostenen que les institucions valencianes han de contribuir a posar en marxa de nou l’educació superior en la Franja mitjançant suport i col·laboració.
El tancament es declara indefinit perquè depén de la resposta dels equips rectorals. Els organitzadors han acceptat una reunió este dilluns amb quatre vicerectors de la Universitat de València; del resultat d’eixa trobada decidiran si mantenen el tancament, si l’intensifiquen o si ajusten el calendari de mobilitzacions.
La Xarxa Universitària per Palestina subratlla que la campanya no es limita als campus: també s’estan desenrotllant accions en molts centres de Secundària i de Primària. Amb això busquen ampliar suports socials i pressionar perquè les universitats passen de les declaracions a mesures efectives, com la revisió de convenis i protocols, alguna cosa que podria tindre efectes immediats en projectes d’investigació i en la relació amb determinades empreses.
En paral·lel, el moviment planteja que les universitats assumisquen un paper actiu com a actor institucional, aprofitant la seua capacitat per a condicionar col·laboracions internacionals. De prosperar les seues demandes, la decisió obriria un debat en la comunitat universitària sobre l’abast dels vincles acadèmics i l’impacte en estudiants i investigadors.