La defensa de la exconsellera Salomé Pradas s’ha adherit al recurs presentat per l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso i ha sol·licitat que es prenga declaració als guàrdies civils que van elaborar un informe sobre la cronologia de l’ocorregut el dia de la DANA. Considera que la seua compareixença és pertinent per a ratificar i aclarir un document que, al seu juí, aporta informació ordenada i rellevant per a la investigació.
Petició de diligències pericials
Els advocats de Pradas sostenen que, encara que l’informe puga tindre defectes o excessos, conté un conjunt ampli de dades explicades que mereix ser contrastat en seu judicial. Subratllen que la fase d’instrucció ha de centrar-se en assegurar la recopilació de mitjans de prova lícits i útils, no a desqualificar perícies, i critiquen que s’haja qualificat el treball de la Guàrdia Civil com a erroni. La petició busca que els autors de l’informe acudisquen al jutjat per a ratificar-lo i respondre a les preguntes de les parts.
La defensa recorda que la valoració de la prova pericial correspon, si és el cas, a l’òrgan d’enjudiciament i no a qui instruïx, i que esta diferència és clau per a garantir un procés amb garanties. Al seu entendre, fixar una cronologia contrastada de decisions i actuacions el dia del temporal resulta essencial per a delimitar responsabilitats o descartar-les. Eixa cronologia, apunten, abasta actuacions i comunicacions oficials en el marc de la gestió de l’emergència i la seua anàlisi pot aclarir temps i coordinacions.
Rebuig als retrets de la instrucció
La representació legal de Pradas també se suma a l’oposició d’Argüeso enfront de la possible sanció plantejada contra el seu advocat per insinuar una participació indeguda del marit de la magistrada en interrogatoris. Demana que es deixe sense efecte la incoació d’una peça separada oberta al lletrat José María Bueno i que el debat es reconduïsca a l’objecte processal: decidir sobre diligències demanades per les defenses.
En el mateix escrit, la defensa rebutja el que qualifica com un atac directe i injuriós als lletrats en una resolució que, segons sostenen, hauria de limitar-se a admetre o denegar sol·licituds concretes. Nega haver participat en una estratègia per a apartar a la instructora o en una campanya difamatòria amb contingut masclista, i rebutja que se’ls vincule amb un delicte d’odi. Considera que tals retrets perseguixen desacreditar la seua actuació davant l’opinió pública i expressa sorpresa pel seu to.
L’equip legal de Pradas rebutja igualment la imputació que pretenguera que no s’investigaren els 228 homicidis associats a la DANA, inclòs el d’una dona embarassada de huit mesos. Assegura que no resta importància a les víctimes i que la seua postura és estrictament jurídica: entenen que l’assumpte no encaixa en una causa penal amb més de dos centenars de delictes contra la vida atribuïts a Pradas i Argüeso com a únics responsables.
Com a conclusió, la defensa insistix que el procediment hauria d’arxivar-se en la via penal i, si és el cas, examinar-se en la jurisdicció contenciosa administrativa en tractar-se de decisions de gestió durant l’emergència. En paral·lel, sol·licita que s’admeta l’informe de la Guàrdia Civil sobre cronologia i anàlisi de desbordaments relacionats amb les víctimes de la DANA, que se cite als seus autors per a declarar i que es deixe sense efecte la peça separada incoada contra el lletrat José María Bueno.
