El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, es va mostrar sorprés per la denúncia presentada per Podemos per un presumpte delicte de prevaricació per omissió relacionat amb el comerç d’armes amb Israel. El titular d’Economia va defendre que l’Executiu està aplicant tota la pressió possible sobre el Govern israelià i que el seu departament actua en coherència amb eixa línia.
La denúncia va ser registrada en un jutjat d’instrucció de Madrid per torn i acusa el Ministeri d’Economia de no haver revocat les autoritzacions de transferències de material de defensa i de doble ús a Israel malgrat la sol·licitud plantejada pel partit en 2024. Per a Podemos, eixa suposada inacció encaixaria en la figura de la prevaricació omisiva, al no adoptar-se, al seu juí, la decisió administrativa que reclamaven.
En una roda de premsa, Cos va dir estar sorprés pel contingut i pels temps de l’escrit. Va afegir que, al seu juí, el Govern ha liderat passos per a avançar cap a una situació més pacificada, amb respecte dels drets humans, la fi del genocidi, el reconeixement de l’Estat palestí i una solució duradora.
Embargament d’armes i passos previstos
Cos va subratllar que part d’eixa pressió es materialitza en la prohibició de noves llicències d’exportació d’armes vigent des d’octubre de 2023, la qual cosa en la pràctica bloqueja noves autoritzacions. Segons el ministre, l’Executiu treballa ara en mesures legislatives per a plasmar l’embargament d’armes en un reial decret llei que esperen portar al Consell de Ministres el dimarts que ve.
L’elevació de l’embargament a una norma amb rang de llei habilitaria un marc més clar i estable, en delimitar per escrit les restriccions i la seua aplicació. Amb això, l’Executiu busca homogeneïtzar criteris i donar seguretat jurídica a les decisions administratives, a més de reforçar el missatge polític de pressió.
Cos va agregar que es continuarà augmentant la pressió en l’àmbit de l’embargament d’armes. Amb esta resposta, el ministre tracta de contrarestar el retret de Podemos, centrat en l’absència d’una revocació expressa de permisos ja concedits. La controvèrsia col·loca en primer pla el debat sobre com traduir en mesures concretes la política cap a Israel.
