El Consell d’Administració d’RTVE va acordar este dimarts retirar la delegació espanyola del Festival d’Eurovisió 2026 si Israel participa. La proposta del president de la corporació, José Pablo López, va tirar avant per majoria absoluta, amb deu vots a favor, quatre en contra i una abstenció. La decisió no altera els plans del Benidorm Fest, que manté la seua quinta edició com a plataforma de selecció i com a esdeveniment amb identitat pròpia.
Amb este moviment, Espanya es convertix en el quint país a anunciar una retirada condicionada, després d’Irlanda, Eslovènia, Islàndia i Països Baixos. A més, seria l’únic de l’anomenat Big Five —al costat d’Itàlia, França, el Regne Unit i Alemanya— a fer eixe pas, un fet rellevant perquè estos cinc grans sustenten bona part del finançament de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), organitzadora del certamen. Eixa posició reforça l’efecte polític i mediàtic de l’avís espanyol.
Una decisió amb pes en la UER
RTVE ja havia sol·licitat al juliol, durant l’Assemblea General de la UER, obrir un debat sobre la presència d’Israel en la pròxima edició. L’anunci actual fixa una línia roja clara: si Israel concorre, Espanya no anirà. La postura ha anat madurant en les institucions en els últims mesos. Després de l’última edició, el president del Govern, Pedro Sánchez, va defendre que Israel anara apartat del certamen, com va ocórrer amb Rússia, i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va afirmar ahir que, si no s’aconseguia eixa exclusió, Espanya havia d’absentar-se per a evitar que esdeveniments culturals servisquen de ‘emblanquiment‘.
La comparació amb el precedent rus és un dels arguments repetits pels defensors de la mesura, que reivindiquen coherència en la resposta davant conflictes. La condició de membre del Big Five atorga a Espanya un altaveu notable dins de la UER i en el debat públic europeu, per la qual cosa el seu avís té capacitat d’arrossegar posicions o, almenys, d’accelerar la discussió interna.
Reaccions del Govern i partits
El Govern ha aplaudit l’acord i Urtasun l’ha qualificat de valent, subratllant que Eurovisió és un aparador de valors com la democràcia, el respecte, el diàleg i la pau, i que la cultura ha d’estar al servici de la vida. En la mateixa línia, la vicepresidenta primera, Yolanda Díaz, va celebrar que Espanya no siga còmplice i va cridar a pressionar en cada esdeveniment internacional per a assenyalar les accions d’Israel en Palestina. La ministra de Sanitat, Mónica García, va sostindre que Israel no pot passejar-se per competicions internacionals com si no passara res i va demanar no col·laborar amb l’‘emblanquiment’.
Des del Congrés, el portaveu del PSOE, Patxi López, va defendre que decisions amb impacte mediàtic poden obrir els ulls a la societat israeliana, i el partit va recolzar la coherència de la retirada citant la xifra de 20.000 xiquets i xiquetes assassinats a Gaza. Des del PNB, Maitane Ipiñazar es va mostrar partidària d’un boicot a la participació d’Israel en competicions internacionals i va exigir evitar una doble vara de mesurar respecte al tracte donat a Rússia. La coordinadora de Sumar, Lara Hernández, va recalcar que les mobilitzacions servixen i que plantar cara és un deure.
Amb tot, la retirada espanyola quedaria condicionada a la participació d’Israel. Si finalment no competira, Espanya mantindria la seua presència en el certamen dins de la normalitat. En cas contrari, la delegació no acudirà i serà el Benidorm Fest —consolidat com a cita pròpia— el que conserve el pols musical a nivell nacional.
Espanya participa en Eurovisió des de 1961 i ha estat de forma ininterrompuda en la gran final, amb 64 aparicions fins a la data —en 2020 no es va celebrar el programa per la pandèmia—. La decisió anunciada introduïx un escenari inèdit per a un país històric del festival, que posa per davant una posició política i ètica sense trencar el seu calendari nacional.
