L’Albufera de València presenta una contaminació microbiològica molt moderada quasi un any després de la DANA del 29 d’octubre. Les anàlisis recents apunten al fet que la situació no comporta riscos sanitaris per a la població, atés que el llac no és un espai de bany sinó un entorn d’ús agrícola.
En les primeres setmanes després del temporal, els abocaments provocats pel desbordament de depuradores i col·lectors van elevar la presència de contaminació fecal en les aigües. Eixa càrrega inicial va ser la conseqüència directa de l’entrada massiva d’aigües residuals des de zones afectades pels episodis de pluja intensa.
De l’alarma inicial a l’estabilització
La qualitat de l’aigua ha millorat pel doble efecte de la dilució natural i la mortalitat progressiva dels microorganismes, reforçat per les infraestructures de contenció existents. Amb eixe conjunt de factors, i amb el pas dels mesos, els nivells detectats s’han situat en rangs molt moderats.
Segons Gloria Sánchez, investigadora del IATA-CSIC i responsable del grup de Virologia Ambiental i Seguretat Alimentària, l’aigua del llac presenta una qualitat comparable a l’efluent d’una planta depuradora destinada a reg, amb nivells de contaminació microbiològica no preocupants. En un entorn sense ús recreatiu aquàtic, eixa condició reduïx el risc directe per a la població.
En els sediments, on els contaminants tendixen a acumular-se i a degradar-se més lentament, també s’observa una reducció progressiva respecte als valors inicials, que van ser més alts després de la DANA. Este descens gradual és rellevant perquè el fons actua com a reservori i la seua evolució marca el ritme de recuperació de l’ecosistema.
Vigilància química i efectes en l’agricultura
En paral·lel al seguiment microbiològic, s’estan analitzant mostres d’aigua i sediments del barranc de Poio, el barranc de Picassent i la pròpia Albufera per a avaluar la situació química. Encara no es disposa de tots els resultats, per la qual cosa els especialistes demanen prudència i recorden que la valoració ha de fer-se de manera conjunta, sense basar-se en un únic paràmetre.
El CSIC desenrotlla a més un estudi específic per a mesurar el possible impacte en l’agricultura. Des de fa setmanes es prenen mostres d’aigua de reg, sòls i vegetals de consum en cru, com a tomaques i espinacs, amb la finalitat de detectar patògens, antibiòtics i possibles resistències bacterianes que pogueren estar associades als abocaments.
Encara que este projecte no llança ara com ara conclusions definitives, la recomanació és mantindre la vigilància en el mitjà i en la cadena alimentària. Eixa supervisió sostinguda permetrà confirmar la recuperació, detectar repunts puntuals i anticipar mesures correctores si anaren necessàries, especialment en campanyes de reg i collita.
