La Policia Nacional ha instat els professionals sanitaris a denunciar tota agressió, física o verbal, i recalca una dada clau: cap dels 106 detinguts per estos fets en 2024 ha reincidit. El missatge posa el focus en la denúncia com a element dissuasiu i en la necessitat d’activar la resposta policial i judicial davant cada incident.
La crida arriba en un congrés de Dret Sanitari celebrat a Alacant, on es va advertir que la violència contra el personal de salut s’ha convertit en un problema creixent. Sense denúncia, els episodis queden invisibles en les estadístiques, no generen mesures de protecció i l’agressor no rep un avís clar de les conseqüències.
Denunciar per a evitar la reincidència
Segons les dades exposades, en el que va de 2024 s’han comptabilitzat més de 17.163 agressions en el sistema sanitari nacional, una mitjana de 47 al dia i a l’alça. El 85% dels casos corresponen a coaccions i amenaces, 14.217 successos, mentres que entorn de 3.000 van ser agressions físiques, unes huit diàries. Malgrat eixe volum, la Policia només ha rebut 406 denúncies, un 39% més que en 2023, quan van ser 315, que es van traduir en 106 detencions.
Es constata que aproximadament el 17% dels agressors tendix a reincidir, però entre els 106 arrestats en 2024 cap ho va fer. La conclusió compartida pels ponents és que la intervenció policial i el pas per comissaria tenen un efecte immediat de fre. D’ací la insistència a denunciar sempre per a tallar l’escalada i deixar constància formal dels fets.
En eixe fòrum, l’interlocutor policial amb el sector sanitari, Manuel Yanguas, va resumir la situació amb un advertiment: hi ha dos tipus de sanitaris, els que ja han sigut agredits i els que poden ser-ho. La seua recomanació va ser categòrica: avisar a la Policia davant qualsevol amenaça o coacció i formalitzar la denúncia.
Infradenuncia i resposta legal dispar
El secretari del Consell General de Metges, José María Rodríguez, va assenyalar que les agressions van in crescendo i xoquen amb una jurisprudència poc uniforme, amb una gran disparitat de sentències segons el territori. Va defendre una llei homogènia contra les agressions a professionals sanitaris en tot el país, encara que va reconéixer que les competències autonòmiques dificulten un marc únic.
Des del Consell General d’Infermeria, Diego Ayuso, va posar el focus en la infradenuncia i en els àmbits amb major incidència: Urgències i salut mental concentren al voltant del 55% dels casos, amb nombrosos episodis també en atenció primària i en visites domiciliàries. Moltes agressions s’originen en la disconformitat amb l’atenció o en els temps d’espera, factors lligats a l’organització del sistema i no a l’actuació individual del professional.
Les farmàcies tampoc queden al marge. El vicepresident del Col·legi Oficial de Farmacèutics d’Alacant, Bernardo Salas, va descriure agressions motivades per desproveïments, limitacions de la recepta electrònica i l’efecte de l’anomenat doctor Google. Cada vegada acudixen més persones autodiagnosticades després de consultes en internet o amb ferramentes d’intel·ligència artificial, que exigixen fàrmacs concrets sense prescripció, i el farmacèutic ha de reconduir la situació derivant al metge.
La Fiscalia provincial va recordar, en la mateixa línia, que fins i tot els crits i les queixes a veus en una sala d’espera alteren l’orde en un establiment públic. Davant qualsevol episodi, la instrucció és clara: cridar a la Policia i denunciar.
