La Policia Nacional ha cridat a denunciar totes les agressions a sanitaris, tant físiques com verbals, i subratlla una dada clau: cap dels 106 detinguts enguany per estos fets ha reincidit. El missatge, traslladat en el VIII Congrés de Dret Sanitari de la Comunitat Valenciana, insistix que la denúncia no sols protegix el professional, també dissuadix i ajuda a ordenar la resposta institucional.
El balanç de l’any reflectix la magnitud del problema: més de 17.163 agressions en el sistema sanitari, una mitjana de 47 diàries. El 85% són coaccions i amenaces (14.217), mentres que al voltant de 3.000 són físiques, unes huit al dia. Encara que la majoria d’incidents no deixen lesions, alteren l’activitat assistencial, generen por en els equips i poden escalar si no s’intervé a temps.
Denunciar dissuadix i activa la resposta legal
Malgrat l’elevada xifra d’agressions, només s’han presentat 406 denúncies, un 39% més que en 2023 (315). Estes denúncies van conduir a 106 detencions i, segons la Policia, cap arrestat ha tornat a agredir en el que va d’any. El contrast amb la reincidència mitjana estimada del 17% entre agressors reforça la idea que la intervenció policial i judicial curta conductes violentes: passar per comissaria i afrontar un procés deixa clar que no hi ha impunitat.
L’interlocutor policial amb el sector sanitari va remarcar que qualsevol professional pot veure’s afectat al llarg de la seua carrera i que, per això, sempre cal avisar i denunciar. L’efecte és doble: protegix la víctima i envia un senyal a l’entorn que els comportaments agressius, també els verbals, tenen conseqüències.
Disparitat de sentències i àmbits més tibants
Des del Consell General de Metges es va advertir de la disparitat de sentències en estos casos i es va defendre una llei uniforme en tot el país. La falta de criteris homogenis complica la prevenció i la sanció, i alimenta la sensació d’inseguretat jurídica entre professionals. El debat apunta a un xoc competencial: cada comunitat vol mantindre potestat sobre els seus empleats, la qual cosa dificulta una resposta comuna.
La Infermeria va posar el focus en la infradenuncia. Segons les seues dades, el 55% dels casos es concentren en Urgències i en salut mental, àmbits d’alta pressió assistencial, i també es reporten incidents en atenció primària i en visites domiciliàries. La causa sol ser la disconformitat amb l’atenció o amb els temps d’espera, factors vinculats a l’organització del sistema, no a decisions individuals del professional. Millorar circuits, informació i temps pot reduir tensions i, en paral·lel, denunciar cada episodi permet activar protocols i donar cobertura a l’equip.
El sector farmacèutic també patix incidents, motivats per desproveïments, limitacions de la recepta electrònica o per l’anomenat doctor Google. Cada vegada arriben més usuaris autodiagnosticats després de consultes en internet o amb ferramentes d’intel·ligència artificial que exigixen un fàrmac concret. El farmacèutic ha d’explicar els límits legals de la dispensació i derivar al metge, una conversa que, quan la pressió o les expectatives són altes, pot desembocar en conflicte si no es fixa un marc clar de respecte.
La Fiscalia recorda que fins i tot els crits i les queixes a veus en una sala d’espera alteren l’orde en un establiment públic i justifiquen avisar a la Policia. La intervenció primerenca evita escalades, protegix pacients i professionals i deixa constància per a futures mesures. El missatge comú del congrés és nítid: denunciar cada agressió, per lleu que semble, dissuadix, protegix i permet dimensionar el problema per a desplegar recursos de prevenció i suport.
