Els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció dels municipis afectats per la DANA del 29 d’octubre advertixen que, malgrat l’alerta roja per pluges, continuen faltant mesures reals que garantisquen la seguretat de la població. Denuncien que les administracions no han corregit les carències detectades en les últimes riuades i que la ciutadania torna a afrontar el temporal amb angoixa i sense ferramentes clares d’autoprotecció.
Mesures genèriques, riscos concrets
Segons els comités, la suspensió de classes, activitats culturals o esportives i les recomanacions de no eixir al carrer resulten insuficients si no van acompanyades de plans d’emergència revisats i operatius. Subratllen que no hi ha protocols d’evacuació definits ni sistemes d’alerta per megafonia, i que els drenatges i el clavegueram seguixen sense reparar-se, la qual cosa incrementa el risc de anegamientos i dificulta l’accés dels servicis d’emergència quan més se’ls necessita.
També assenyalen l’absència d’un cens actualitzat de persones majors, amb mobilitat reduïda o amb discapacitats. Sense eixe llistat, argumenten, és impossible prioritzar evacuacions i assistència, i es perd un temps crític en el moment de major perill. Afigen que no s’han habilitat espais segurs per als qui viuen en plantes baixes, un dels col·lectius més exposats davant una pujada ràpida del nivell de l’aigua, ni s’ha impartit formació bàsica d’autoprotecció que ajude la població a actuar amb criteri abans i durant l’emergència.
Una altra de les debilitats detectades és la falta de sistemes alternatius de comunicació per al cas de talls de llum o caiguda de la xarxa de telefonia. En eixe escenari, els avisos oficials no arribarien i la coordinació veïnal i entre servicis quedaria compromesa. Com a exemple, indiquen que disposen d’una xarxa de 80 walkies distribuïda per l’Horta Sud posada a la disposició dels ajuntaments, però lamenten que no existisca una coordinació efectiva per a integrar-la en els dispositius municipals.
Reclamen veu en la gestió de l’emergència
Els comités consideren imprescindible la seua presència en els Centres de Coordinació Operativa Municipal. En tractar-se de ciutadania organitzada amb coneixement del territori i arrelament, sostenen que poden aportar informació rellevant sobre punts crítics, infraestructures vulnerables i necessitats dels col·lectius en risc. Defenen que la seua participació permetria una capil·laritat bidireccional: difondre instruccions oficials de manera ràpida en barris i pedanies, i traslladar a les autoritats, en sentit invers, les incidències i urgències reals que requerixen resposta immediata.
Critiquen que les decisions adoptades fins ara en els Cecopal són insuficients i massa genèriques, sense respostes concretes a problemes ja evidenciats en les riuades del 29 d’octubre. Citen com a deficiències la falta d’atenció prioritària a persones dependents que viuen en plantes baixes, l’absència de zones habilitades per a reubicar vehicles i evitar danys o bloquejos de vies, i la falta de previsió davant possibles corts en les comunicacions, un factor que pot deixar incomunicada a la població en el moment més crític.
En la seua conclusió, reclamen un canvi profund del model de gestió d’emergències: descentralitzar, coordinar horitzontalment i escoltar els agents locals que coneixen de primera mà les vulnerabilitats del territori. Només amb eixa combinació, assenyalen, es podrà protegir la vida i el benestar de la població i evitar la repetició d’errors del passat.
