L’Audiència Provincial d’Alacant ha condemnat a tres promotors, al exarquitecto municipal i al exalcalde de Llíber, José Más, per una trama que va permetre alçar prop de 300 vivendes irregulars en sòl rústic entre 1999 i 2003. La causa, de tramitació especialment llarga, va afectar compradors que, en la seua majoria, van confiar en l’aparença de legalitat i van acabar sense poder legalitzar les seues cases ni accedir amb normalitat a servicis bàsics com a aigua o electricitat.
Penes i delictes
La Secció Desena imposa als tres promotors i al tècnic municipal dos anys de presó per un delicte continuat d’estafa, amb l’atenuant de dilacions indegudes, en apreciar que van enganyar els clients durant el procés de compra i construcció. Al exalcalde se li imposa una multa de sis mesos a raó de 10 euros diaris, 1.800 euros en total, per un delicte continuat de prevaricació urbanística, també amb el mateix atenuant, i queda absolt del delicte de suborn. L’empresari Miguel Montaner rep dos anys de presó i la mateixa multa per estafa, i resulta igualment absolt del suborn.
A més, el exalcalde i el exarquitecto queden inhabilitats durant tres anys per a l’exercici de qualsevol activitat en l’administració pública i per a professions vinculades a la construcció, com a arquitecte, aparellador, promotor, constructor o tècnic. Contra la sentència cap recurs de cassació davant el Tribunal Suprem en un termini de cinc dies.
Altres acusats, entre ells el que després va ser alcalde i llavors regidor, Juan José Reus, dos edils i dos promotors, han sigut absolts. La fiscalia havia sostingut l’existència de delictes contra l’ordenació del territori, prevaricació, suborn, falsedat documental i negociacions prohibides, amb un total de penes sol·licitades que aconseguien 43 anys i tres mesos. Al maig es van asseure tretze persones en la banqueta; el exalcalde va negar haver rebut diners o un cotxe de luxe en relació amb les edificacions.
Com operava la trama
El tribunal declara provat que els tres empresaris oferien, a través d’agents immobiliaris del Regne Unit, la construcció de vivendes en parcel·les rústiques no urbanitzables. Mostraven els terrenys als interessats, asseguraven que es podia edificar i fins i tot animaven que proposaren croquis i característiques de les vivendes, malgrat que els projectes superaven l’edificabilitat permesa i exigien autoritzacions autonòmiques o altres tràmits de difícil o impossible compliment.
Els compradors eren remesos a l’ajuntament per a recaptar informació. Allí, el tècnic municipal, de connivència amb els promotors, no advertia dels impediments legals i fins i tot va arribar a confirmar en casos concrets que la construcció era legal. A més, va cobrar per redactar memòries que es van incorporar als expedients de llicència d’obres.
Amb eixes memòries, el propi tècnic emetia informes favorables a la concessió de llicències abans del Ple, que les aprovava amb el vot favorable de l’alcalde, malgrat conéixer que eren contràries a la normativa urbanística. Eixa seqüència administrativa va generar una aparença de legalitat que va reforçar la confiança dels clients i va facilitar els pagaments per a continuar amb la construcció.
Segons el Tribunal Superior de Justícia valencià, els perjudicats van pagar convençuts que podrien ocupar les vivendes, però no van obtindre llicències d’ocupació ni cèdules d’habitabilitat, ni van disposar de servicis en condicions de normalitat. La Sala conclou que la majoria no hauria adquirit les parcel·les ni iniciat les obres d’haver conegut els obstacles i la il·legalitat. La impossibilitat d’habitar amb normalitat i la inseguretat jurídica derivada d’eixa situació va suposar un perjuí econòmic directe, mentres que la duració extraordinària del procediment ha influït en la rebaixa de les penes per l’atenuant de dilacions indegudes.
