La Comunitat Valenciana registra 57 morts per ofegament entre gener i setembre de 2025. Set d’eixes defuncions es van produir al setembre. Amb este balanç, la regió se situa com la segona autonomia amb més víctimes en el que va d’any, per darrere d’Andalusia, en un context nacional de 404 morts que convertix a 2025 en el segon pitjor any de la sèrie històrica, només superat per 2024.
L’acumulat anual suposa un augment del 23,5% enfront de la mitjana de l’última dècada per al mateix període, estimada en 338 morts. En contrast, anys com 2018 (303) o 2020 (298) van reflectir descensos. L’evolució suggerix que, encara que acaba la temporada alta, el risc persistix al setembre perquè l’afluència a zones de bany es manté i molts servicis de vigilància ja no operen a ple rendiment.
Per comunitats, Andalusia encapçala l’any amb 70 morts, seguida de la Comunitat Valenciana (57) i Canàries (54). Al setembre, el major nombre de morts es va concentrar a Canàries, amb 11, per davant de la Comunitat Valenciana (7) i Catalunya (6). En l’acumulat anual, Catalunya suma 48 víctimes, Galícia 44, Castella i Lleó 27 i Balears 25.
Perfil i escenaris dels ofegaments
Al setembre, el perfil més freqüent va ser el d’un home espanyol d’entre 45 i 74 anys que perd la vida en una platja sense vigilància activa i en hores de màxima afluència. En el conjunt de l’any, el 81,2% dels morts són hòmens (328) i el 18,8% dones (76), una bretxa que apunta a major exposició i comportaments de risc en el col·lectiu masculí. Per nacionalitat, al setembre es van comptabilitzar 28 espanyols, 4 europeus i 4 americans.
La majoria dels incidents de setembre van ocórrer en platges, amb 22 morts; els van seguir els rius (6), altres espais aquàtics (7) i, en menor mesura, piscines, amb un cas. En 20 morts no hi havia socorristes en servici, en 13 no existia eixe recurs per la pròpia naturalesa de l’entorn i solo en 3 hi havia vigilància activa. Estes dades subratllen la importància de mantindre dispositius de prevenció en àrees que continuen rebent banyistes després de l’estiu.
Per franges horàries, els ofegaments es concentren en les hores centrals del dia al llarg de 2025: entre les 12.00 i les 14.00 s’han registrat 61 defuncions i entre les 16.00 i les 18.00, 50. Coincidixen amb els moments de major afluència i temperatures més altes, quan la fatiga, la confiança excessiva i l’absència de vigilància eleven el risc.
També s’observa al setembre un increment de morts entre majors de 75 anys, amb onze defuncions. Entre els factors que expliquen el repunt figuren la prolongació del bon temps més enllà de l’estiu, l’auge d’activitats aquàtiques fora dels mesos centrals i la reducció progressiva dels servicis de socorrisme conforme avança setembre. A això se suma la falta de consciència sobre els perills del medi aquàtic i les imprudències, com banyar-se amb mala mar o fora de zones habilitades.









