Un total de 57 persones han perdut la vida per ofegament en la Comunitat Valenciana entre gener i setembre de 2025. Només al setembre es van registrar set defuncions, una dada que situa a la regió com la segona autonomia amb més víctimes en el que va d’any, per darrere d’Andalusia, segons la federació de salvament.
En el conjunt del país, els ofegaments mortals ascendixen a 404 en els nou primers mesos, 36 d’ells al setembre. Amb estes xifres, 2025 es col·loca com el segon pitjor any de la sèrie històrica, només superat per 2024. L’acumulat fins a setembre suposa un augment del 23,5% respecte a la mitjana de l’última dècada per a este període, establida en 338. A títol comparatiu, anys com 2018 (303) o 2020 (298) van quedar molt per davall, el que reforça la tendència a l’alça dels últims exercicis.
Per comunitats, Andalusia encapçala el balanç anual amb 70 morts, seguida de la Comunitat Valenciana amb 57 i Canàries amb 54. El mes de setembre, Canàries va ser la regió amb més morts (11), per davant de la Comunitat Valenciana (7) i Catalunya (6). Atés que la majoria dels successos es concentren en platges, és esperable que les autonomies amb major litoral acumulen bona part dels incidents.
Setembre, mes crític
Les dades apunten a una combinació de factors que eleven el risc al tancament de l’estiu. La federació destaca la prolongació del bon temps més enllà de la temporada alta i l’increment d’activitats aquàtiques fora dels mesos centrals. A això se suma la reducció progressiva dels servicis de socorrisme conforme avança setembre, la qual cosa deixa sense vigilància a zones de bany que encara registren una alta afluència. El resultat és un entorn amb més usuaris i menys supervisió, on qualsevol incidència tarda més a detectar-se i a rebre resposta.
L’anàlisi per franges horàries reforça esta lectura: les defuncions es concentren en les hores centrals del dia, especialment entre les 12.00 i les 14.00, amb 61 morts acumulades en 2025, i entre les 16.00 i les 18.00, amb 50. Es tracta de trams en els quals coincidixen el major nombre de banyistes i, en molts arenals al final de l’estiu, servicis de vigilància reduïts, la qual cosa agreuja l’exposició al risc.
Perfil i escenaris de risc
El perfil de l’ofegat al setembre respon, de manera predominant, a un home espanyol d’entre 45 i 74 anys que perd la vida en una platja sense vigilància activa i en hores de màxima afluència. En eixe mes, dels 36 morts a Espanya, 28 eren espanyols, quatre europeus i quatre americans. La majoria dels incidents van ocórrer en platges (22), seguides per rius (6), altres espais aquàtics (7) i piscines (1). En 20 casos no hi havia vigilància socorrista activa; en 13 no existia este servici per les característiques de l’entorn; i únicament en tres es va registrar la presència de socorristes en el moment del succés.
En el balanç anual fins a setembre, el 81,2% de les víctimes són hòmens (328) i el 18,8% dones (76). La federació subratlla a més l’augment de defuncions al setembre entre majors de 75 anys, amb onze casos. Estos patrons reflectixen factors de risc que es repetixen any rere any i que, segons l’organisme, es veuen agreujats per la falta de consciència sobre els perills del medi aquàtic i per conductes imprudents.
En la Comunitat Valenciana, els set morts de setembre confirmen que el tancament de la temporada alta no implica menys perill, sinó un canvi en les condicions de seguretat: platges encara concorregudes, servicis de socorrisme en retirada i més activitats fora dels mesos centrals. Amb 57 morts en el que va de 2025, la comunitat es consolida com un dels territoris més afectats i exigix màxima atenció a les indicacions, a la senyalització i a la presència de vigilància abans d’entrar a l’aigua.
