El president de la Generalitat, Carlos Mazón, va fixar com a objectiu convertir a la Comunitat Valenciana en un referent europeu en intel·ligència artificial. En l’obertura del VIII Congrés Internacional d’IA a Alacant, va defendre una estratègia integral per a desplegar esta tecnologia en els servicis públics i en el teixit productiu, amb la vista posada a afrontar reptes presents i futurs secundant-se en el talent i l’ambició de l’ecosistema regional.
Eixe full de ruta prioritza àrees concretes: la sanitat pública, el turisme, la indústria, l’educació i la gestió d’emergències. El propòsit és doble: millorar la qualitat dels servicis al ciutadà i, alhora, elevar la competitivitat d’empreses i centres investigadors mitjançant solucions aplicades i mesurables.
Impuls amb fons i col·laboració públic-privada
Mazón va subratllar el paper actiu de la Generalitat i del sector privat en esta transició. En el marc del programa europeu RETECH, el Consell mobilitza 12 milions d’euros per a finançar projectes d’IA amb ajudes dirigides a grans empreses i pimes, universitats, centres tecnològics i d’investigació, fundacions i associacions empresarials. La meta és accelerar l’adopció i escalar casos d’ús que ja mostren resultats, impulsant la transferència de coneixement cap a l’economia real.
El president va destacar que el territori concentra el 10% de les empreses del sector a Espanya, després de multiplicar per sis el seu número en l’última dècada. De cara a 2025, preveu consolidar-se com a regió forta en el ránking d’innovació de la Unió Europea, per damunt de la mitjana comunitària. Eixe volum i ritme de creixement reforcen un ecosistema que facilita la col·laboració entre actors, la creació de projectes tractors i l’atracció d’inversió.
Un altre eix és la transformació digital de la pròpia administració. Segons Mazón, es tracta de posar la tecnologia al servici de tots per a reduir burocràcia i guanyar agilitat. En la sanitat pública ja s’apliquen ferramentes d’IA per a donar suport a la detecció del càncer de mama i millorar l’atenció primària, amb l’objectiu d’atendre millor, acurtar temps de resposta i reduir llistes d’espera.
Servicis públics i emergències
En l’àmbit de la relació amb les empreses i les persones usuàries, el Canal Empresa incorpora assistents virtuals que guien tràmits i resolen dubtes, mentres que el Pla Simplifica empra agents d’IA per a agilitzar gestions com les ajudes al lloguer. Estes mesures busquen que els procediments siguen més clars, ràpids i homogenis, especialment en moments d’elevada demanda.
Mazón va posar com a exemple l’assistència després de les inundacions d’octubre: es van tramitar 50.000 ajudes en 18 dies, incloent-hi el 100% de les destinades a 13.300 autònoms. Al seu juí, sense el suport d’estes ferramentes l’administració continuaria processant expedients, la qual cosa evidencia l’impacte de l’automatització en temps i capacitat de resposta.
En emergències, la Generalitat desenrotlla sistemes d’alerta primerenca basats en IA. Va citar el cas de la presa de Buseo, de competència autonòmica, que disposa d’este sistema. La finalitat és anticipar incidències, millorar el monitoratge i activar protocols amb major precisió, especialment en episodis de risc.
La indústria turística és un altre front d’aplicació. La Comunitat compta amb la major xarxa de destinacions turístiques intel·ligents, amb 114 localitats que integren innovació, sostenibilitat i digitalització per a gestionar la seua activitat. Este enfocament permet orientar decisions amb dades i optimitzar recursos en temporades de màxima afluència.
L’impuls es recolza també en iniciatives urbanes i hubs tecnològics. Alacant, semifinalista a Capital Europea de la Innovació, i Elx avancen en projectes d’avantguarda, mentres que els hubs a València i el port de Castelló amplien la capil·laritat de l’ecosistema. El Districte Digital d’Alacant alberga ja més de 500 empreses i entitats tecnològiques, un efecte de concentració que afavorix sinergies i nous projectes.
A més, la Generalitat impulsa un clúster de tecnologies avançades de ciberseguretat i ciberdefensa amb empreses que operen a l’avantguarda europea. Reforçar estes capacitats afig confiança al desplegament de la IA i protegix infraestructures i dades crítiques del teixit productiu i de l’administració.
El pla posa un èmfasi especial en el talent. Catorze instituts d’Educació Secundària oferixen ja l’especialitat d’Intel·ligència Artificial i Big data, i en les universitats de la Comunitat prop del 13% de l’alumnat cursa titulacions vinculades a esta tecnologia. Paral·lelament, es fomenta la transferència de coneixement amb iniciatives com la xarxa ValgrAI, perquè la investigació arribe al mercat i genere ocupació qualificada.
Amb estes palanques —finançament, col·laboració públic-privada, servicis més àgils, ecosistema innovador i formació— el Consell busca posicionar a la Comunitat Valenciana com a territori de referència en intel·ligència artificial i convertir les capacitats existents en avantatges competitius sostenibles.









