Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i ministra de Treball, va instar la Unió Europea a trencar tots els acords d’associació amb Israel i a imposar sancions anàlogues a les aplicades a Rússia després de la invasió d’Ucraïna. Va reivindicar que el Govern espanyol manté una posició ferma i va assegurar que seguix la situació a Gaza minut a minut. Per a la dirigent, la resposta europea ha de ser coherent amb els seus precedents i compatible amb el respecte al dret internacional.
La petició de ruptura dels acords apunta a suspendre marcs de cooperació política i econòmica, un gest que, segons el seu plantejament, incrementaria la pressió sobre l’Executiu de Benjamín Netanyahu. Díaz va emmarcar eixa mesura en la necessitat de frenar el que qualifica de genocidi a Gaza i de protegir activistes i ciutadans estrangers, entre ells espanyols, que denuncien els atacs. Al seu juí, si Brussel·les va activar un paquet de sancions contundent enfront de Moscou, en este cas no hauria de mantindre’s al marge.
Sancions i alliberament d’espanyols de la flotilla
A més de les sancions, va reclamar l’alliberament immediat dels compatriotes espanyols que viatjaven en una flotilla i que, segons va assenyalar, estan en mans de les autoritats israelianes. Va vincular esta exigència a la defensa dels drets humans i a l’obligació de les institucions europees de protegir els seus ciutadans quan es vulneren garanties bàsiques.
Díaz va acusar el Govern de Netanyahu d’actuar al marge del dret humanitari i de desafiar a organismes i institucions internacionals. Va recordar que el primer ministre ha qüestionat al secretari general de l’ONU i al president del Govern d’Espanya, i que fins i tot s’ha prohibit l’entrada a responsables polítics com ella i la ministra Sira Rego. Va denunciar que el suposat genocidi es retransmet en directe mentres la Unió Europea, en la seua opinió, no adopta decisions a l’altura de la gravetat dels fets.
També va subratllar la distància que aprecia entre la mobilització social, amb manifestacions i protestes, i l’actuació de molts governs europeus. Va contrastar eixa diferència amb la qual considera una resposta exemplar d’Espanya, de la qual va dir que està fent passos decidits per a defendre el dret internacional. Va insistir que la història jutjarà estes decisions i va recordar que sobre Netanyahu pesa una orde de detenció per crims de guerra.
Amb este missatge, Díaz pretén elevar el debat a l’àmbit europeu i forçar una discussió sobre la coherència de la política exterior comunitària. La seua tesi és que la credibilitat de la UE es mesura per la consistència de la seua reacció davant violacions del dret internacional, i que només un posicionament clar, amb ferramentes de pressió política i econòmica, pot frenar l’escalada i protegir la població civil