La jutgessa que instruïx la causa penal sobre la gestió de la DANA ha rebutjat el sobreseïment lliure sol·licitat per a la exconsellera d’Interior Salomé Pradas en apreciar, segons el seu acte, indicis aclaparadors d’una conducta negligent. La resolució sosté que, encara que la instrucció no s’ha esgotat, concorren senyals d’una negligència grollera per la parsimònia en l’adopció de mesures i per decisions errònies davant una emergència amb resultat mortal.
L’acte detalla la posició de garant que, segons el parer de la instructora, ostentava la exconsellera en el dispositiu i enumera successives omissions: des de la convocatòria del Cecopi amb retard evident fins al retard qualificat d’insuportable en les alertes a la població, a més de la falta de control de barrancs. La jutgessa recorda que la condició d’investigada de Pradas ja va ser confirmada per l’Audiència Provincial, que la va considerar processalment inevitable, i subratlla que eixos indicis es mantenen. La decisió és recurrible en reforma en tres dies i en apel·lació en cinc, segons precisa la resolució.
Retards i avisos ignorats
La magistrada rebutja l’estratègia defensiva que va voler desplaçar la responsabilitat cap a l’Administració central, interpretació que considera un reconeixement implícit de passivitat de la Generalitat i, per tant, indici de negligència. També ressalta que no va existir una apagada informativa en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, extrem ja descartat per l’Audiència, i que la gravetat de la DANA va ser anunciada amb antelació per diferents canals: Aemet, anomenades al 112, mitjans de comunicació, avisos de la CHJ, accés al SAIH i correus electrònics.
La instructora detalla que els avisos de la CHJ es van anar emetent per hores i en diferents punts, fins a vint-i-cinc entre les 17.33 i les 22.18 del 29 d’octubre, i que per a la investigada van semblar no existir o mancar de significat. Quant a Aemet, l’acte cita avisos especials en els dies previs, la presència de portaveus en mitjans els dies 28 i 29 i la zonificació de la província de València per a afinar les alertes. En conjunt, la resolució dibuixa un context d’informació disponible i creixent sobre el risc que exigiria decisions àgils i preventives.
El document també es deté en l’enviament del missatge És-Alert. Segons l’acte, en un vídeo de la reunió del Cecopi gravat per a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, Pradas afirma que havia de veure el missatge abans de la seua remissió. Per a la jutgessa, eixe material desmentix la idea que l’avís fora exclusiu de tècnics o que es desconeguera el sistema. La instructora compara el missatge d’aquell dia amb el remés el 28 de setembre a les 15.28, cursat amb gran antelació, i conclou que avisos d’eixe tipus haurien servit de manera clara per a salvar vides.
Conseqüències penals en estudi
La resolució cita la normativa que atribuïx a la Generalitat el control de possibles desbordaments en els barrancs al llarg de tota la província, la qual cosa, unit a la inactivitat en l’alerta a la població i a la falta de recursos humans per a seguir l’evolució dels llits, reforça els indicis assenyalats. La jutgessa afig que mitjans de comunicació retransmetien en directe els desbordaments i que la televisió pública À Punt feia seguiment, mentres la informació institucional va arribar tard.
A més, la instructora destaca que Pradas tenia control en el Cecopi tant en la presa de decisions com, de manera específica, en l’enviament de l’alerta, que es va remetre amb un retard que, donada la seua posició de garant, podria atribuir-li la negligència amb resultat mortal. Amb base en estos elements, aprecia la possible concurrència del tipus agreujat de l’article 142 bis, tenint en compte de l’elevat número de morts.
En la causa consten 229 morts, una d’elles d’una persona dependent, i s’estudia la probable inclusió d’altres dos víctimes mortes en hospital els dies 1 i 3 de novembre després del succeït en una residència la vesprada del 29 d’octubre. Amb tot això, la jutgessa manté a Pradas com investigada i fixa els llits d’impugnació de la seua decisió per a les pròximes dates.
