Un vídeo gravat durant la reunió del Cecopi del 29 d’octubre mostra que, a l’inici de la trobada, a les 17.00, el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, va plantejar enviar missatges d’alerta als telèfons mòbils en la zona d’Utiel-Requena davant la situació que es vivia en eixe moment.
Les imatges, incorporades a la causa judicial que analitza la gestió de la DANA en la qual van morir 229 persones, capten els primers minuts de la sessió, quan es revisa l’escenari a Utiel-Requena. En eixe instant, esta comarca era l’única amb declarada la situació 2 del Pla Especial d’Inundacions, un nivell que exigix prioritzar la vigilància i la comunicació pública. En eixe context, Suárez va deixar constància que podia remetre’s un avís als mòbils de la zona si així s’acordava, una opció que es considerava entre les mesures immediates.
Una fita temporal per a la investigació
El fet que la possibilitat d’activar alertes s’esmentara les 17.00 fixa un punt de referència clau per a reconstruir la seqüència de decisions. Que Utiel-Requena fora l’única comarca en situació 2 a eixa hora explicaria que es valorara informar de manera massiva a la població, amb l’objectiu de reduir l’exposició al risc i ordenar la mobilitat en els trams més compromesos. Estos elements ajuden a entendre com s’estava prioritzant el desplegament de recursos i els advertiments en temps real durant l’episodi.
Segons consta en els materials coneguts com a vídeos muts, concebuts per a oferir només la part visual, també es registren moments posteriors a l’arribada del president de la Generalitat, Carlos Mazón, a qui la llavors consellera d’Emergències, Salomé Pradas, informa sobre l’evolució de la situació. Estes imatges il·lustren que el seguiment de l’esdeveniment va implicar els màxims responsables polítics i operatius, i aporten detalls sobre la cadena de comunicació durant la crisi.
La incorporació d’estos vídeos a la causa afig una capa de verificació a actes i cronogrames oficials. El seu valor probatori consistix a precisar quines mesures es van considerar i quan, així com en quins territoris es va centrar l’atenció en els minuts crítics. El material visual permetrà contrastar temps, interlocutors i prioritats adoptades en l’arrancada de la reunió, sense que de les imatges es desprenga per si sol si l’opció d’enviar alertes va arribar a executar-se en eixe mateix moment.
