Per a la Generalitat, els vídeos incorporats a la causa sobre la gestió de l’episodi del 29 d’octubre aclarixen el contingut de la reunió del Cecopi. Segons eixa versió, en cap moment es va analitzar la situació del barranc de Poio. Les imatges i àudios captats per la televisió autonòmica i per la productora contractada per Emergències mostren que el debat es va centrar primer en l’evolució en la zona d’Utiel-Requena i, després, en l’estat de la presa de Forata. La tesi oficial és que les decisions es van anar ajustant a la informació operativa disponible en cada fase de l’emergència.
Cronologia de la reunió
L’Administració autonòmica situa l’inici de la discussió sobre l’enviament d’un avís massiu a la població a partir de les 19.00 hores i sempre vinculat al risc en Forata. Afig que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, no va participar en la reunió del Cecopi en la qual es va adoptar el primer ÉS-Alert i que la seua presència en el Centre de Coordinació d’Emergències no es va produir fins a passades les 20.30 hores. Amb això, la Generalitat busca delimitar la cadena de decisions i subratlla que les actuacions es van prendre en funció de l’escenari més compromés a cada moment.
La Generalitat també destaca que, en l’arrancada de la reunió, al voltant de les 17.00 hores, el focus operatiu estava a Utiel-Requena, que es trobava en situació 2 d’emergència. En eixe context, el subdirector d’Emergències va obrir la possibilitat d’usar avisos a la població, però no es va proposar un missatge massiu ni per a tota la província ni específicament per a Forata en eixe moment. Conforme va evolucionar l’episodi, el Cecopi va tancar l’avaluació a Utiel i el debat va passar a centrar-se en el risc d’un hipotètic trencament en la presa de Forata. Eixe canvi de focus explicaria que l’avís es dirigira a eixa àrea concreta i no a altres zones.
Sobre el contingut del ES-Alert
Respecte al text de l’avís, el Consell sosté que la consellera Pradas no va donar instruccions ni va dictar el contingut de les recomanacions de protecció civil. Els tècnics del Centre de Coordinació d’Emergències van elaborar la proposta i, segons esta versió, l’única indicació política va ser demanar que s’inclogueren els canals oficials d’informació per a orientar a la ciutadania i evitar missatges contradictoris.
La Generalitat subratlla a més que el president de la CHJ va reconéixer que no va comunicar al Cecopi cap desbordament de la rambla durant la reunió. Eixa afirmació, afigen, ha sigut corroborada per la delegada del Govern i pel representant d’AEMET presentes en el Cecopi. Per a l’Executiu autonòmic, este punt és rellevant perquè delimita l’àmbit de l’avís i explica per què les alertes es van orientar a Forata i no al barranc de Poio.
En conjunt, la documentació audiovisual aportada al jutjat i els testimoniatges arreplegats en seu judicial són emprats per la Generalitat per a sostindre que les decisions del 29 d’octubre van respondre a la informació disponible a cada moment. El relat oficial remarca que l’ús del ES-Alert es va plantejar quan es va considerar necessari i dirigit a l’àrea en la qual es va avaluar un risc imminent, amb l’objectiu que el missatge massiu arribara a la població potencialment afectada.
