Per a Pilar Bernabé, secretària general del PSPV-PSOE a la ciutat i candidata a l’Alcaldia, el balanç del mandat de María José Catalá es resumix en una idea: València és hui més bruta i suporta més trànsit. Al seu juí, en 2027 la ciutat canviarà de rumb perquè l’actual govern no deixarà una petjada transformadora més enllà d’eixe retrocés. Reivindica que la seua aspiració és estrictament municipal i descarta lectures internes en el seu partit, on assegura fer tàndem amb la ministra Diana Morant.
Vivenda i lloguer
Bernabé centra les seues crítiques en la vivenda. Denúncia que la política municipal està expulsant a jóvens i famílies treballadores dels seus barris i defén aplicar amb decisió la llei estatal per a topar els preus del lloguer. Assenyala que les rendes han pujat un 26% en l’últim any, la major pujada del país, i que sense intervenció l’escalada continuarà tensionando el mercat.
Entre les seues propostes planteja canvis normatius per a evitar noves conversions de vivendes en apartaments turístics i, a més, no renovar les autoritzacions quan vencen als cinc anys, de manera que eixos pisos vagen retornant a l’ús residencial. Amb esta combinació —control del lloguer i contenció de l’ús turístic— pretén rebaixar la pressió sobre els barris i protegir el que considera essencial: que els veïns puguen quedar-se a la seua ciutat.
Advertix que la pèrdua de l’essència de València es percep en els baixos que passen a ser allotjaments turístics, trasters de bicicletes o patinets i supermercats expressos, la qual cosa buida de vida quotidiana els carrers i encarix l’entorn. El seu objectiu, subratlla, és preservar la mescla d’usos, el comerç de proximitat i la convivència.
Mobilitat i model de ciutat
La dirigent socialista acusa el govern local d’apostar pel vehicle privat i d’abandonar els projectes que impulsaven una transformació verda, com el Corredor Verd. Afirma que hui entren 20.000 cotxes més que fa quatre anys i que la ciutat ha passat de presumir de Capital Verda a figurar entre les urbs amb pitjors indicadors de contaminació. En la seua opinió, eixa deriva es traduïx en més embossos, soroll i emissions.
Com a alternativa, defén un model d’espais públics que guanye terreny per al vianant: més zones verdes, places i refugis climàtics, amb eixos per als vianants connectats i transport públic reforçat. Resumix la seua proposta en una idea: no convertir València en una ciutat franquícia, sinó a la ciutat de les places i de la convivència, on moure’s a peu o en transport col·lectiu siga més fàcil que usar el cotxe.
En l’àmbit turístic, planteja obrir espais de cogobernanza amb els veïns i aplicar la taxa turística com a ferramenta per a finançar servicis i mitigar l’impacte del sector. Assegura que el turisme serà sostenible o no serà, i que la seua gestió ha d’equilibrar activitat econòmica i benestar veïnal.
En clau política, Bernabé sosté que forma un tàndem sòlid amb Diana Morant i que la líder socialista és la millor per a confrontar amb Carlos Mazón. Ella, recalca, només es veu competint per l’Alcaldia en 2027 i afirma que supura València, convençuda que la ciutat pot liderar una transformació econòmica de progrés si recupera un rumb centrat en la majoria social.
