Un informe pericial presentat per CGT davant el jutjat que investiga la gestió de la DANA sosté que el Cecopi del 29 d’octubre només va funcionar plenament durant 45 minuts, amb la presència de tots els seus membres. Els perits consideren eixe marge insuficient per a una emergència de tal magnitud i afirmen que el dispositiu central va arribar tard i mal coordinat, la qual cosa hauria agreujat les conseqüències.
L’escrit, aportat per l’acusació popular, es recolza en documentació oficial remesa per l’Administració autonòmica i en declaracions testificals de tècnics i responsables d’emergències. Segons FETAP-CGT, el conjunt de dades reforça la seua tesi que la catàstrofe es va agreujar per omissions i decisions tardanes en la direcció del Pla Especial d’Inundacions.
Retard en l’activació del Cecopi
L’informe detalla que el Cecopi es va constituir amb més de dos hores de retard respecte a la declaració del nivell 2 d’emergència, quan la normativa exigix la seua activació immediata com a òrgan de comandament i coordinació. Situa el desfasament entre les 15.00 i les 17.15, hora en què va començar la reunió, un període en el qual la riuada avançava a més de 30 quilòmetres per hora cap a desenes de municipis de la Ribera Alta.
Per als perits, eixe buit operatiu va impedir ordenar a temps mesures bàsiques de protecció i seguiment de llits. Assenyalen que la direcció del pla havia d’haver requerit als alcaldes de la conca del Pedrís l’activació de les seues PTM/PAM, la qual cosa hauria permés mobilitzar recursos locals, organitzar avisos preventius, tancaments de zones de risc i protocols d’evacuació allí on fora necessari.
El document incorpora a més que, quatre dies abans de la DANA i amb avisos de risc extrem ja emesos per Aemet, la exconsellera d’Interior Salomé Pradas va assistir a un tancament taurí en la Fira d’Onda. Per a CGT, eixe episodi reflectix una falta de diligència institucional i d’atenció a les alertes. Afig que, des del seu nomenament fins al 29 d’octubre de 2024, hauria dedicat el doble de temps a festejos taurins que a emergències, i subratlla que el director del Pla d’Inundacions ha de conéixer amb precisió les línies d’actuació del propi pla, que l’informe sintetitza en 67 punts operatius.
Falta de coordinació i avisos tardans
Amb base en dades de la Subdirecció General d’Emergències, el peritatge indica que només València i Algemesí van arribar a constituir els seus CECOPAL, malgrat que la normativa ho exigix en situacions de nivell 2. L’absència d’estos centres municipals limita la capacitat de coordinar mitjans, unificar missatges i prendre decisions immediates a escala local.
La Generalitat, segons el document, va reconéixer que en moments crítics del 29 d’octubre no es va aconseguir contactar telefònicament amb predictors d’AEMET i que el protocol d’alerta hidrològica de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no estava aprovat. Eixa falta d’engranatge entre administracions hauria impedit disposar d’informació hidrometeorològica fiable en temps real. Els registres del 112CV mostren que les alertes generalitzades a la població no es van emetre fins a última hora de la vesprada, quan gran part de la província de València ja estava inundada.
Respecte al gabinet d’informació del Cecopi, l’informe apunta que va quedar suspés quasi una hora mentres es redactava el missatge d’alerta a la població, la qual cosa va retardar encara més la comunicació de mesures preventives. Diversos testimonis van assenyalar que, mentres es debatia el text, la riuada ja havia causat víctimes a Picanya i Torrent.
A la llum d’estos elements, FETAP-CGT conclou que va haver-hi un patró d’omissions greus, falta de previsió i descoordinació institucional. Sosté que la responsabilitat de la exconsellera no es limita a errors administratius, sinó que implicaria l’incompliment de normes de Protecció Civil en la Comunitat Valenciana. La tesi de l’acusació és que la catàstrofe no va ser inevitable, sinó el resultat d’una cadena de negligències institucionals.
