Només el 9,95% dels avortaments realitzats l’últim any en la Comunitat Valenciana es va dur a terme en hospitals i centres de la sanitat pública. La dada forma part d’una anàlisi estatal que radiografia com i on es presta esta atenció i que revela una gran disparitat per territoris, amb un pes molt distint del públic segons la comunitat.
En el conjunt del país s’observa una tendència a l’alça de la prestació en la xarxa pública: ha passat del 14,3% en 2019 al 21,2% en 2024. L’any passat es van efectuar 106.172 avortaments, dels quals 22.563 es van realitzar en centres públics i 83.609 en privats (78,2%), una distribució que evidencia la forta externalització del servici i la seua variabilitat territorial.
Diferències territorials i mètodes
Les comunitats amb major percentatge d’avortaments en la seua sanitat pública tendixen a usar més el mètode farmacològic, per la seua implantació senzilla en l’atenció ambulatòria. Cantàbria, amb un 88,5% de casos atesos en la pública, va emprar el mètode farmacològic en el 86,37% de les intervencions; Navarra, en el 76,49%; La Rioja, en el 68,21%; i Galícia, en el 68%. Balears també destaca per l’ús farmacològic (74,24%). En contrast, on la prestació es concentra en centres privats, com Andalusia i Madrid, predomina l’abordatge quirúrgic (86% i 94% dels casos, respectivament). Segons l’informe, el model assistencial condiciona no sols l’accés, sinó també el tipus de procediment disponible, amb impacte directe en l’experiència i l’autonomia de les dones.
Catalunya, Andalusia i Madrid concentren més de la mitat de les interrupcions, però només Catalunya registra una presència destacada en la pública (55,1%). Andalusia i Madrid a penes deriven casos a la seua xarxa pública (0,2% i 0,47%, respectivament). L’informe estima que, si les dos comunitats atengueren en la pública el 50% dels seus casos, la quota nacional de la xarxa pública s’aproximaria al 40%, pràcticament el doble de l’actual.
El document classifica a les autonomies en tres grups: per damunt del 60% en la pública (Cantàbria, Galícia, La Rioja i Navarra); entre el 20% i el 60% (Catalunya, Balears i Canàries); i per davall del 20%, on figuren Extremadura, Ceuta i Melilla amb el 100% en la privada. També amb percentatges molt baixos en la pública estan Andalusia (0,2%), Madrid (0,47%), Castella-la Manxa (0,05%) i Múrcia (0,93%). Astúries (1,93%), Aragó (2,3%), Euskadi (4,32%), Comunitat Valenciana (9,95%) i Castella i Lleó (15,46%) se situen igualment per davall del llindar del 20%.
Conseqüències i mesures proposades
La majoria dels avortaments es va practicar a petició de la dona (94,6%) i abans de les huit setmanes (76,5%). No obstant això, menys d’una quarta part d’estos casos primerencs es van atendre en la pública, mentres que la xarxa pública va assumir la majoria de les intervencions a partir de les 23 setmanes (63,35%), la qual cosa reflectix la seua major capacitat per a abordar situacions clínicament complexes i garantir la continuïtat assistencial.
Sanitat advertix que mantindre la prestació fora de la sanitat pública suposa una doble privatització: s’individualitza la decisió i es desvincula del sistema sanitari, la qual cosa alimenta l’estigma, invisibilitza la prestació i erosiona el principi d’universalitat. L’absència de circuits clars cap a centres públics limita la llibertat d’elecció real, condiciona l’accés al tipus d’oferta disponible i obliga moltes dones a eixir del seu entorn sanitari habitual, amb la consegüent fragmentació de l’atenció. A més, subsistix una paradoxa: la majoria rep informació en la pública, però el procediment es realitza en la privada, senyal que el Sistema Nacional de Salut necessita major capacitat per a oferir una resposta integral, pública i equitativa.
Entre les mesures plantejades destaquen la implantació i actualització de registres d’objecció de consciència en totes les autonomies, la presència d’equips no objectors en tots els nivells assistencials, la normalització d’esta prestació amb protocols homogenis, formació específica i circuits coordinats, i l’impuls del mètode farmacològic en la xarxa pública per la seua eficàcia, seguretat i facilitat d’implantació. L’informe també advoca per reforçar la informació accessible, establir mecanismes de seguiment i avaluació comunes i promoure la formació del personal sanitari en salut sexual i reproductiva amb enfocament de drets i de gènere.
