La Conselleria d’Educació ha confirmat que la mitjana de l’examen de Valencià a la PAU de juny va ser 5,583, la més baixa de totes les matèries de la fase general. En tractar-se d’una prova obligatòria, eixe resultat arrossega la mitjana de la fase general i, per extensió, la nota d’accés a la universitat, que es calcula a partir d’eixa part comuna més les ponderacions específiques.
El conseller José Antonio Rovira sosté que l’alumnat de la Comunitat Valenciana afronta un examen addicional respecte a comunitats sense llengua cooficial, la qual cosa, al seu juí, els situa en desavantatge. D’ací el seu plantejament d’ajustar l’estructura de la fase obligatòria perquè l’estudiantat competisca en igualtat de condicions, sense suprimir el valencià però modulant el seu pes en la nota final.
Les dades per assignatures mostren una bretxa clara. En la fase general, Inglés va aconseguir una mitjana de 7,614; Dibuix Artístic, 7,722; Anàlisi Musical, 7,317; Arts Escèniques, 7,071; Història de la Filosofia, 7,104; Llatí, 6,226; Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials, 6,152; Llengua Castellana i Literatura, 6,121; i Història d’Espanya, 5,883. Enfront d’elles, el 5,583 de Valencià tanca la taula i, per simple arrossegament estadístic, reduïx la mitjana conjunta de la fase general.
Inferioritat de condicions
Per a corregir eixe desequilibri, Educació ha proposat als Ministeris d’Educació i Universitats modificar el Reial decret que regula la PAU. La idea és que en la fase obligatòria es facen quatre exàmens, com en els territoris sense cooficialitat, amb dos vies: poder triar entre examinar-se de Llengua Castellana i Literatura o de Llengua Cooficial i Literatura; o, si l’alumnat decidix presentar-se a les dos, que només compute la qualificació més alta de les dos en la mitjana d’accés.
El conseller subratlla que no es tracta d’eliminar el valencià. Defén que l’idioma és riquesa i que la seua promoció ja s’impulsa per altres vies, com les certificacions automàtiques de títols, que han reduït les sol·licituds d’exempció en zones castellanoparlants. L’objectiu, insistix, és homogeneïtzar la càrrega avaluativa sense desincentivar l’aprenentatge i ús de la llengua pròpia.
La proposta es recolza en un precedent dins de la mateixa PAU: en la fase obligatòria ja existix l’opció de triar entre Història de la Filosofia o Història d’Espanya. Educació planteja aplicar un criteri similar en el bloc de llengües per a evitar que un examen extra penalitze la mitjana dels qui cursen en comunitats amb llengua cooficial.
Descens de 1,4 punts
Les estadístiques afigen context: en els últims quatre anys la mitjana de Valencià en la convocatòria ordinària ha caigut 1,401 punts. En 2021, amb la màxima optativitat derivada de la covid, l’alumnat podia concentrar-se en part del temari; des de 2025 el Ministeri va suprimir eixa opció i es va tornar al temari complet. Eixe canvi de model, unit al caràcter obligatori de la matèria, ajuda a explicar un retrocés que acaba repercutint en la mitjana general.
L’informe oficial del Ministeri d’Universitats sobre la PAU 2024 situa a la Comunitat Valenciana, Catalunya i Balears a la cua de la mitjana de la fase general, amb notes d’accés de 6,81; 6,75 i 6,41, respectivament. La mitjana nacional es queda en 7,01 i el màxim autonòmic aconseguix 7,4 a Cantàbria. La pròpia estadística advertix d’una gran variabilitat en els excel·lents, del 15,1% a Extremadura al 1,9% a Illes Balears.
Eixa dispersió té efectes pràctics: influïx en l’accés a la universitat i es nota més en les titulacions amb notes de tall altes. En eixe escenari, una qualificació baixa en un examen obligatori pot espentar cap avall el llistat d’admesos en els graus més demandats, d’ací la insistència de la Conselleria a revisar el còmput de les llengües per a equiparar el nombre d’exàmens obligatoris sense restar presència al valencià.
