Juan Carlos Valderrama ha apel·lat a la importància de la solidaritat interterritorial i la cooperació operativa per a afrontar els desafiaments actuals en la prevenció i extinció d’incendis forestals. Ho ha exposat durant la inauguració a la Universitat Politècnica de València del Màster Universitari en Incendis Forestals (MásterFuego), que ha presentat com una referència per la seua capacitat per a generar coneixement útil i aplicar-ho a la gestió d’emergències.
El MásterFuego, en el qual participen les universitats de Lleida, Lleó i Vigo, ha sigut destacat com un exemple de col·laboració acadèmica que trasllada ciència i tècnica a la pràctica. Segons ha subratllat el conseller, este enfocament permet formar professionals capaços d’anticipar riscos, interpretar escenaris d’incendi i coordinar-se amb els servicis operatius per a millorar la presa de decisions en moments crítics.
Valderrama ha assenyalat que les lliçons apreses després dels grans incendis del passat estiu en comunitats com Castella i Lleó, Galícia, Extremadura o Astúries han reforçat la necessitat d’eixe coneixement aplicat. Eixes experiències han evidenciat la complexitat dels nous escenaris, amb incendis de major intensitat que requerixen planificació prèvia, comandament clar i recursos desplegats amb rapidesa.
Replantejar les estratègies de prevenció i gestió
El conseller ha insistit que la crisi climàtica, l’abandó rural i l’expansió de la interfície urbà-forestal obliguen a replantejar les estratègies. Ha remarcat que el risc en eixa franja on conviuen vivendes i vegetació multiplica la complexitat de l’emergència i exigix professionals altament qualificats. D’eixe diagnòstic es deriven mesures com ordenar usos en zones sensibles, reforçar l’autoprotecció veïnal i ajustar els dispositius a les particularitats del territori.
Ha recordat que, en el que va d’any i fins a agost, la Comunitat Valenciana ha hagut de fer front a 225 incendis que han afectat a més de 700 hectàrees. El 61% s’han desencadenat per rajos, el 25% per negligències, el 7% de manera intencionada i el 7% per altres causes. Este repartiment apunta a dos línies de treball complementàries: preveure pics d’activitat coincidents amb tempestes i episodis convectivos, i reduir les negligències amb campanyes de sensibilització i control d’activitats de risc.
Segons ha indicat, els incendis de gran intensitat han posat a prova la capacitat de resposta del sistema nacional d’emergències. Davant eixa pressió, la Comunitat Valenciana ha respost amb determinació i ha aportat mitjans a Galícia, Extremadura i Castella i Lleó. Per a Valderrama, eixa solidaritat interterritorial permet mobilitzar recursos allí on més es necessiten sense comprometre la seguretat local, a més de generar aprenentatge comú i procediments compartits que després s’apliquen a casa.
Coordinació i formació com a pilars
En esta línia, la Conselleria d’Emergències ha impulsat un procediment d’actuació de caràcter horitzontal per a coordinar els servicis de prevenció, extinció d’incendis i salvament (SPEIS) de la Comunitat Valenciana i al Servici de Bombers Forestals de la Generalitat davant catàstrofes. L’objectiu ha sigut alinear criteris, aclarir el comandament, millorar la interoperabilitat i la comunicació i evitar solapaments, amb la finalitat d’acurtar temps de resposta i augmentar l’eficàcia operativa.
Valderrama ha reivindicat a més el paper de la formació universitària com a pilar de la política pública en seguretat i emergències. Ha defés que darrere de cada decisió i cada maniobra han de sostindre’s el coneixement, la ciència, la tècnica i la planificació. En la seua opinió, la prevenció i l’anticipació només són possibles si l’educació i la investigació se situen en el centre de la gestió pública.
Amb eixe enfocament, les conselleries d’Emergències i d’Educació han posat en marxa el programa Prevenció enfront de les Emergències i Compromís Actiu Col·lectiu (PECAC) per a inculcar la cultura de la prevenció i l’autoprotecció des de l’escola, les universitats i la societat en el seu conjunt. La finalitat passa per estendre hàbits bàsics de seguretat, promoure simulacres i enfortir la corresponsabilitat ciutadana, de manera que la primera resposta siga més ràpida i segura.
Així mateix, s’ha referit a la col·laboració amb la Xarxa RUVID per a definir l’Estratègia d’Investigació en Seguretat i Emergències 2026–2029. Esta planificació busca integrar innovació tecnològica, formació avançada i transferència científica en un marc comú. Amb un full de ruta a mitjà termini, es pretén prioritzar projectes, alinear la investigació amb les necessitats operatives i avaluar resultats per a millorar de forma continuada la prevenció i la resposta enfront dels incendis forestals.
El missatge central que ha traslladat ha sigut reforçar la cooperació entre territoris, la coordinació dels servicis i la ciència aplicada com a palanques per a encarar els incendis forestals amb més preparació, anticipació i eficàcia.
