L’excap de gabinet de Salomé Pradas en la Conselleria de Justícia i Interior ha declarat que la exconsellera no va retardar l’enviament del missatge És-Alert durant la DANA del 29 d’octubre de 2024. Segons el seu testimoniatge en la causa penal oberta per a esclarir la gestió d’aquell episodi, l’orde d’activar l’avís es va adoptar en el marc del Cecopi i no per imposició individual.
Ha relatat que, abans de les 20.00 hores, va veure a Pradas atendre una crida en una sala contigua a la reunió del Cecopi i que, en tornar, va pronunciar ‘cal enviar-ho’. Ha remarcat que no coneix amb qui parlava la seua llavors superiora ni el contingut d’eixa conversa, però ha sostingut que eixa reacció apuntava a la necessitat d’emetre l’avís sense més demores.
La testimoni ha situat el debat sobre la conveniència de llançar l’És-Alert al voltant de les 19.00, aproximadament una hora després que s’advertira del perill que corria la presa de Forata. El missatge es va enviar finalment a les 20.11, un interval que, segons ha explicat, va estar marcat per deliberacions operatives sobre el text i l’abast de l’avís dirigit a la població.
Debat i decisions en el Cecopi
Ha indicat que va haver-hi intercanvi de criteris entre el màxim responsable dels bombers, José Miguel Basset; el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez; i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, centrat en el contingut del missatge. De l’observat eixe dia, ha assegurat que en el Cecopi s’acordava tot i que ningú imposava el seu criteri, la qual cosa, al seu juí, evidència una presa de decisions col·legiada.
Preguntada pel paper de Pradas en la reunió, ha afirmat que coordinava les intervencions i demanava informació als diferents servicis, en un context que recorda amb molt de ‘tumult’. També ha precisat que, una vegada iniciat el Cecopi, Pradas no va estar pendent dels mitjans de comunicació, en entendre que a la sala estaven representades totes les institucions que alimenten la informació pública, segons fonts presents en la declaració. Amb això, ha suggerit que la prioritat es va centrar en la coordinació interna mentres els portaveus institucionals canalitzaven les comunicacions externes.
En síntesi, la seua versió ha reforçat la idea que l’enviament del Es-Alert es va gestar en l’òrgan de coordinació i que la exconsellera no el va demorar. La causa penal seguix oberta per a aclarir la gestió i la seqüència de decisions d’aquelles hores.
