La reconstrucció esportiva després de la dana que va colpejar la província de València el 29 d’octubre de 2024 s’ha convertit al llarg de 2025 en un dels majors exercicis de solidaritat de l’esport valencià i espanyol, amb una mobilització que va superar els deu milions d’euros i va aconseguir a centenars de clubs, centres educatius i famílies. Més d’un any després del temporal, que va afectar més de 70 municipis i va deixar 230 víctimes mortals, pràcticament tots els camps ja estan rehabilitats, amb l’única excepció del Palleter, a Paiporta, situat en la zona zero i pendent d’una reconstrucció total per la seua complexitat.
La magnitud dels danys va obligar a actuar per fases: primer assegurar instal·lacions, després recuperar material i, finalment, normalitzar calendaris. La rehabilitació no es va limitar a la gespa; també ha inclòs vestuaris, sistemes de drenatge, il·luminació i accessos, elements que condicionen el retorn segur a l’activitat i que expliquen que El Palleter romanga a l’espera d’una obra integral.
Un esforç col·lectiu sense precedents
Fundacions, clubs professionals, federacions i aficions van articular una resposta coordinada que va permetre reparar camps, reposar equipament perdut, garantir el transport d’equips i retornar l’activitat a milers de xiquets i esportistes federats. La rapidesa d’eixa coordinació ha evitat una bretxa competitiva i ha sostingut la continuïtat de lligues i entrenaments en els municipis més castigats.
Entre les iniciatives més rellevants va destacar el programa ‘Alcem-es Esport‘, impulsat per la Fundació Trinidad Alfonso gràcies a una aportació de quatre milions d’euros de Juan Roig. Este pla va actuar de manera directa sobre 254 entitats —194 clubs de 37 disciplines—, facilitant la reposició de material, l’ús d’instal·lacions alternatives i la continuïtat de competicions. L’existència d’un marc comú ha fet possible que els recursos arribaren a temps i que moltes escoles esportives no es veren obligades a tancar o a perdre categories.
Dins d’eixe marc, la contribució del Vila-real CF va ser determinant, amb una inversió de 2,3 milions destinada a la recuperació de camps de futbol en diverses de les zones més afectades de l’àrea metropolitana de València. Esta intervenció es va sumar a la implicació d’altres entitats com el València Basket, ampliant l’abast del suport en diferents municipis i disciplines i accelerant la reobertura d’instal·lacions.
La Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana va desplegar el seu propi pla de xoc per a alleujar l’impacte sobre clubs i llicències, a més d’assumir costos estructurals amb la finalitat que l’activitat federada no es vera interrompuda, destinant 650.000 euros d’ajudes als clubs. A esta línia es va afegir una campanya de donacions que va reunir prop de 230.000 euros procedents d’organismes futbolístics, associacions de jugadors i aportacions particulars, recursos que han esmorteït gastos immediats i han permés mantindre desplaçaments i arbitratges.
El València CF també va jugar un paper destacat. Va convertir l’estadi de Mestalla en centre logístic per a la recollida d’ajuda humanitària i va canalitzar més de 650.000 euros en donacions econòmiques, fruit tant d’iniciatives pròpies com de l’aportació directa del seu accionista majoritari. A més, va participar en la rehabilitació del Poliesportiu Municipal Jaume Ortí d’Aldaia, del camp Mundial 82 de Catarroja i dels camps municipals de Sedaví i Algemesí, mentres que el Llevant UD va obrir el Ciutat de València per a la recepció d’aliments i productes bàsics durant els dies més crítics.
De l’emergència a la normalitat
Amb la majoria d’instal·lacions ja operatives i milers d’esportistes de tornada a la rutina, el tancament de 2025 deixa una fotografia en la qual l’esport valencià no sols s’ha recuperat del colp de la dana, sinó que ha reforçat el seu paper com a xarxa social i ferramenta de cohesió. La reactivació d’entrenaments i competicions ha retornat hàbits, ha afavorit la salut física i emocional dels més jóvens i ha teixit de nou vincles comunitaris que la catàstrofe hi havia tensionado.
L’horitzó immediat encara reserva un repte: la reconstrucció total del Palleter a Paiporta. Fins que eixa obra es complete, l’activitat s’ha reorganitzat amb seus alternatives i ajustos d’horaris, una solució que ha evitat aturades, encara que exigix un esforç extra de logística per a clubs i famílies. L’experiència acumulada enguany ha deixat, a més, un aprenentatge clar: la coordinació de l’ecosistema esportiu i la solidaritat canalitzada amb transparència permeten respondre amb eficàcia a crisi de gran escala.
